Formes de pagament en moment de crisi, algunes reflexions

760
Maria Clua

Aquests dies estem vivint en un estat d’alarma o crisi que ens obliga a adoptar unes mesures de control i seguretat en tots els àmbits. No estàvem acostumats a viure confinats dins dels murs del nostres habitatges, a treballar des de casa, a sortir al carrer per a tasques mínimes, a protegir-nos, amb guants i mascaretes, d’un enemic invisible, però molt ferotge. Aquest estat de recolliment ha afectat un acte tan senzill com pagar un producte quan anem a comprar

Targetes de crèdit. Foto: Marta Mérida
Targetes de crèdit. Foto: Marta Mérida

La transformació dels mètodes de pagament

Ja fa temps, que els mitjans de pagament del dia a dia, de la vida quotidiana, estan patint una transformació. De mica en mica, la moneda metàl·lica està perdent el lloc primordial adquirit des del seu origen, cap al segle VII aC, en evolució constant fins a la Segona Guerra Mundial, per acabar per introduir-se, el darrer quart del segle XX, un sistema basat en les  “targetes de plàstic”. Aquestes targetes emeses per bancs i entitats financeres, a dia d’avui s’han convertit en el mitjà preferent/obligat per a fer les transaccions. La població, a partir del dia 13 d’abril de 2020, ha adoptat la targeta, igual que la mascareta i els guants.

Molts cops hem sentit que la història es repeteix, que és cíclica, així veiem que no és el primer cop que els diferents estats han hagut de fer recomanacions en la manera d’afrontar els  pagaments en temps de crisi. Sense anar gaire lluny en el passat, quan el 17 de juliol de 1936 es va iniciar a Espanya el conflicte armat que duraria fins a l’1 d’abril de 1939, l’anomenada Guerra Civil, es va haver de fer front a la manca de moneda metàl·lica per als petits pagaments diaris. A Catalunya, ràpidament van sorgir nous productes o alternatives, que, en la majoria dels casos, eren signes monetaris en forma de paper moneda, «bitllets» emesos per la Generalitat i els diferents ajuntaments catalans. 

D’aquestes noves monedes posades en circulació, el Gabinet Numismàtic de Catalunya (GNC) en custodia una bona col·lecció. També conserva una font d’informació de primera mà que permet reconstruir la manera com els diferents ajuntaments i consells municipals van posar en marxa les “noves monedes”. 

La tasca de Josep Amorós en la recopilació de noves monedes

La recopilació va ser una iniciativa del doctor Josep Amorós, catedràtic d’Història de la Universitat de Barcelona i director del GNC, que, amb una gran visió de futur, va intentar aplegar tots els nous «productes» que servissin de mitjans d’intercanvi a partir de l’any 1936, vigents fins al decret del 6 de gener de 1938, que ordenava la recollida de tots els bitllets, vals i bons o monedes que no haguessin estat emesos pel Tresor o pel Banc d’Espanya. La tasca de retirada de numerari va ser acceptada de forma irregular, havent-se de repetir diverses crides: el 25 de febrer i l’11 de maig de 1938. 

Dr. Josep Amorós
El doctor Josep Amorós. Museu Nacional d’Art de Catalunya

El doctor Amorós va portar a terme una acció global que abastava tot el territori català. Així, el 31 d’agost de 1937 va redactar un document de petició, en forma de carta oficial, en paper de la Comissaria General de Museus de Barcelona (Poble Espanyol de Montjuïc), institució depenent de la Generalitat de Catalunya, que es va enviar a tots els municipis. L’expedient sobre aquesta demanda es conserva complet: la circular i la llista dels indrets on es va enviar (Barcelona, Arxiu Nacional de Catalunya, Junta de Museus, Sol·licitud de lliurament de 2 exemplars de les monedes i bitllets emesos en cada municipi per al Gabinet Numismàtic de Catalunya, ANC1-715-T-2775). 

La resposta dels diferents municipis va quedar reflectida en el Llibre de donacions dels Museus d’Art de Ajuntament de Barcelona (volum d’octubre de 1930 a febrer de 1962, p. 55). Però també es van arxivar les cartes que acompanyaven la donació (Arxiu GNC, Correspondència 1936-1939). 

Així, finalment, la Comissaria dels Museus de Barcelona va aplegar una mostra dels valors emesos per 125 municipis. L’interès d’aquesta subsèrie rau en la gran varietat de productes que es van emetre. Recordem que cada consistori podia fer moneda divisionària o fraccionaria –el valor més alt que es conserva és de 2 pessetes i el més baix, de 5 cèntims–, ja que el cost de la vida demanava unes peces de baix valor per al dia a dia. 

Els pagaments al llarg de la història

Una acció del nostre present immediat, com la de pagar amb una targeta de plàstic, ens ha portat a recordar com els nostres avis van fer els pagaments durant la guerra. Invitem els lectors d’aquesta “reflexió” o “viatge al passat” a aprofundir en el tema. Eines per documentar-nos, n’hi ha moltes al nostre abast. 

Pensem que la principal és el fons del GNC per la varietat de les institucions que hi ha representades, per la diversitat dels valors conservats, per l’estat de conservació i seriació, i, sobretot, per la documentació escrita que acompanya els valors nominals; és, en definitiva, la col·lecció de referència dins el territori català. En podem veure un resum a la recent publicació La moneda a la Guerra Civil espanyola: art, disseny i propaganda.

També en el nostre territori es conserva una col·lecció similar en el Centre de Recursos per a l’Aprenentatge i la Investigació (CRAI) Biblioteca del Pavelló de la República, amb un fons específic de paper moneda format per uns tres-cents exemplars procedents majoritàriament de la Fundació Josep M. Figueras. 

L’altra institució que conserva un gran recull de paper moneda de la Guerra Civil  és el Museu d’Història de Catalunya (MHC), que, des del 2008, té dipositada una part de la col·lecció que al llarg dels anys va anar formant Antoni Turró, uns tres mil bitllets emesos pels municipis de Catalunya, el País Valencià, Menorca, Aragó i Andorra.

Un cop destacats aquests grans fons documentals, recomanem la consulta de la Guia temàtica La moneda a la guerra civil espanyola, realitzada per les companyes de la Biblioteca Joaquim Folch i Torres del Museu Nacional.

Hem començat parlant del present i hem recordat un passat no gaire llunyà. La pregunta que ens queda per fer és: quina informació tindran els nostres nets/netes de com es van afrontar els pagaments durant la crisi del coronavirus del 2020? Memòria oral, documents gràfics i visuals, testimonis electrònics, webs…

Enllaços relacionats

La moneda a la Guerra Civil espanyola: art, disseny i propaganda 

Fundació Josep M. Figueras

La moneda a la guerra civil espanyola 

Maria Clua
Gabinet Numismàtic de Catalunya

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

CAPTCHA * Time limit is exhausted. Please reload the CAPTCHA.