El repte d’organitzar un congrés: el work in progress del XVI Congreso Nacional de Numismática

3.120
Albert Estrada-Rius
XVI Congreso Nacional de Numismática

XVI Congreso Nacional de Numismática

La intenció d’aquest post és, curt i ras, explicar la gènesi, els reptes i els preparatius previs a la celebració del que el museu acollirà del 28 al 30 de novembre. Té per títol Tesoros y hallazgos monetarios: protección, estudio y musealización i convoca la comunitat numismàtica a posar en comú i debatre les darreres recerques vinculades al tema. Es tracta aquí de compartir l’experiència entre bambolines, més que no pas teoritzar-hi. El desenvolupament dels tres dies de congrés el podrà viure tothom que s’inscrigui o bé qui, quan es publiquin les actes i s’inclogui la crònica oficial del congrés tingui la curiositat de llegir-les.

Els museus ofereixen una seu natural molt competitiva per a la celebració de trobades científiques. Un congrés, en els seus diversos formats, continua sent un fòrum imprescindible de trobada de professionals d’un àmbit determinat, de posada en comú d’experiències i d’intercanvi de la recerca i, en definitiva, de generació i potenciació del coneixement. La institució museística és també una plataforma privilegiada per assumir part del repte de difondre el coneixement que s’obre amb la seva clausura. En aquest context aporta, a més, un valor que no poden oferir altres seus tradicionals de trobades científiques: la inestimable immediatesa amb unes col·leccions que són el centre i la raó última de l’existència del museu.

Tenim clar la importància de celebrar un congrés i que el museu n’esdevingui l’amfitrió. Però, quan i com arrenca el procés d’organització?

Orígens del Congrés de Numismàtica

El Congreso Nacional de Numismática (CNN) es el fòrum de referència en matèria numismàtica en l’àmbit estatal i, atesa la seva llarga trajectòria, el de més tradició. La primera edició va tenir lloc a Saragossa el 1972, mentre que el precedent immediat, la XVª edició, és el que va acollir el Museo Arqueológico Nacional el 2014 en ocasió de la seva reobertura després d’una llarga remodelació.Actes del CNN celebrades al Museo Arqueológico Nacional el 2014

Actes del CNN celebrades al Museo Arqueológico Nacional el 2014El titular actual dels drets d’organització del CNN és la Sociedad Iberoamericana de Estudios Numismáticos (SIAEN). Aquest ens convoca els congressos en col·laboració amb una institució que n’assumeix l’organització material. El fet de ser vocal de la seva Junta Directiva des de l’any 2012 ha estat crucial per aconseguir que el congrés es pugui celebrar enguany al Museu Nacional. L’accés a les sessions, el tracte amb la resta de membres de la Junta i l’oportunitat de traslladar-hi l’activitat del Gabinet Numismàtic de Catalunya (GNC), de manera directa faciliten una posició privilegiada de confiança per aconseguir que la proposta de la candidatura prosperi.

Tresor de Sant Pere de Rodes, primer quart del segle XVI

Tresor de Sant Pere de Rodes, primer quart del segle XVI

Caçant al vol l’oportunitat

Tenim un objectiu, el context propici i només falta que sorgeixi l’oportunitat i salti l’espurna que engegui el procés. En aquesta ocasió la possibilitat d’organització del proper congrés es va precipitar en plantejar-se en una de les sessions fora de l’ordre del dia previst. Vista l’oportunitat calia agafar-la o deixar-la passar. És un pas que, personalment, crea una certa sensació de vertigen pel que suposa d’assumpció d’un risc imprevist que va de plantejar una oferta d’organització, sense tenir encara l’acord formal del museu, a l’acceptació de la SIAEN. És cert que la proposta es va fer, como no podia ser d’altra manera, condicionada a obtenir amb posterioritat el suport del museu.

El més lògic i aconsellable, però, és tenir present la possibilitat d’organitzar el congrés, treballar la proposta internament i poder presentar el projecte a la consideració dels titulars dels drets quan es convoqui l’oferta. Ara bé, la realitat no sempre s’adequa als temps i als procediments dels manuals a l’ús i és aquí on entra, d’una banda, la capacitat de reacció i d’improvisació i, de l’altra, l’assumpció del risc que es comentava més amunt, tot i que era un risc controlat, atesa la flexibilitat, l’apertura del museu i l’assumpció de la recerca com a eix estratègic.

Arquitectura del congrés

Emparaulat, amb totes les reserves, la celebració del congrés en la reunió de la Junta Directiva i obtinguda, amb posterioritat, la complicitat del museu calia, ara sí:

  • la presentació d’una proposta en ferm de tema
  • un programa provisional
  • la selecció de ponents invitats
  • la composició del comitè científic
  • la composició de la secretaria tècnica
  • el finançament

Ja com a director científic, en aquest punt, s’està immers en un sistema de doble confiança entre la SIAEN, d’una banda, i el museu, de l’altra. Cal cercar un tema que sigui engrescador i, alhora, que tingui una actualitat científica que faci necessària i útil la trobada. Repartir les ponències és un exercici entre la diplomàcia i la construcció d’equilibris de la professió, d’una banda, i la cerca dels millors especialistes en els temes que es proposen per arribar a l’excel·lència, de l’altra. El fet que en els darrers anys hagin aparegut una sèrie de tresors prou destacats i algun de tan mediàtic com el de Tomares (Sevilla) o que hagi sorgit amb força recurrent el debat sobre la protecció i recuperació dels derelictes de la carrera d’Índies amb tresors enfonsats com el de la fragata Mercedes o el del San José, justifiquen la proposta del tema triat. De la valoració de tot plegat en sorgeix el programa bàsic dividit en sessions temàtiques encapçalades per les ponències escaients. Una vegada que el programa és aprovat pel museu i per la SIAEN es tanca la primera fase preparatòria.

Tresor de les Encies, finals del segle III aC – inicis del segle II aC

Tresor de les Encies, finals del segle III aC – inicis del segle II aC

En paral·lel al disseny de l’arquitectura científica del congrés cal assegurar els fonaments econòmics que permetin la seva celebració. Les directrius de la direcció del museu van ser clares, en el sentit que el congrés només podia ser viable si s’aconseguien recursos externs suficients que suplissin els dèficits pressupostaris que arrossega el museu. Amb aquesta premissa era imprescindible cercar mecenatge, patrocini, aliances i complicitats. L’Antiga Fàbrica de Medalles Ausió entra en aquest punt per assumir les despeses d’organització de l’esdeveniment i la Fábrica Nacional de Moneda y Timbre es compromet a l’edició de les actes posteriors.

Organització interna

El ple de l’equip del museu es posa en marxa amb el motor del Departament d’Activitats per a la part tècnica i del Gabinet Numismàtic per a la científica, per fer efectiu el congrés, una vegada aprovat el projecte pel museu i la SIAEN amb la signatura d’un conveni de col·laboració i assegurat el finançament i l’edició de les actes. Se succeeixen les reunions de presentació del projecte, de coordinació de l’activitat, de preparació i tancament del pressupost. Els departaments d’activitats, de comunicació, de publicacions, de gestió de públic, de comunicació digital, museografia, infrastructures, exposicions i protocol assumeixen els seus respectius papers i el congrés comença a prendre ja forma de manera material.

Així, per exemple, es tria la imatge que identificarà el congrés, que és l’emblemàtic tresor de la Neàpolis d’Emporion trobat el 1926, i es dissenyen els primers elements que han de difondre l’esdeveniment. Es pensa, prepara i reserva l’espai que ha d’ocupar el congrés dins del museu. Es tanca i publica el programa al web del museu, s’obre el termini de preinscripcions de pòsters i comunicacions. Comencen a arribar les propostes i la secretaria tècnica i el comitè científic es posen en marxa en la seva selecció fins a quadrar horaris de sessions i tancar el programa definitiu. Entretant, des d’Activitats preveuen tot el relatiu a la logística. Els hotels i els viatges dels ponents, l’organització de les pauses cafè entre sessions i pactar els restaurants en els quals els assistents podran ser acollits.

El Gabinet Numismàtic de Catalunya, com a responsable científic de l’esdeveniment, proposa i prepara algunes activitats per embolcallar el congrés en dues direccions complementàries: 1) contextualitzar i integrar la reunió en la realitat del museu o, el que és el mateix, que el museu entri al congrés i 2) vincular els assistents amb la vida del museu i, sobretot amb les seves col·leccions o, igualment, que els participants no estiguin en una bombolla i recorrin el museu.

Es concreten tres intervencions:

  • a les vitrines de l’entrada de la biblioteca del museu Joaquim Folch i Torres es prepara una mostra a l’entorn de l’Antiga Fàbrica de Medalles Ausió, que és la patrocinadora del congrés. S’aprofitarà l’ocasió per revalorar aquesta empresa que va operar entre principis del segle XX i 1970, i el material divers (medalles, instruments d’encunyació i documents) que ha ofert en donació al museu en els darrers anys.
  • es prepara, amb la col·laboració dels conservadors de les àrees implicades, un itinerari per les sales d’art gòtic i del Renaixement i barroc, remodelades recentment, amb el fil conductor de descobrir i comentar els aspectes que tenen rellevància numismàtica.
  • es preparen dues propostes complementàries al tema central del congrés, destinades a posar a l’abast dels assistents els tresors i les troballes que conserva el GNC. Es concreta amb la preparació d’una vitrina amb els tresors usualment guardats a la reserva i continua amb la proposta d’un itinerari pels tresors del GNC exposats a la sala permanent de numismàtica.

Totes aquestes activitats han d’acabar tenint el seu reflex al web del museu i a la col·lecció online, que quedaran completades en matèria de tresors de la col·lecció. Serà un dels llegats de l’esdeveniment.

Col·lecció online del Gabinet Numismàtic de Catalunya al web del Museu Nacional

Col·lecció online del Gabinet Numismàtic de Catalunya al web del Museu Nacional

També es busquen col·laboracions i es teixeixen complicitats amb el veí Museu d’Arqueologia de Catalunya que acollirà als participants en acabar la segona de les sessions de tarda i que, en atenció al tema del congrés, prepara una vitrina amb els dos grans tresors que custodia, el de moneda islàmica de Tortosa i el de moneda castellana de la platja de l’estanyol de Sitges.

No es pot oblidar l’elecció i la preparació del welcome pack que han de rebre els assistents amb el programa, el llibre de resums i alguns obsequis, entre els quals hi haurà una dolça gentilesa del Museu de la Xocolata i alguns llibres publicats pel museu i relacionats amb els tresors propis. Aquesta part és important perquè la rebuda a la recepció del final de la primera sessió que oferirà el museu als assistents i els materials lliurats són la primera imatge del congrés, però també, del museu i de la ciutat que l’acull.

En fi, tot està a punt! I una mica com en els espectacles, només falta que arribi el dia de la inauguració i comenci el congrés! Us hi esperem…

Enllaços relacionats

Itinerari “A un cop d’ull” de Numismàtica

Catàleg de numismàtica del Museu Nacional d’Art de Catalunya

+ posts

Gabinet Numismàtic de Catalunya

Albert Estrada-Rius
Gabinet Numismàtic de Catalunya

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

CAPTCHA * Time limit is exhausted. Please reload the CAPTCHA.