Natures mortes a la col·lecció del museu

2.578
Montse Gumà, amb la col·laboració de Valeria Nepeina

Sou d’aquelles persones que us atureu i badeu davant les parades dels mercats i els aparadors de les floristeries i les botigues de queviures més tradicionals? Quan viatgeu, els mercats són parades obligades en les vostres visites turístiques? A nosaltres ens encanten els colors, les olors, la disposició ordenada de les fruites i les verdures, les textures…, però no havíem pensat mai que això que ens atrau tant, tot i ser actual, com diu Antoni Marí en el catàleg, són “natures mortes”.

El nom “natura morta” procedeix de l’holandès Stilleven, ‘naturalesa immòbil’, i designava un gènere artístic que es va estendre pels Països Baixos i que amb els anys va adquirir un estatus artístic propi, al marge d’altres gèneres artístics.

Però, què és la natura morta? És un gènere artístic que, a partir d’objectes de la realitat quotidiana, ja siguin naturals (aliments, flors, animals morts, plantes, roques o petxines) o artificials (vasos, llibres, gerros, joies, monedes, pipes, etc.), tradicionalment distribuïts sobre una taula, plasma la vida domèstica. Al darrere d’aquestes composicions, s’hi amaga alguna cosa més? Trobem natures mortes inserides en altres tipus de composicions, com ara les religioses, a l’Antic Egipte, a l’art grec i romà i a l’època medieval i al Renaixement, fins arribar al barroc, quan aquest tipus de representació s’independitza i adquireix un estatus artístic propi.

Al llarg dels segles, doncs, ha estat un tema recurrent. Per què els artistes l’han triat? Segurament per una varietat de raons. Inicialment, sembla que els bodegons tenien un simbolisme de tipus religiós. Amb el pas del temps, es va anar difuminant el significat simbòlic dels objectes representats i es van transformar en mers elements del món objectiu, indicadors, potser, de l’estatus social i econòmic del propietari, de la seva ocupació… fins a esdevenir captures de la bellesa natural i efímera d’un objecte amb la intenció de convertir-la en perenne, “incòlume”.

Amb els anys i a mesura que el món evoluciona, hi van apareixent nous productes, nous objectes i nous mitjans i tècniques que ens segueixen suggerint nous camins per al desenvolupament estilístic i la reinvenció de la natura morta com a tema artístic.

A la col·lecció del museu i si navegueu per la col·lecció online, en trobareu un bon grapat. I, tot i que sempre, per defecte, associem les natures mortes al Segle d’Or espanyol, veureu que n’hi ha de totes les èpoques i en diferents tècniques artístiques, no només pintura. Hi podeu trobar escultures, fotografies, dibuixos…

Una bona experiència sensorial a partir de les natures mortes la podeu gaudir si seguiu l’exercici que van dur a terme els estudiants de Repertori i tècniques de la música electroacústica de l’ESMUC. Van composar petites peces inspirades en natures mortes de la col·lecció del museu en un itinerari virtual on, mentre contempleu una cistella de raïms, podeu sentir el soroll del premsat, o, en mirar una tassa, sentiu la trencadissa dels vidres en caure a terra. Us animeu a escoltar-les?

Si us interessen les natures mortes des del punt de vista estètic, mireu l’àlbum que n’hem preparat a Pinterest.

Així com els viatgers es deixen endur per les sensacions i els sentits mentre passegen envoltats de bullici pels racons del mercat de les espècies d’Istambul, o del mercat Dos Lavradores de Funchal o del mercat de Siab Syob de Samarcanda, us animem a endinsar-vos en l’exposició Incòlume. Natures mortes del Segle d’Or i que la gaudiu amb tots els sentits ben oberts.

Enllaços relacionats

Natures mortes. De Sánchez Cotán a Goya. A l’entorn de la col·lecció Naseiro adquirida per al Prado

Montse Gumà
Projectes digitals

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

CAPTCHA * Time limit is exhausted. Please reload the CAPTCHA.