Eduard Vallès i Elena Llorens
Pere Torné Esquius, Interior amb piano, cap a 1909-1914
Una exposició monogràfica sobre Pere Torné Esquius representava un repte. Si bé s’havien realitzat exposicions amb anterioritat, mai no s’havia estudiat en profunditat ni la seva biografia ni la seva obra en tot el seu conjunt. Torné Esquius no és ni molt menys un desconegut dintre de l’art català. Es podria dir que és un dels noms clàssics, una condició obtinguda bàsicament a causa de la publicació l’any 1910 d’Els dolços indrets de Catalunya, dels seus interiors i de tota la seva obra infantil. De fet, des de finals de la dècada de 1960 algunes galeries com ara la Sala Rovira havien contribuït a donar a conèixer la seva obra, i una mostra que es va poder veure el 1986 a la sala d’exposicions de Caja Madrid a Barcelona n’és el darrer testimoni monogràfic fins a dia d’avui.
La recerca
A través d’un llarg treball de recerca hem anat aplegant un considerable nombre d’obres d’aquest artista. En primer lloc hem localitzat aquelles ja conegudes, però sobretot hem visitat col·leccionistes que en una gran majoria mai no havien prestat la seva obra, la qual ni tan sols havia estat mai publicada. Ha estat cabdal també l’ajut de diverses galeries d’art barcelonines, tant pel que fa als préstecs com a la localització de propietaris. En total hem identificat unes 300 obres, entre pintures i dibuixos, que en molts casos ha calgut datar i titular per primer cop. Aquesta feina s’ha pogut dur a terme gràcies als catàlegs que s’han conservat de les exposicions que Torné realitzà. Tot i que s’instal·là a França l’any 1905, va mantenir amb Barcelona un contacte regular, amb una exposició gairebé cada any. D’aquí la presència notable d’aquest artista en col·leccions particulars.
Torné Esquius, Galanteig, 1903. Col·lecció Artur Ramon
A partir d’aquest elevat contingent d’obres s’ha elaborat la monografia, on en reproduïm una bona part. Hi consta una cronologia documentada, la primera realitzada sobre aquest artista. En aquest cas, la tasca ha resultat més complicada perquè estem parlant d’un artista que mor l’any 1936 i de qui, a efectes biogràfics, ens ha arribat molt poca informació.
L’exposició, una mostra de la producció de pintura, dibuix i il·lustració
A més de la publicació, la recerca duta a terme, ha tingut com a resultat l’exposició. Per qüestions d’espai la mostra només presenta una part de les obres localitzades, en total 85 olis i dibuixos, més altres documents com són revistes, llibres o impresos. La tria d’aquestes obres en detriment d’unes altres no ha estat aleatòria. L’objectiu de tota exposició és desplegar l’artista en tota la seva complexitat, motiu pel qual s’ha intentat equilibrar el nombre d’obres d’acord amb els registres que aquest cultivà.
Torné Esquius, Barraques de fira (Roulottes), París 1909-1915
A banda de pintor i dibuixant, Torné Esquius també es dedicà a la il·lustració de premsa i revistes, de llibres infantils i treballà en el món de les arts gràfiques com a dibuixant. La museografia està en consonància amb l’equilibri que es pretén dels diferents interessos de Torné: s’ha divitit la sala en dues meitats, a la dreta tots els seus olis d’interiors –en realitzà durant tota la vida– i a l’esquerra diferents espais que se centren, a grans trets, en el Torné il·lustrador. En aquest espai hem donat una rellevància especial a la troballa de 15 tintes originals de les 39 làmines que integren Els dolços indrets, les quals es donaven per perdudes. Amb l’objectiu que el públic pugui admirar les 24 que falten, hem optat per reproduir-les en gran format a la paret, on es poden veure els deliciosos dibuixos amb tot detall.
En paral·lel als dibuixos s’exposen en vitrines algunes de les revistes catalanes i franceses on li publicaren il·lustracions. Com a il·lustrador va treballar per a publicacions franceses com ara Le Rire o Fantasio, mentre que a Catalunya ho féu per a La Il·lustració Catalana, Empori, Papitu o Jordi.
Torné Esquius, Escena per a una habitació infantil, cap a 1930-1932. Col·lecció particular
Un espai final l’hem dedicat a la producció infantil de Torné Esquius, on fou capaç de crear un univers d’allò més particular. Hem triat només una petita part d’aquesta obra, prou representativa del gruix de la seva producció. Per exemple, els cèlebres llibres de pedagogia musical de Narcisa Freixas que il·lustrà en successives edicions; un conjunt decoratiu per a una cambra d’infant i, finalment, una petita mostra d’alguns olis i dibuixos d’aquesta temàtica. La tria no ha estat fàcil perquè la producció vinculada al món infantil és, sens dubte, una de les més importants quantitativament en l’obra de Torné.
Charles Perrault, Contes, il·lustracions de Torné Esquius, Barcelona, Ramon Tobella, 1918
L’aportació singular de Torné Esquius al món de l’art
Torné Esquius va aconseguir quelcom molt important en un artista, crear un estil prou singular que aconsegueix resultar d’allò més identificable. Els seus inicis modernistes, protagonitzats per una obra de caràcter més mundà, contrasten amb la resta de la seva carrera artística, on prioritzarà l’interès per aspectes quotidians i banals passats pel sedàs d’una mirada plena de lirisme.
Torné Esquius, La cambra trista, c.1913. Biblioteca Museu Víctor Balaguer. Vilanova i la Geltrú
Els seus dibuixos, amb una mínima aplicació de color, evidencien la sòlida formació de l’artista, que contrasta amb la llibertat formal amb què afronta els seus olis d’interiors. Allà parteix d’un llenguatge genuí, tot prescindint de les servituds de la perspectiva i de la tècnica. Els seus interiors sense figures humanes, resolts a partir d’una tècnica dibuixística, sintetitzen a la perfecció l’essència de la seva proposta artística.
Elena Llorens
i
Art modern i contemporani
Subscripció correcta / Suscripción correcta / Subscription successful
2 Comments
He ido a la exposición y me pareció muy interesante, tanto el autor como su obra. También comentar que me gusta mucho esta línea que está llevando el museo de hacer exposiciones de autores más que desconocidos , olvidados como Tapiro que me fascinó o otros como Gose. Un gran trabajo que estáis haciendo muchas felicidades.
A mi personalmente me gustaría poder ver retrospectiva de Francesc d’asís Gali, Helios Gómez, Carlos Vazquez o bien Dionisio Baixeras, entre una cantidad ingente de grandes aristas que ha habido y hay en Cataluña.
[…] Torné Esquius, un artista desplaçat dels cànons oficials […]