Blog del Museu Nacional d'Art de Catalunya

Sandra Figueras

Un grup de nois i noies de l’institut Juan Manuel Zafra del barri del Clot de Barcelona, acompanyats de l’artista Mariona Moncunill i de l’equip de mediació vàrem passar la nit del 25 d’abril al museu.

Era el final de la recerca artística que havien fet durant tot el curs  dins marc d’En Residència  i l’inici del projecte que n’havia resultat i que vàrem presentar fa un parell de setmanes a l’espai educArt, De sis a sis.

Ha estat sens dubte un projecte intens per al museu perquè aquesta vegada no érem només part de l’equip mediador sinó l’objecte de la recerca. Des de les primeres converses amb l’artista, se’n va despendre que la institució tindria un paper central i que seria observada des d’angles no habituals i respectant molt la mirada i interessos que hi aportessin els alumnes.

A un qüestionari que varen respondre a l’inici de curs sobre les seves experiències en el món de l’art, la majoria mencionaven algun contacte amb museus, però sovint en el context d’un viatge o d’una sortida organitzada per l’escola. Experiències que no havien estat sempre del tot gratificants. L’Amina per exemple va respondre :

A la primària vaig anar a molts museus i m’agradaven molt els quadres però no m’agradava que m’expliquessin sobre què anava el quadre ni coses sobre l’autor, m’agradava mirar les obres en pau.

En d’altres casos però s’intuïa ja un interès i curiositat especial, la Natàlia va escriure:

A mi m’agrada molt anar a museus, és com un altre món. El primer diumenge de cada mes que alguns museus tenen entrada gratuïta sempre que puc hi vaig.

Des de la seva primera visita quan varen conèixer Pepe Serra, el director del museu, aquests nois i noies van demostrar una sensibilitat especial cap a l’art i molta curiositat envers tot el que significava el museu i el seu funcionament. Les seves preguntes inicials es van dirigir molt cap a les tasques de restauració i conservació de les obres, la gestió dels espais i els equips humans al darrera dels muntatges i les exposicions. De la mà de la Mariona Moncunill també van començar una exploració més lliure del museu, per anar trobant de manera progressiva i sense prejudicis quins aspectes els podien interessar per al projecte artístic que havien de fer.

Cap a final de curs vàrem rebre el seu correu electrònic amb la petició de passar una nit al museu, on justificaven els motius per fer-ho i ens explicaven les primeres idees respecte al que volien fer:

23/3/2018 8:57
Benvolgudes,

Som el grup d’En Residència de l’Institut JM Zafra que treballa amb l’artista Mariona Moncunill. Com ja sabeu, estem fent un estudi d’investigació sobre el funcionament del MNAC. Fins ara, hem conegut com es prepara una exposició, com es guarden i es conserven les obres, hem vist exposicions temporals, el procés de disseny de les cartel·les…
Hem visitat el museu durant el dia i ara ens agradaria viure algunes experiències dins del museu durant la nit. Volem conèixer el funcionament de la seguretat fora de l’horari d’obertura al públic, també ens agradaria viure una experiència a la Sala Oval quan no hi hagi ningú i observar les sensacions que ens genera l’espai de les diferents sales durant la nit. A més a més, hem pensat en visitar el soterrani i la terrassa en horari nocturn.
Per tal de dur a terme totes aquestes propostes necessitem passar una nit al museu i ens preguntem si això seria possible. Així doncs, demanem el vostre consentiment i també la vostra col·laboració. Ens comprometem a tenir cura dels espais perquè no us suposi cap molèstia.
Amb aquesta proposta volem acabar de completar el coneixement del museu i convertir-la en el nostre projecte final, que el mes de maig presentarem al públic a la sala educArt. Creiem que seria una gran experiència.
Esperem la vostra resposta i que la nostra petició sigui acceptada.

Atentament,
En Residència
4t ESO Institut Juan Manuel Zafra

Tot i que havien fet moltes visites al backstage del museu i conegut professionals de diferents àrees, les seves mirades es va anar fixant en els equips encarregats de les tasques potser més invisibles, aquells que a més treballen en les hores que el museu és tancat al públic, o en els espais que no són visitables: la neteja, la seguretat i el muntatge d’exposicions. Aquest va ser el germen de De sis a sis: una sèrie d’accions concentrades en una nit  per posar de relleu aquesta invisibilitat, per això s’havia de fer des de les 6h de la tarda quan es tanca al públic i comença el torn dels vigilants de nit, fins les 6h de matí següent quan comencen a treballar els equips de neteja.

Aquella tarda i nit, els nois i noies van demostrar de nou la capacitat d’organització i implicació que tenien amb el projecte. Per tal de poder desenvolupar les tres accions que tenien pensades es van dividir en grups de treball i varen passar la tarda organitzant-se i assajant les accions. També hi va haver un temps de descans abans de començar la nit per sopar i gaudir de les vistes del museu des del terrat i de nit.

Així descriuen al blog que recull el procés creatiu, en què es van concretar les tres accions d’aquella nit:

Una de les accions és a la Sala Oval, una performance (obra de teatre sense so més abstracta i d’alguna manera més viva), amb la que volem destacar la importància de les persones que hi ha al darrere del museu fent que aquest funcioni.

També hi vam realitzar una acció a les sales més visitades del museu en horari diürn, per exemple, la sala en la que es troba el Pantocràtor. El nostre acte consistia en gravar el sons/sorolls d’aquestes durant 10 – 15 minuts, en diferents hores. Amb unes gravadores d’alta qualitat, que permetien sentir el mínim soroll realitzat.

Una de les intervencions va ser la de seguretat que consistia en fer un seguiment de les seves rondes nocturnes. El grup es dividia en dos parelles; mentre una parella estava a la sala de control amb un vigilant, l’ altre grup estava fent una ronda amb tres vigilants, passant per les galeries, reserves, soterrani…

Un cop acabades les accions que es van allargar fins ben avançada la matinada, els alumnes van dormir a l’espai educArt que es va convertir en camp base i habitació i avui és l’espai expositiu on es mostra el projecte. Cap a les 7h del matí, després d’haver retornat els carros a les dones que començaven ja a netejar el museu, vàrem marxar plegats mentre ens creuàvem amb els treballadors que començaven a arribar.

En un proper article compartirem les impressions dels nois i noies un cop retornats a l’institut, en conversa amb els alumnes, la professora i l’artista.

Enllaços relacionats

Què hi fa un artista com tu, a un institut com aquest?

En Residència a l’Institut Juan Manuel Zafra

Sandra Figueras

+ posts

Servei educatiu

• Artistes a casa, habitar i crear. Dies de confinament
• Una nit al museu/2_ parlen els alumnes
• L'"Street Art" entra a l'institut i al museu
• Què hi fa un artista com tu, a un institut com aquest?