Blog del Museu Nacional d'Art de Catalunya

Joan Molina

Només entrar a l’exposició Bermejo. El geni rebel del segle XV una pintura ens crida l’atenció. És l’anomenat Crist de la Pietat, una obra realitzada pels volts de 1470. Entre altres aspectes, colpeix el fet de trobar-nos davant una representació d’un Crist nu, tan sols cobert per una refinada i preciosista gasa transparent que en deixa entreveure clarament el sexe. A la sorpresa pel caràcter excepcional de la imatge religiosa, fins a cert punt heterodox, s’afegeix l’admiració per la seva altíssima qualitat tècnica.

El seu autor, Bartolomé de Cárdenas, àlies el Bermejo (cap a 1445-cap a 1501), va ser un dels pintors més fascinants del segle XV. La seva indiscutible destresa tècnica i l’originalitat de moltes de les seves composicions han despertat l’admiració de nombrosos especialistes internacionals des de fa més d’un segle. Malgrat això és una figura gairebé desconeguda pel gran públic. Per aquest motiu, ara fa un parell d’anys, el Museo Nacional del Prado i el Museu Nacional d’Art de Catalunya van decidir organitzar una exposició antològica que reunís per primera vegada la major part de les seves obres conservades, avui repartides per museus i col·leccions d’Espanya, Europa i els Estats Units. Unes obres que hem procurat presentar de manera atractiva i entenedora en un itinerari de vuit àmbits que ens permeten recórrer la seva trajectòria artística, admirar les principals creacions i descobrir els seus vincles amb alguns col·legues i coetanis.

Bermejo, un pintor amb una extraordinària destresa tècnica i un llenguatge propi

Bermejo destaca pel domini de les potencialitats pictòriques de la llavors nova tècnica de l’oli. Va saber desenvolupar-hi un llenguatge personal de signe realista, especialment atent als efectes il·lusionistes, però també a la definició d’espectaculars gammes cromàtiques. Només cal fixar-se en l’estilitzada figura del sant Miquel de Tous, la seva primera obra documentada (1468), on podem admirar les textures matèriques de la capa vermella que oneja al vent i les lluentors que es desprenen de la refulgent armadura daurada, decorada amb tota mena de pedres precioses.

Sant Miquel triomfant sobre el dimoni amb el donant Antoni Joan, 1468. ©The National Gallery, London. Adquirit mitjançant acord privat amb una subvenció de l’American Friends of the National Gallery de Londres, possible gràcies al Fons de Dotació de J. Paul Getty Jnr, 1995, NG 6553

Sembla clar que el principal referent artístic del nostre pintor va ser la pintura flamenca, l’escola inaugurada per Jan van Eyck i Rogier van der Weyden que, en la segona meitat del segle XV, havia conquerit tot Europa, inclosa Itàlia. Ara bé, encara que s’ha especulat que Bermejo va poder formar-se en els tallers septentrionals, és més possible que el seu aprenentatge tingués lloc a la cosmopolita València del segon terç del segle XV, una ciutat oberta tant als models flamencs com als italians, dels quals el pintor cordovès també es va fer ressò.

Un pintor cotitzat, amb una carrera complicada i itinerant

Les escasses notícies biogràfiques de què disposem indiquen que Bermejo va tenir una carrera professional complicada. Nascut en terres cordoveses, és molt possible que la seva condició de judeoconvers l’obligués a portar una vida itinerant que, si més no, el va portar a residir a València, Daroca, Saragossa i, finalment, Barcelona. Un dels problemes d’aquesta circumstància vital és que, per sortejar les limitacions gremials de l’època, es va haver d’associar amb mestres locals d’aquestes ciutats, molt menys qualificats que ell. Això va donar lloc a situacions conflictives, com ara l’abandonament d’alguns encàrrecs i fins i tot a ser castigat amb una sentència d’excomunió.

Malgrat això, l’orgullosa utilització del seu àlies -potser adoptat per algun tret físic-, el Bermejo, amb el qual va signar de manera particular algunes de les seves obres més innovadores, certifica que ens trobem davant d’un pintor amb una personalitat acusada, probablement conscient i orgullós de les seves habilitats. Un autèntic geni rebel del segle XV.

Bermejo, creador d’un llenguatge propi

Al costat de la seva destresa tècnica, Bermejo sorprèn també per la seva capacitat per desenvolupar noves interpretacions de tot tipus de temes i iconografies. De fet, la seva inquietud per seguir explorant nous terrenys, especialment en l’àmbit del paisatge i el retrat, li va permetre concebre algunes de les seves obres més complexes i innovadores en l’últim període de la seva trajectòria professional.

Un exemple paradigmàtic és la seva darrera obra coneguda, la Pietat Desplà (1490).  Més enllà de l’evocació d’un tema devocional, Bermejo ens proposa contemplar-hi tot un espectacle pictòric, amb la representació d’un extraordinari paisatge que destaca tant pel seu fons atapeït d’efectes atmosfèrics i la detallada estampa d’una Jerusalem Celestial com per la minuciosa recreació, en el primer pla, d’un autèntic univers botànic i animal que l’ull de l’espectador recorre entre encuriosit i astorat.

Pietat Desplà, 1490. Detalls © Catedral de Barcelona (Fotògraf: Guillem F-H)

Després de la seva mort, el nom de Bermejo i la seva obra van caure en l’oblit. De fet, per la recuperació del personatge i la seva producció va caldre esperar a finals del segle XIX, quan algunes de les seves taules més assenyalades van despertar l’interès tant de destacats col·leccionistes internacionals com de falsificadors de pintura antiga. Alguns d’aquests fakes serveixen per tancar l’exposició i són testimoni de fins a quin punt Bermejo va esdevenir, a començaments del segle XX, un dels representants més coneguts del que podria ser un museu imaginari de la pintura flamenca.

Un magnífic mestre al qual tributem un merescut homenatge i donem a conèixer al gran públic.

Enllaços relacionats

Catàleg de l’exposició Bermejo. El geni rebel del segle XVI

Bartolomé Bermejo. Museo del Prado

La clau flamenca en les col·leccions del museu: tres verges gòtiques 

Joan Molina
Comissari de l’exposició

Z_ Guest blogger

+ posts

• Tornar a l’institut: conflicte, estructures i estels. L’experiència de la creadora En Residència Svantje Busshoff
• Una caixa nuvial de luxe del segle XVI al Museu Nacional
• El pa als Sants Sopars del primer gòtic
• El Mestre del Fill Pròdig en els dipòsits de Museu Nacional, un antic retaule flamenc