Juan Antonio Herráez
Durant la setmana del 7 a l’11 d’octubre, el museu ha acollit el curs “El Pla de Conservació Preventiva als equipaments museístics”, organitzat per CRAC (Conservadors-Restauradors Associats de Catalunya), que ha comptat amb la col·laboració del propi Museu Nacional d’Art de Catalunya i l’IPCE (Instituto del Patrimonio Cultural de España), així com amb el suport de la Diputació de Barcelona. Per a la preparació del curs i el desenvolupament d’aquest, també hem comptat amb la col·laboració de Ruth Bagan i Benoit de Tapol, tècnics de conservació preventiva del museu.
Amb l’organització d’aquesta activitat formativa, la voluntat era difondre la prevenció com a prioritat estratègica per a la protecció del patrimoni cultural, en un context, l’actual, que mostra que la conservació preventiva és un element clau per a la preservació d’aquest patrimoni. Així és que el Museu Nacional ha integrat en l’Estratègia i Pla d’Acció 2019-2022/2029 l’elaboració del seu propi Pla de Conservació Preventiva, i que el Pla de Museus de Catalunya està desenvolupant els punts referents a aquesta disciplina.
El curs, en el qual han participat trenta conservadors-restauradors, ha tingut un caràcter eminentment pràctic. L’objectiu ha estat aplicar el model metodològic desenvolupat per l’IPCE, on el Pla de Conservació Preventiva esdevé una eina de gestió al voltant de la qual s’articula l’estratègia de conservació de les col·leccions d’una institució a curt, mitjà i llarg termini.
En el seu plantejament, el pla busca fer compatibles els usos de les col·leccions amb la seva conservació, i facilitar l’accés a les col·leccions amb el menor risc possible. D’aquesta manera integra els principis de sostenibilitat, optimització de recursos i accessibilitat a l’estratègia de conservació.
Un cop presentat el model metodològic, es volia donar un enfocament pràctic al curs, de manera que els trenta assistents poguessin posar en pràctica els coneixements teòrics obtinguts. Per això es van seleccionar tres espais del museu: un espai de reserva, una part de l’exposició permanent i un últim espai -actualment tancat al públic-, per estudiar la viabilitat d’aquest com a sala d’exposicions. Per poder desenvolupar aquesta part pràctica va ser fonamental la informació proporcionada per diversos departaments del museu, en especial el d’Infraestructures i Serveis Generals.
Després de l’exposició teòrica del mètode de treball, els participants del curs han treballat intensament durant quatre dies, per abordar les diverses fases de l’execució d’un Pla de Conservació Preventiva, exposant i debatent els resultats obtinguts.
En l’última sessió, els grups de treball han exposat els resultats finals, analitzant els riscos per a les col·leccions i proposant accions i protocols d’actuació per al control de les amenaces identificades a cadascun dels espais seleccionats per les pràctiques.
Amb aquesta estructura de curs s’ha tractat d’assolir l’objectiu principal del mateix, treballant de forma pràctica conforme a una metodologia determinada i amb una dinàmica de treball en equip, indispensable per al desenvolupament i la implantació d’una estratègia de conservació preventiva en qualsevol institució museística. La resposta dels assistents ha estat molt entusiasta i participativa, així que els resultats han estat molt profitosos per a tots.
Juan Antonio Herráez
Responsable del Departament de Conservació Preventiva del Instituto del Patrimonio Cultural de España (IPCE).