Un encenser almoràvit en l’art romànic

811

Acollim en aquest blog una versió del text publicat en el blog del Museo de la Alhambra, en què es posa en relació obres romàniques de diversos museus, entre els quals el nostre, amb un encenser almoràvit dels fons de l’Alhambra.

Museo de la Alhambra

Un dels bronzes més singulars exposat al Museo de la Alhambra és un encenser d’època almoràvit. És un objecte compost de tres parts: una base, una cassoleta interior per recollir les cendres i una tapa.

Aquest encenser té a la base una banda epigràfica de caràcters cúfics i la frase “Benedicció completa, prosperitat i glòria. Benedicció completa  i glòria. Benedicció”, i destaca per la decoració calada de la tapa coronada per una figura esquemàtica d’una au. Aquesta peça estava pensada per anar penjada d’unes cadenes, actualment perdudes, per la qual cosa, a la part inferior i a la superior hi ha tres volanderes circulars.

Encenser almoràvit, 1101-1150. Llautó cisellat. Museo de la Alhambra

La particularitat d’aquest encenser rau en l’absència de peces similars conegudes en l’art hispanomusulmà. Hi ha diversos objectes  relacionats amb el foc que comparteixen característiques amb aquest encenser, com la figura d’una au que forma part dels repertoris decoratius hispanomusulmans  i que podem trobar com a peça ornamental de ple volum en diverses llànties de bronze des d’època califal, com ara les que es custodien al Museo Arqueológico de Sevilla, a l’Instituto Valencia de Don Juan, al Museo de Algeciras [pdf] o a la Fundación Rodríguez-Acosta.

També hi ha unes aus similars en un braser almohade trobat a la plaça de Chirinos de Córdoba, i actualment al Museo Arqueológico de la mateixa ciutat, i en un pebeter de bronze procedent de Granada i custodiat a l’Instituto Valencia de Don Juan.

Però més enllà d’aquestes similituds decoratives no es coneix l’existència d’altres encensers similars realitzats pels artistes almoràvits, de fet, ni tan sols aquesta peça té una funcionalitat concreta, ni religiosa ni domèstica, en l’àmbit islàmic. Cal tenir present que l’encenser estava pensat per ser penjat d’unes cadenes per poder moure’l per l’aire i escampar així l’olor, una funció que forma part de la litúrgia cristiana però no de la musulmana.

Per trobar paral·lels per a aquest objecte cal recórrer precisament a l’art romànic peninsular, ja que tant en pintures al fresc com en escultures contemporànies a la creació d’aquest encenser hi ha peces similars dutes per àngels turiferaris.

Aquest és el cas de l’obra L’anunciació i àngel turiferari, pintura mural al fresc de l’ermita de Santa Cruz de Maderuelo (Segovia)  avui al Museo del Prado després de ser traspassada a tela el 1947. La funció dels àngels turiferaris és la crema de l’encens i per això duen encensers com els que apareixen en aquesta obra. Els encensers de Maderuelo estan pintats sense volum ni profunditat, però malgrat la senzillesa dels traços es poden apreciar les similituds amb l’encenser del Museo de la Alhambra, amb unes peces també ovoides que descansen en una base tronconònica i una tapa on s’intueixen uns motius calats similars als de la peça de què parlem.

També un fresc traspassat a tela és la decoració de l’absis de l’església parroquial de Sant Pau d’Esterri de Cardós, actualment al Museu Nacional d’Art de Catalunya.

Aquesta pintura romànica de la segona meitat del segle XII presenta Crist en majestat amb dos àngels turiferaris que porten a cada mà uns encensers de forma semblant.

Igualment trobem encensers similars en els frescos de l’ermita romànica de San Miguel de Foces i en les pintures de finals del segle XII de l’ermita de San Esteban de la Viguera en la Rioja.

En escultura apareixen encensers del mateix model a l’arquivolta de la portada nord de l’església de San Miguel d’Estella, en aquest cas tallat amb molt de detall, i a l’arquivolta de la portada meridional de l’església de San Juan de Mercado a Zamora.

Portada de l’Església de San Miguel de Estella (Navarra, Espanya)

Així mateix n’hi ha altres exemples representats en peces mobles, com ara la pica baptismal de l’església de Santa María del Azogue a Puebla de Sanabria (Zamora) o en la decoració d’un sepulcre a l’església de Santa María Magdalena de Zamora, amb un disseny molt semblant al del Museo de la Alhambra. També s’observen dos encensers penjants d’estil similar a l’almoràvit al Frontal de Martinet, del segle XII, un frontal d’altar procedent de l’ermita de Lles, a Lleida, avui al Worcester Art Museum.

Frontal de Martinet, procedent de l’Ermita de Lles, Lleida. Worcester Art Museum

Totes aquestes representacions mostren que aquest tipus d’encensers eren peces comunes en la iconografia religiosa en el segle XII, moment en el qual s’ha datat l’encenser almoràvit de l’Alhambra. I igualment eren peces d’ús en la litúrgia cristiana, tal com ho mostra el fet que existeixin altres encensers d’època romànica, com un del segle XII o un altre del segle XIII al Museu Nacional d’Art de Catalunya:

Encenser, Anònim. Llemotges, segona meitat del segle XIII

Encenser, Anònim. Catalunya [?], segon quart del segle XII

Davant d’això, cal preguntar-se pel motiu pel qual els artistes almoràvits van crear una peça d’aquesta mena, tenint en compte que un encenser d’aquest tipus no té una funcionalitat concreta que coneguem ni en l’àmbit domèstic hispanomusulmà, ni en el litúrgic. La resposta rau en els intercanvis comercials amb els regnes cristians i en la bona reputació de les arts metal·lúrgiques hispanomusulmanes, que feia que aquests objectes fossin apreciats a tota la península.

Enllaços recomanats:

Incensario de época almorávide, Fernández-Puertas; A. Miscelánea de Estudios Árabes y Hebraicos. Sección Árabe-Islam; Vol 25 (1976).

Fitxa completa de l’encenser, CERES, Red Digital de Colecciones de Museos de España

Museo de la Alhambra
Z_ Guest blogger

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

CAPTCHA * Time limit is exhausted. Please reload the CAPTCHA.