Blog del Museu Nacional d'Art de Catalunya

Vicenç Martí i Carles Pongiluppi

Supervisió de l’embalatge i el tancament de la caixa abans de la càrrega al camió

A l’exposició Gaudí. Barcelona 1900, celebrada a Florianópolis (Brasil) des del 25 d’agost  fins al 30 d’octubre de 2016, amb itinerància després a Sao Paolo, s’ha enviat una cinquantena d’obres de la col·lecció del Museu Nacional d’Art de Catalunya, des de pintures sobre tela de diferents formats, fins a escultures de guix i bronze, passant per llums de sostre, mobiliari modernista, maquetes i ceràmica.

Preparant les obres per viatjar

Quan s’inaugura una exposició, no només s’ha invertit temps i esforços en la idea, el guió, la selecció i la localització d’obres que la il·lustren, en la gestió dels préstecs, en el disseny de l’espai i del grafisme, en la il·luminació, en el catàleg, en la comunicació…, sinó que també s’ha treballat en una feina prèvia bastant desconeguda pel gran públic: l’adequació de les obres perquè puguin viatjar i exposar-se en les millors condicions possibles.

Els conservadors-restauradors intentem posar tots els mitjans de què disposem perquè les obres surtin del museu camí d’on s’exposaran en el millor estat de conservació, ben protegides, que pateixin el mínim durant el trasllat, que no estiguin sotmeses a tensions o a canvis climàtics durant el viatge, que les vibracions inevitables del transport no puguin causar danys i alteracions i que, un cop exposades, estiguin en un entorn climàtic estable i rebin la il·luminació idònia perquè no pateixin danys.

Per això, proposem els requeriments de l’embalatge segons el pes, la morfologia de l’obra, la fragilitat, i el tipus de materials i de superfície. Especifiquem també la posició en què l’obra es transportarà i els materials que l’embolcallaran. La majoria d’obres van dins de caixes de fusta tancades, recobertes interiorment amb capes de materials aïllants i escumes protectores, tant per absorbir les vibracions com per mantenir al màxim de temps la temperatura i la humitat estables. Les empreses especialitzades procuren fer un vestit a mida per a cada cas i manipular amb cura extrema tant les obres com les caixes plenes. Cada peça necessita el seu embalatge específic segons les seves característiques i aquesta podríem dir que és la pedra de toc perquè les obres arribin en perfectes condicions i el menor estrès possible.

Protecció del revers d’una pintura sobre tela que participa a l’exposició

Procés de l’embalatge d’una butaca

Embalatge d’una pintura a l’oli sobre tela

Com és habitual, després de documentar exhaustivament l’estat de conservació de les obres per deixar-ne testimoni escrit i gràfic abans de viatjar, vam acompanyar les peces durant tot el seu periple, des del primer embalatge fins a la seva ubicació final a la sala d’exposició. En aquest cas, atès el nombre d’obres, el volum i la complexitat del muntatge, dos conservadors-restauradors del museu van assumir les funcions de correu.

En un primer pas es van haver de posar als camions de transport, els quals estan adaptats  tant en la suspensió, com en la climatització i les mesures de seguretat. L’estiba de les caixes dins del camió és molt important per evitar que es belluguin o bolquin dins del vehicle. Per temes de seguretat, les obres s’acompanyen amb escorta: mossos d’esquadra, policia o seguretat privada.

Càrrega al camió per a la sortida de les obres del museu

En tractar-se d’un viatge transoceànic, va caler utilitzar l’avió per al transport i supervisar la paletització fins al seu destí. En aquest cas, la càrrega va viatjar en camió fins a Luxemburg, d’on surten avions cap al Brasil amb una capacitat prou gran com per encabir-hi les caixes.

On es troba Florianópolis, la nostra destinació?

És una ciutat al sud-est del Brasil, quasi completament rodejada de l’aigua de l’oceà Atlàntic i de platges, és la capital de l’estat brasiler de Santa Catarina i anomenada així en homenatge a l’ex-president Floriano Peixoto. La ciutat és coneguda perquè els seus habitants tenen una alta qualitat de vida, essent la capital brasilera amb més puntuació a l’Índex de  Desenvolvimiento Humano (IDH). L’economia està basada en la tecnologia de la Informació, el turisme i els serveis.

Situació geogràfica de la ciutat

Fotografia des de l’aire de la ciutat

On es va fer l’exposició?

El destí final d’aquesta primera etapa brasilera era el Centre Cultural de Santa Catarina. Florianópolis – FCC Fundaçao Catarinense de Cultura.

L’espai al Centre Cultural de Santa Catarina

Les obres, un cop descarregades al lloc de destí, es deixen tancades a les caixes durant 24 hores perquè s’adaptin a les condicions ambientals. També en aquest cas, i després es va procedir al desembalatge, sempre un moment esperat i emocionant per a tothom. Aleshores es comprova que les obres no hagin patit cap alteració o desperfecte i se’n revisa de nou l’estat de conservació, juntament amb un conservador-restaurador del museu que organitza l’exposició. Ambdós professionals, de comú acord, signen un document on queda reflectit aquest examen i qualsevol incidència. Llavors comença el muntatge, des de l’ancoratge de les obres, la incorporació de sistemes de seguretat, la il·luminació i fins acabar amb la col·locació de les cartel·les  explicatives.

Muntatge d’una sala de l’exposició amb cadires modernistes

Objectes d’arts decoratives i escultures poc abans de finalitzar el muntatge

Les obres del museu han fet un viatge llarg perquè milers de brasilers en puguin gaudir a casa seva. Nosaltres les acompanyarem i cuidarem fins allà on calgui per donar-les a conèixer.  De moment, a partir del 30 d’octubre, les haurem de tornar a embalar i acompanyar-les fins a Sao Paulo, on el públic en podrà tornar a gaudir a partir del 19 de novembre.

Enllaços recomanats

Gaudí: Barcelona 1900. Dossier de premsa (PDF)

Les fotografies utilitzades han estat realitzades per Àlex Masalles, Carles Pongiluppi i Vicenç Martí.

Carles Pongiluppi i

Vicenç Martí

+ posts

Conservador-restaurador de suports de fusta

This author does not have any more posts.