Àlex Masalles
Al Museu Nacional conservem una àmplia col·lecció de dibuixos, gravats, pintures, medalles i escultures d’Ismael Smith, artista català de la primera meitat del segle XX. La nova presentació museogràfica de la col·lecció d’art modern, de setembre de 2014, va comportar la restauració de diverses obres de l’escultor fins aleshores inèdites. Es tracta de tres escultures buidades en guix escaiola a partir d’un motlle, dues amb policromia: Encarnació i Personatge literari, i una amb una pàtina artificial de bronze daurada: Retrat d’home.
El procés de restauració
Gràcies al procés de restauració hem pogut aprofundir en el coneixement de les tècniques i els materials emprats per l’artista i, a la vegada, recuperar una lectura més nítida de l’obra i de les seves policromies.
La figureta Encarnació presentava un estat de conservació regular. Cal destacar els dipòsits de pols i brutícia acumulats sobre les superfícies no verticals, el trencament del cap a l’alçada del coll i la pèrdua de bona part del peu dret. El cap de Personatge literari, tot i que es trobava en millor estat de conservació, estava molt brut i cobert de dipòsits importants de pols i brutícia força adherits al suport de guix.
En tots dos casos la neteja es va fer amb sistema aquós a base de gel tipus agar-agar aplicat en calent, en estrat fi per aportar la mínima quantitat d’aigua al guix i a la policromia. En el cas de l’Encarnació, a més, es van consolidar les parts fragmentades i es va reintegrar el peu dret prenent com a base la versió de porcellana conservada al mateix museu.
El cap daurat Retrat d’home presentava encara sobre la pàtina de purpurina restes de cola i argila del motlle de gelatina realitzat a la foneria durant l’execució de la versió en bronze, que també es conserva al museu. Durant la neteja, realitzada també amb sistema aquós, es van rebaixar aquestes restes per tal que no molestessin la lectura dels volums de l’escultura.
Les anàlisis químiques amb microscòpia electrònica (SEM-EDX) i espectroscòpia FTIR que ha fet el laboratori de Restauració i Conservació Preventiva ens han permès identificar tant els pigments com els aglutinants de les policromies i les pàtines artificials aplicades sobre el guix. Les policromies estan realitzades gairebé sempre a l’oli i amb una gamma de pigments en consonància amb l’època en què es van policromar les escultures. Per altra banda, les pàtines artificials a imitació del bronze estan realitzades a base de purpurines metàl·liques amb un aglutinant orgànic.
El IV Convegno Internazionale sulle Gipsoteche: il valore del gesso come modello, calco, copia per la realizzazione della scultura, celebrat al Museo-Gipsoteca Canova a Possagno (Itàlia), va suposar una molt bona oportunitat per donar a conèixer l’obra escultòrica en guix d’Ismael Smith per primer cop dins l’àmbit europeu. El Museu Nacional va participar-hi amb una conferència titulada La scultura in gesso di Ismael Smith: modelli, policromie ed opere definitive. Hi vaig parlar de les múltiples funcions que assumeixen les obres de guix dins el procés creatiu de l’escultor, ja sigui com a models per a versions posteriors en ceràmica o bronze o com a veritables obres finals. Es va analitzar la forma amb la qual l’escultor, a través de la policromia, aconsegueix la transformació del guix en matèria definitiva i es va plantejar com, gràcies a aquest tret tan propi de la modernitat, Smith s’incorpora de forma inequívoca a l’avantguarda figurativa del seu temps.
Ismael Smith a la col·lecció del museu
Nascut a Barcelona el 1886, Ismael Smith va ser un artista polifacètic, eclèctic, lliure i molt personal, a cavall entre el modernisme, el noucentisme i l’art déco. Va estar molt influenciat per artistes com ara el dibuixant anglès Aubrey Beardsley o l’escultor alemany Wilhelm Lehmbruck. Va desenvolupar part de la seva carrera professional, especialment com a exlibrista i medallista, als Estats Units. Va morir el 1972 a Nova York.
La seva producció escultòrica està formada en bona part per guixos de petit format. D’alguns se’n conserva també la seva versió en matèria definitiva. Entre els guixos, hi ha models concebuts per ser reproduïts en ceràmica i d’altres que han servit de transició entre el modelat original i la fosa en bronze. Els tiratges en porcellana i gres de les seves obres van ser produïts a la Fábrica de Porcelanas y Gres Artísticos d’Antoni Serra a Barcelona.
Una part important d’aquesta col·lecció va ingressar el 1955 fruit de la donació que el propi Smith va fer al museu, mentre que la resta va arribar el 1989 de la mà d’Enrique García-Herraiz, que havia estat dipositari de tot el fons Smith, conservat pel seu germà Frank als Estats Units. Moltes de les seves obres han estat a la reserva des de llavors.
Al museu tenim prevista, en un futur proper, una mostra dedicada a Ismael Smith, comissariada per Josep Casamartina. Serà una bona oportunitat per aprofundir en el seu coneixement.
Enllaços relacionats
Ismael Smith i Marí, Museu d’Art de Cerdanyola
Les obres d’Ismael Smith a la col·lecció del Museu Nacional
Conservador-restaurador de materials inorgànics