1001 postals d’enlloc. Intervenció en l’exposició “La guerra infinita. Antoni Campañà”

853
Jesús Galdón
1.001 postals d’enlloc. Instal·lació artística de Jesús Galdón, 2021. Postals d’Antoni Campañà i Joan Andreu Puig Farran (CYP) dels anys 1960-1970 intervingudes amb imatges de milicians d’Antoni Campañà de 1936-1938

Campañà és una mirada sempre en acció. Així com en aquesta cita menciona la responsabilitat de mostrar la bellesa de tot allò resolt per la mà divina, podríem establir certa analogia amb la mirada divina en el sentit d’aquella mirada que tot ho veu, que tot ho fotografia. Res no és millor ni pitjor per ser captat per l’ull de l’objectiu, sempre atent, tenint en compte la recerca de la bellesa com un deure, com una responsabilitat inalienable.

«Em considero obligat a produir fotografies amb punts de vista originals i crec un deure mostrar al món la naturalesa tota ben resolta per la mà divina»


Antoni Campañà, cap a 1965

El rostre ingenu i net d’un nen, el ventre inflat d’un cavall mort, el somriure il·lusionant d’una jove anarquista, el rostre trencadís d’una monja momificada, les botes feixistes trepitjant les llambordes d’una ciutat caiguda, la mirada transparent d’un milicià projectada cap a l’infinit, el rostre llunyà d’una turista, el xut lluent d’una estrella del futbol, la genuflexió contorsionista d’un llepafils, la petitesa ínfima d’un dictador abocat al balcó de la història… Tot el que és possible fotografiar en el món és filtrat, en la mirada de Campañà, per la bellesa. Una bellesa de vegades sincera i neta, de vegades irònica i colpidora.

La guerra infinita. Antoni Campañà exposció al Museu Nacional fins el 18 de juliol de 2021

Campañà és un d’aquells fotògrafs que esdevenen veritables creadors de la imatge del món. Les seves fotografies es convertiran en les imatges de tota una generació. Una imago mundi que es construeix en la memòria col·lectiva. I potser aquesta idea es reflecteix en la tria del format postal. Amb Joan Andreu Puig Farran funden CYP, una empresa que crea i distribueix aquest objecte tan popular entre els anys seixanta i setanta de segle passat. Amb el seu treball en centenars i centenars d’imatges realitzades a Catalunya i arreu de l’Estat, construeixen la mirada de tot un país. Són imatges d’ús popular, imatges que tothom fa servir. La gent s’hi s’identifica i les fa volar fins a les mirades d’amics i familiars cercant complicitats, amb missatges escrits al revers: «… nos lo estamos pasando de rechupete!».

La guerra infinita. Antoni Campañà exposció al Museu Nacion
La guerra infinita. Antoni Campañà exposició al Museu Nacional

Si Campañà és aquest fotògraf «de raça» (com menciona Plàcid Garcia Planas) que tot ho fotografia i tot ho fa volar, de seguida ens ve la pregunta: per què va amagar les imatges de la guerra?

Mai no ho sabrem, ja que va morir sense dir absolutament res al respecte. Una de les respostes tindria a veure amb el seu deure de mostrar la bellesa. Les ordes feixistes, en acabar la guerra, van posar en funcionament una terrible maquinària de revenja i mort que cercava per tot arreu, també en els arxius fotogràfics de l’època, qualsevol documentació que servís per incriminar i assassinar qualsevol persona que hagués participat com a enemic en el conflicte. Molt possiblement aquest fet el va obligar a prendre una decisió impecable des del punt de vista ètic i moral: la bellesa que cercava no podia ser motiu de la mort de ningú. Així, la mirada il·lusionant de tots aquells milicians va quedar amagada en dues caixes vermelles per sempre… fins avui.

1.001 postals d’enlloc. Instal·lació artística de Jesús Galdón, 2021. Postals d’Antoni Campañà i Joan Andreu Puig Farran (CYP) dels anys 1960-1970 intervingudes amb imatges de milicians d’Antoni Campañà de 1936-1938

Les fotos de les postals corresponen a aquesta imatge del món que s’expandeix, mentre que les imatges de la guerra es refereixen a un altre món que voluntàriament s’ha contret i està a punt de desaparèixer.

1001 postals d'enlloc. Instal·lació artística de Jesús Galdón, 2021. Postals d'A. Campañà i J. A. Puig Farran (CYP) dels anys
1960-1970 intervingudes per J. Galdón amb imatges de milicians d'A. Campañà del 1936-1938.
1.001 postals d’enlloc. Instal·lació artística de Jesús Galdón, 2021. Postals d’Antoni Campañà i Joan Andreu Puig Farran (CYP) dels anys
1960-1970 intervingudes amb imatges de milicians d’Antoni Campañà de 1936-1938

La instal·lació que presentem a l’exposició està formada per postals originals que han estat rebutjades, retirades de la circulació, com podem veure en el revers d’una selecció que hem agrupat en una franja al llarg de la intervenció. En aquesta franja, a l’alçada de la mirada, una selecció de vuitanta postals originals conviu amb les imatges de milicians i simpatitzants realitzades per Campañà a l’inici del conflicte.

1.001 postals d’enlloc. Instal·lació artística de Jesús Galdón, 2021. Postals d’Antoni Campañà i Joan Andreu Puig Farran (CYP) dels anys 1960-1970 intervingudes amb imatges de milicians d’Antoni Campañà de 1936-1938

Hem volgut que les imatges d’aquests dos mons creats pel mateix autor es retrobin en la geografia de l’imaginari. Un imaginari obert i lliure que juga amb el contrast i la tendresa, amb la ironia; també amb la ingenuïtat, potser, de creure que un món nou va ser possible, intentant ser fidels a la mateixa voluntat de Campañà de cercar la bellesa.

Un total de 1.001 postals que ens expliquen mil i una històries d’enlloc i, potser, alguna història o algun lloc que tu puguis reconèixer.

Enllaços relacionats

La guerra infinita. Antoni Campañà

Antoni Campañà. Les tensions d’una mirada (1906-1989) [Exposició en línia]

La col·lecció de fotografia creix: el nou dipòsit de fotografies d’Antoni Campañà i Bandranas

Jesús Galdón

One comment

  • ¡Qué maravilla de exposición, es una verdadera obra de arte!

  • Deixa un comentari

    L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

    CAPTCHA * Time limit is exhausted. Please reload the CAPTCHA.