La col·lecció de fotografia creix: el nou dipòsit de fotografies d’Antoni Campañà i Bandranas

823
Roser Cambray
Fotografia anònima encolada al revers de la fotografia Francesc Nel·lo pintant el tren antifeixista del Sindicat de dibuixants d’Antoni Campañà
Fotografia anònima encolada al revers de la fotografia Francesc Nel·lo pintant el tren antifeixista del Sindicat de dibuixants d’Antoni Campañà

A vegades el revers d’una fotografia, és a dir, la part del darrere de l’obra, ens pot donar molta informació sobre la procedència i el recorregut que ha tingut. Aquesta entrada al blog del museu parteix d’una imatge enigmàtica, feta a la petita ciutat de Kalispell (Montana, EUA) on uns senyors d’esquena, l’any 1936, miren embadalits unes fotografies, imatge que ens serveix d’excusa per endinsar-nos en algunes de les obres que la família d’Antoni Campañà va dipositar al Museu Nacional d’Art de Catalunya l’any 2020.

Tot comença amb una fotografia: Tracció de sang

Antoni Campañà. Tracció de sang, 1933. Dipòsit de la Generalitat de Catalunya. Col·lecció Nacional de Fotografia, 1999. Museu Nacional d’Art de Catalunya, Barcelona
Antoni Campañà. Tracció de sang, 1933. Dipòsit de la Generalitat de Catalunya. Col·lecció Nacional de Fotografia, 1999. Museu Nacional d’Art de Catalunya, Barcelona

La Generalitat de Catalunya va adquirir, l’any 1999, l’única fotografia d’Antoni Campañà que fins al 2020 s’havia conservat a la col·lecció de fotografia del museu. L’obra era Tracció de sang de l’any 1933, una de les fotografies més premiades de l’artista i una de les que ell n’estava més orgullós. Va ser publicada a la revista Art de la Llum al març i abril de 1934 i va ser guanyadora, juntament amb altres tres bromolis, del X Concurs de l’Agrupació Fotogràfica de Catalunya. Una única fotografia que tot i la seva força dramàtica, la importància dins de la trajectòria de l’autor i el reconeixement que va tenir en el seu moment, es pot dir que quedava isolada dins de la col·lecció de fotografia.

El dipòsit de la família Campañà i Capella

L’any 2018 l’equip del museu va començar a treballar en l’estudi de l’obra de Campañà, sobretot de les fotografies de l’etapa pictorialista, que es va acabar convertint en un generós dipòsit de 63 fotografies per part de la família l’any 2020. Aquesta nova incorporació a la col·lecció ens permet aprofundir en l’obra de l’autor i situa el museu com a lloc imprescindible per a l’estudi de les fotografies d’Antoni Campañà.

Campañà s’havia iniciat a la fotografia des de molt jove i ràpidament va saber que aquesta seria la seva professió. Molt aviat, concretament l’any 1927, es va vincular a l’Agrupació Fotogràfica de Catalunya, on coneixeria alguns dels fotògrafs que serien mestres i amics i amb qui compartiria la passió per la fotografia. Aquestes primeres obres s’inscriuen dins del moviment del pictorialisme que, sorgit cap a 1888, va arrelar fortament a Catalunya fins a mitjan segle xx. Aquest moviment proposava l’ús de tècniques pigmentàries que evocaven el treball manual de la pintura i les belles arts, així com els temes simbòlics o pintorescos.

Antoni Campañà. L'home de la xarxa, 1935. Dipòsit de la família Campañà Capella, 2020
Antoni Campañà. L’home de la xarxa, 1935. Dipòsit de la família Campañà Capella, 2020

Es pot dir que Antoni Campañà, arran sobretot d’un viatge que va fer a Alemanya l’any 1933, va anar un pas més endavant i va conjugar aquesta herència de les tècniques pigmentàries, com podien ser els bromolis o els bromolis transportats, amb les quals ell va excel·lir, amb una mirada nova que mirava cap a les noves corrents estètiques europees. Així, en la seva obra trobem un híbrid entre les tècniques pictorialistes i un nou llenguatge pròxim als corrents de la Nova Visió o la Nova objectivitat, com poden ser: l’ús de les diagonals, els punts de vista dinàmics amb picats i contrapicats, i uns enquadraments més atrevits. És a dir, una nova manera de fer fotografia on elements clàssics es barregen amb una estètica més moderna.

Entre aquestes obres, que van aproximadament dels anys 1930 fins al 1950, s’hi poden veure algunes de les peces més icòniques de l’autor durant aquests anys, i altres de desconegudes, que no s’havien publicat ni exposat abans.

Antoni Campañà. Tractor, 1931. Dipòsit de la família Campañà Capella, 2020; i Antoni Campañà. Més garberes, 1936. Dipòsit de la família Campañà Capella, 2020

D’esperit inquiet i curiós, en la seva obra sovint hi trobem una recerca del tema dels oficis del camp i els pagesos, el  mar i els pescadors i l’arribada del tren a la ciutat, cercant una contraposició entre el món rural i el món urbà. A la vegada també hi veiem reflectida la passió per la pròpia fotografia, com per exemple a l’obra Afició que va ser elegida per a la portada de la revista American Photography del març del 1934.

Antoni Campañà, Sense títol (Caldes de Boí), 1929. Dipòsit de la família Campañà Capella, 2020; Antoni Campañà, Caminant, 1936. Dipòsit de la família Campañà Capella, 2020; i Antoni Campañà, Afició, 1933. Dipòsit de la família Campañà Capella, 2020

Igualment, hi trobem un seguit de fotomuntatges dels anys trenta, fets per a fotografia publicitària, amb un complex equilibri de perspectives múltiples, que doten les obres d’una gran modernitat. Si ens fixem en Sense títol (Tots els transports. Fotomuntatge), hi veiem una reiteració dels cavalls de Tracció de sang contraposats a la modernitat dels camions.

Antoni Campañà, Sense títol (Tots els transports. Fotomuntatge), cap a 1930-1936. Dipòsit de la família Campañà Capella, 2020; Antoni Campañà, Sense títol (El ferrocarril. Fotomuntatge), cap a 1930-1936. Dipòsit de la família Campañà Capella, 2020

El descobriment l’any 2018 de les capses vermelles amb la fotografia de la Guerra Civil que Campañà havia amagat, canvia de sobte el que coneixíem de la manera de fotografiar d’aquest artista. Si abans de 1936 havia gaudit manipulant les fotografies i treballant-ne els negatius i els tiratges fins gairebé l’infinit, amb l’arribada de la Guerra Civil, ja no hi havia el temps per processar-ho tot i calia immediatesa. Els canvis tecnològics van afavorir una major manejabilitat de les càmeres i van permetre una major autonomia a l’hora de fotografiar. Tanmateix, Campañà escolliria algunes de les fotografies d’aquest període i les ampliaria en forma de bromurs o bromolis transportats. Dins del dipòsit de la família Campañà i Capella, hi trobem diversos exemples d’obres de temàtica de la Guerra Civil que l’autor va enviar a salons i concursos fotogràfics d’arreu, com ara les obres El milicià o Fuseller [Vicente Burón] on l’autor retrata els dos milicians de manera heroica.

Antoni Campañà. El milicià, 1936. Dipòsit de la família Campañà Capella, 2020; Antoni Campañà. Fuseller [Vicente Burón], 1936. Dipòsit de la família Campañà Capella, 2020; i Antoni Campañà. Sense títol [Soldats marroquins de l’exèrcit d’Àfrica], 1939. Dipòsit de la família Campañà Capella, 2020

Els salons

El pictorialisme va ser el primer discurs de legitimació artística pròpiament fotogràfic i la seva principal difusió es va fer sobretot a través de salons, tant nacionals com internacionals. Entre els aficionats, el fet de tenir una obra acceptada en un saló donava prestigi i suposava el reconeixement del sector fotogràfic. La participació en salons d’arreu quedava marcada a la part de darrere de l’obra amb les etiquetes dels llocs per on havia passat.

Al número nou de la revista Galeria, revista internacional de fotografia artística d’octubre  de 1935, a l’apartat destinat a l’aportació espanyola als salons estrangers s’hi pot llegir: La publicación Anmerican Annual of Photography publica todos los años una pacienzuda estadística de la contribución de diferentes paises a los principales Salones del Mundo, estadística que en el año 1934 comprendre 71 Salones. De los 45 países que figuran en ella, España ocupa el noveno lugar por el número de expositores […] vemos que bate el récord el conocido artista Antonio Campañà”. Efectivament, si mirem el nombre d’obres d’autors espanyols, veiem que  Campañà entre 1929 i 1934 es presenta a 114 salons, sent l’autor amb més obra presentada als salons estrangers.

En el dipòsit, hi trobem també dues cartolines plenes d’etiquetes de salons i concursos d’arreu del món que pertanyen a les obres Fuseller [Vicente Burón] i Francesc Nel·lo pintant el tren antifeixista del Sindicat de dibuixants. Aquesta última presenta una profusió tal d’etiquetes en forma de papers encolats, que quasi n’hi ha algunes que queden superposades les unes amb les altres. Si ens hi apropem, hi trobem etiquetes dels anys 1937 i 1938 d’agrupacions i societats fotogràfiques d’arreu dels Estats Units. Concretament vint-i-quatre etiquetes de The Boston Camera Club (Massachusetts), The Canton Photographic Society (Ohio), Binghamton Camera Club Museum of Art (Nova York), Crystal City Camera Club (Virginia), The Charleston Camera Club (Virginia), Photo Art Print Gallery (San Francisco), The Olean Miniature Camera Club (Nova York), Lansing Camera Club (Michigan), Camera Club of Richmond (Virginia), Rome Camera Club (Nova York), The Westchester Camera Club (Indiana), Tasopé Camera Club – The Aurora School of Photo-Engraving, Aurora (Missouri), Bluefield Pictorial Society (Virginia), Photographic Grield of Philadelphia (Pensilvània), Delaware County Camera Club (Delaware), Malone Camera Club (Nova York), The Hocking Valley Camera Club (Ohio), Ithaca Camera Club (Nova York), Bridgeport Amateur Camera Club (Connecticut), Oak Park Camera Club (Illinois), Tulsa Camera Club (Oklahoma), La Porte Camera Club (Indiana), Westfield Camera Club (Nova York) i  Kalispell Camera Club (Montana). 

Resolem el misteri

Antoni Campañà. Francesc Nel·lo pintant el tren antifeixista del Sindicat de dibuixants, 1936. Dipòsit de la família Campañà Capella, 2020; Cartolina del revers de l’obra Francesc Nel·lo pintant el tren antifeixista del Sindicat de dibuixants, 1936. Dipòsit de la família Campañà Capella, 2020; Detall de la imatge enganxada al revers de l’obra Francesc Nel·lo pintant el tren antifeixista del Sindicat de dibuixants.

Si ens apropem una mica més a l’etiqueta del Kalispell Camera Club de Montana, resolem l’enigma de la fotografia misteriosa amb la qual encetàvem aquest blog. El revers de la fotografia de Francesc Nel·lo del dipòsit Campañà amagava un tresor, una petita fotografia d’època on uns aficionats miren les fotografies d’un saló, a la població de Kalispell. Entre els aficionats s’hi poden veure adults, joves i nens, i si mirem atentament les fotografies una a una, hi descobrim l’obra Francesc Nel·lo pintant el tren antifeixista del Sindicat de dibuixants de 1936, penjada a la paret. Una sorpresa que requeria quasi observar-la amb un augment, però que ens explica com una fotografia feta a Catalunya als anys trenta va poder viatjar per tot el món tornant a mans del seu autor, Antoni Campañà, per acabar sent mostrada de nou a l’exposició retrospectiva La Guerra Infinita. Antoni Campañà 1906-1989. Les tensions d’una mirada que podeu veure fins al 18 de juliol al Museu Nacional d’Art de Catalunya.

Us animem a descobrir la resta de fotografies del dipòsit Campañà al web del museu.

Enllaços relacionats

La guerra infinita. Antoni Campañà

Antoni Campañà. Les tensions d’una mirada (1906-1989) [Exposició en línia]

Roser Cambray
Fotografia

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

CAPTCHA * Time limit is exhausted. Please reload the CAPTCHA.