Cristina Riera
Fa quatre mesos ningú no s’imaginava que la nostra vida canviaria tant com ho ha fet a causa de la pandèmia provocada pel coronavirus. Feia temps que se sentia parlar del teletreball i, si bé és cert que les empreses privades havien avançat força en aquest terreny, l’administració pública no gaire. Però a mitjan març tot va canviar d’un dia per l’altre i ens hem hagut d’adaptar ràpidament a una nova realitat. El teletreball ha aparegut a les nostres vides com a única eina per poder continuar amb la nostra feina durant el confinament, i tot fa pensar que ha vingut per quedar-se definitivament.
Confinament i treballar des de casa
Quan el museu va haver de tancar temporalment i vam quedar confinats a casa, molts dels treballadors vam començar a treballar voluntàriament amb els ordinadors particulars que tenim a casa. De mica en mica, el museu ens ha anat dotant d’ordinadors portàtils que ens han facilitat molt la feina. Hem pogut tenir accés als nostres directoris interns on guardem tots els arxius i la feina ha estat molt més fàcil i àgil de dur a terme.
Sempre s’ha d’intentar treure la part positiva de tot, encara que sigui en un període tan difícil i trist com el que estem vivim. En un parell de mesos s’ha avançat en el terreny del teletreball a marxes forçades, com l’equivalent potser a un o dos anys en circumstàncies normals.
Avantatges i inconvenients del teletreball
El teletreball aporta molts avantatges i pocs inconvenients. Per començar, estalvia als treballadors el temps de desplaçament de casa a la feina i viceversa. Si vius a Barcelona ciutat parlem d’entre hora i hora i mitja diària entre anar i tornar, però hi ha força companys que viuen fora de Barcelona i hi ha que dedica entre dues i tres hores diàries al desplaçament. A més, estalviar-nos aquests desplaçaments també promou que puguem dormir i descansar més. El despertador sona més tard. I no ens podem oblidar del bé que fem al medi ambient. La disminució de desplaçaments amb vehicle particular comporta una reducció important pel que fa a l’emissió de gasos contaminants i, consegüentment, una millor qualitat de l’aire que respirem. Només cal comprovar les dades fetes públiques durant les setmanes més estrictes de confinament, que confirmen una reducció important de la contaminació de l’aire.
Un altre avantatge que jo considero dels més importants és la conciliació familiar. Abans m’emportava la carmanyola a la feina, sempre anava carregada amb el menjar amunt i avall, i dinava ràpid per sortir d’hora i arribar aviat a casa. Ara puc dinar cada dia amb els meus fills i dedicar-los més temps. A més, a la tarda, puc passar més estones amb ells. Quan plego de treballar, ja sóc a casa, i aquesta hora que dedicava a arribar de la feina a casa i posar-me roba còmoda, ara la dedico a ajudar-los en les seves tasques escolars.
D’altra banda, tot i que al museu tenim uns despatxos equipats amb tot el que necessitem, no és el mateix que treballar des de casa amb totes les comoditats al teu abast. Es treballa més relaxadament. Ara que fa tan bon temps, em puc asseure al balcó i treballar amb el portàtil mentre escolto els ocells i em toac l’aire i el sol. També m’agrada treballar al sofà de casa amb música relaxada de fons.
Però els avantatges no només són per als treballadors. L’empresa també en té. Al museu som al voltant de 130 persones de plantilla. Això vol dir que quan fem teletreball el museu estalvia en consums d’aigua, llum i gas. A més, hi ha un menor ús i, per tant, un menor desgast de les instal·lacions. D’altra banda, un empleat que treballa més a gust i més relaxadament des de casa està molt més receptiu i és molt més productiu. Així que tots hi sortim guanyant!
Pel que fa als inconvenients, com ja us he avançat, considero que n’hi ha pocs. Personalment, un dels que més pesa és el distanciament social amb els meus companys. Amb alguns d’ells són 25 anys compartint el dia a dia. Tot i que amb els que tinc més amistat i més contacte hi vaig parlant sovint o fem videotrucades per veure’ns, no és el mateix. Abans, esmorzava i dinava amb ells i sovint feia el trajecte del museu a casa acompanyada. També trobo a faltar el meu despatx amb les plantes i les coses personals que tots hi tenim per fer-nos sentir una mica com a casa.
També cal dir que hi ha feines que permeten fer més teletreball i d’altres que requereixen més feina presencial. Però bé, potser com en tot a la vida, el millor és trobar el punt mig, un equilibri, i ara que a poc a poc anem recuperant una certa normalitat, una bona solució és la que el museu ha començat a implementar depenent de les necessitats de cada departament i de les persones que hi treballen: una combinació de dies de feina presencial amb d’altres de teletreball.
Departament de Comunicació
2 Comments
Molt interessant i ben escrit. Felicitats!
Moltes gràcies, Juan!