El paper de Salvador Sanpere i Miquel en l’origen de la Biblioteca del Museu Nacional d’Art de Catalunya

5.950
Yolanda Ruiz
 Imatge dels dipòsits de la Biblioteca del Museu Nacional d’Art de Catalunya
Imatge dels dipòsits de la Biblioteca del Museu Nacional d’Art de Catalunya

El passat de la Biblioteca del Museu Nacional d’Art de Catalunya és centenari i sempre ha estat lligat als museus de la ciutat. Durant un llarg període va ser de titularitat municipal fins que l’any 1990, amb la promulgació de la Llei 17/1990, de 2 de novembre, de museus, es va integrar en l’organigrama del museu.

És un centre de referència per a la investigació de l’art català. El seu fons està format per més de 150.000 volums, revistes i altres documents diversos sobre art, història, arqueologia, museologia, conservació, restauració, fotografia i numismàtica.

La col·lecció inicial, que es trobava a la Biblioteca del Museu de Reproduccions Artístiques, estava formada per l’adquisició de llibres realitzada per Salvador Sanpere i Miquel l’any 1890. Per als historiadors de l’art català és conegut el paper que va tenir Sanpere en la formació de la col·lecció del Museu de Reproduccions Artístiques, inaugurat a la nau central del Palau de la Indústria de Barcelona, edifici principal de l’Exposició del 1888, que es trobava al Parc de la Ciutadella i que actualment està desaparegut.

El Museu de Reproduccions Artístiques i la seva biblioteca

El dia de la inauguració del Museu, el 29 de juny del 1891, el seu director, Josep-Lluís Pellicer, va fer un discurs on va qualificar la biblioteca com un element essencial.

La formació de la Biblioteca Gràfica del Museu de Reproduccions Artístiques no va ser fruit de la casualitat, sinó que estava planificada dins del procés de creació del museu i de l’objectiu pedagògic al qual responia. Es volia aplegar una col·lecció d’imatges, a partir de postals, fotografies, gravats i il·lustracions de llibres, per eixamplar l’horitzó del museu.

Per aquest motiu, Salvador Sanpere, comissionat per l’Ajuntament de Barcelona per viatjar per Europa amb la missió d’adquirir els objectes que havien de constituir el fons del museu, va aprofitar, malgrat de l’escàs pressupost del qual disposava, per establir contactes amb dos editors. D’una banda, Ferdinando Ongania de Venècia i, de l’altra,  Karl W. Hiersemann de Leipzig, als quals va adquiríir diversos llibres per un import superior a les 16.000 pessetes, un 10%  del pressupost total del museu.

El desaparegut Palau de la Indústria on estava el Museu de Reproduccions Artístiques
El desaparegut Palau de la Indústria on estava el Museu de Reproduccions Artístiques

Obres adquirides a Ferdinando Ongania

Salvador Sanpere va fer una compra de llibres per valor de 5.094 pessetes a Ferdinando Ongania, un editor especialitzat en publicacions relacionades amb Venècia, que va ser pioner en l’aplicació de tècniques fotogràfiques en la il·lustració dels llibres d’art.

L’obra més emblemàtica i monumental de Ferdinando Ongania, i que va ser adquirida per Salvador Sanpere, és La Basilica di san Marco in Venezia illustrata nella storia e nell’arte da scrittori veneziani, edició numerada de 500 exemplars,amb un aparell il·lustratiu que inclou una impressionant col·lecció d’heliotípies, cromolitografies, heliografies i gravats acompanyada de textos signats per coneguts erudits de l’època: Ferdinando Apollonio, Camillo Boito, Raffaele Cattaneo, Pompeo Gherardo Molmenti i Antonio Pasini, entre d’altres.    

La Basilica di san Marco in Venezia illustrata nella storia e nell’arte da scrittori veneziani que inclouen diverses tècniques de reproducció d’imatges (Heliografia i cromolitografia respectivament)

La producció editorial d’Ongania també comptava amb més d’un centenar de títols amb il·lustracions de qualitat. Salvador Sanpere va comprar-ne alguns amb reproduccions de dibuixos originals d’artistes italians, que, amb paraules seves, eren «dignos de exposición pues se pueden llegar a confundir hasta con los originales»: Raccolta di 120 principale disegni originali di Michelangelo, Raffaello, Leonardo da Vinci, Tiziano e d’altri celebri artisti i Raccolta di riproduzione di sessanta disegni originali del più grandi artisti italiani: Michelangelo, Raffaello, Leonardo da Vinci, Tiziano, Paolo Veronese, ecc.

Una altra de les adquisicions que va fer a l’editor venecià van ser alguns volums de la col·lecció Raccolta di opere antiche sui disegni dei merletti di Venezia. Són facsímils d’obres renaixentistes amb reproduccions de puntes venecianes de gran interès, tant artístic com industrial, que de ben segur responien al vessant didàctic de la biblioteca. 

Finalment, va fer la subscripció per un any a les revistes Arte italiana decorativa e industriale i Portafoglio delle arti decorative in Italia. Una altra de les obres que va comprar va ser Le Case ed i monumenti di Pompei disegnati e descritti de Fausto i Felice Niccolini  que s’havia publicat a Nàpols per lliuraments entre els anys 1854 i 1896. S’hi documenten gràficament edificis, frescos, estàtues i objectes quotidians de la ciutat de Pompeia, «fielmente reproducidos por Nicolini en dibujos y colores cuando estos son precisos».  Des del 1935, aquesta obra es conserva a la biblioteca del Museu Arqueològic.

Portada  de l’any 1890 de la revista Arte decorativa italiana e industriale  i una cromolitografia apareguda dins la mateixa publicació

Obres adquirides a Karl W. Hiersemann

Karl W. Hiersemann era un llibreter-antiquari de reputació internacional, especialitzat en arts orientals, decoratives, arquitectura, numismàtica i genealogia. La despesa total de la compra de Sanpere a aquest llibreter va ser de 11.320,29 pessetes.

Va adquirir-li obres publicades en italià, francès i alemany, majoritàriament àlbums de làmines, que posen en relleu la importància dels llibres il·lustrats en els inicis de la biblioteca.

Il·lustració de l’obra Ornements arabes de la col·leció Encyclopédie des arts décoratifs de l’Orient i il·lustració de l’obra Ornements du Japon de la mateixa col·lecció

D’aquesta adquisició destaca molt especialment l’Encyclopédie des arts décoratifs de l’Orient d’Adalbert de Beaumont, Eugène Collinot i Victor Champier. Són  6 volums de cromolitografies, editats a París per Canson i amb un tiratge limitat de 500 exemplars, que ofereixen una visió global de les arts decoratives orientals.

Il·lustració de l’obra Ornements turcs de la col·lecció Encyclopédie des arts décoratifs de l’Orient i il·lustració de l’obra Ornements de la Chine de la mateixa col·lecció
Il·lustració de l’obra Ornements de la Perse de la col·lecció Encyclopédie des arts décoratifs de l’Orient i il·lustració de l’obra Ornements vénitiens, hindous, russes… de la mateixa col·lecció

Aquest fons inicial adquirit per Salvador  Sanpere es pot consultar a la biblioteca del museu. La col·lecció s’ha enriquit al llarg del temps amb diverses adquisicions, llegats i donatius que han contribuït al seu creixement.  Alguns ingressos són d’especial interès i us els explicarem en successius articles.

Enllaços relacionats

L’adquisició de llibres feta per Salvador Sanpere i Miquel l’any 1890, origen de la Biblioteca Joaquim Folch i Torres del Museu Nacional d’Art de Catalunya

Més de cent anys d’història

Biblioteca del Museu: el fons en imatges

La Basilica di san Marco in Venezia illustrata nella storia e nell’arte da scrittori veneziani

+ posts

Biblioteca

Yolanda Ruiz
Biblioteca

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

CAPTCHA * Time limit is exhausted. Please reload the CAPTCHA.