Tendències tecnològiques més enllà de 2015 / 3

Conxa Rodà

Aquesta tercera i última part de la sèrie sobre les tendències tecnològiques als museus tracta de tecnologies que van més enllà de 2015. A alguns potser els semblarà una mica futurista. A la majoria de museus del nostre entorn més immediat, les inversions per a innovació tecnològica ratllen la no existència, ateses prioritats més bàsiques com la “simple” renovació del parc informàtic, per exemple, que molts museus necessiten amb urgència. Això no treu que ens convingui, i molt, estar alerta de les tendències i usos socials digitals, i anar experimentant i implementant el que sigui possible, al menor cost i amb el màxim rendiment. Tampoc cal ser els pioners a adoptar una nova tecnologia. De fet, pot ser molt savi veure com evoluciona i, quan ho fem, aplicar allò après en les fases experimentals.

Quadro Gartner — Tendències identificades per Gartner. Font: www.techrepublic.com/blog/10-things/gartners-top-10-technology-trends-for-2015-all-about-the-cloud. Fixeu-vos que tendències de les qual ara es parla molt, ja apareixien el 2012

12. Wearables (vestibles)

Es tracta de complements (gadgets) que portem a sobre –ulleres, rellotges, braçalets, anells, roba– i que són, de fet, dispositius electrònics receptors i emissors de dades que permeten un grau elevat de personalització d’informació. Es preveu que en un temps a venir formaran part del nostre dia a dia. El precedent més cèlebre han estat les Google Glass. Com no han assolit l’ús social previst, recentment Google n’ha anunciat la retirada, però si bé es pot valorar com un fracàs, el cert és que ser dels primers els ha proporcionat un testeig de gran valor i els ha permès fer millores en realitat augmentada. Recomano aquests dos articles: Why the failure of Google Glass is good for Google i Why Google Glass wasn’t a failure.

La tecnologia wearable és una tendència que és encara en fase inicial i que no es preveu que arribi a ser d’ús generalitzat fins d’aquí a pocs anys. Actualment hi ha força desenvolupaments fets realitat per monitoritzar, per exemple, les constants vitals quan fem exercici físic, o les calories que ingerim, o vestits que carreguen la bateria a través d’energia solar. Amb el suport de la Mobile World Capital, s’ha pogut veure a Barcelona un projecte pilot de polseres intel·ligents per als clients d’un hotel.

Objectes intel·ligents –smart wristbands, smart watches– al Mobile World Congress 2015 a Barcelona. Fotos: Conxa Rodà

Les possibles aplicacions per als museus van des d’ampliar context sobre un període o una peça, rastrejar, en temps real, el recorregut i els interessos dels visitants, oferir interacció, estimular que es comparteixin a xarxes socials fotos i comentaris, personalitzar continguts i oferta en funció dels interessos que coneixerem via les dades generades pels usuaris.

Com altres novetats tecnològiques, serà interessant seguir-ne l’evolució i experimentar quina aplicabilitat real de valor afegit pot aportar als nostres usuaris. Caldrà resoldre les qüestions de privacitat, atès que serà ingent la quantitat de dades personals que permetran recollir. Aconseguir oferir contingut contextualment rellevant allà on l’usuari sigui, de manera no intrusiva i no sent distractors pel que fa a l’experiència de visita, serà el repte per als museus.

Alguns dels wearables són estèticament discutibles. Segur que evolucionaran cap a elements més petits i integrats. Recordem què estrany que es feia als inicis del mòbils quan vèiem algú parlant pel carrer o dins el bus… Uns dissenys més ben resolts, uns preus més baixos i, sobretot, facilitat d’ús i utilitat seran clau per estendre’n l’adopció massiva en un futur.

Els wearables seran un component bàsic de la Internet de les coses o Internet of Things.

Font: http://www.slideshare.net/Postscapes/what-exactly-is-the-internet-of-things-44450482

13. Internet of Things (Internet de les coses)

Els wearables són un primer apunt de cap on anem: entra amb força el 2015 al sector tecnològic, el concepte de connectivitat aplicada als objectes, smart objects o Internet de les coses.

Això vol dir molt més enllà del fet que els objectes dotats de sensors estiguin connectats a Internet. El valor afegit vindrà de la integració de dades procedents de fonts diverses per oferir coneixement nou, contextual i rellevant per als usuaris. Aplicat al trànsit o a la gestió energètica eficient dels edificis existeixen ja iniciatives, així com d’objectes que alerten de perills, o de coses més trivials com que s’acaba la llet de la nevera. Altres aplicacions les comenta Cristina Sáez al seu excel·lent article Retorn al futur: la Internet de totes les coses.

Disposar de més amplada de banda i la ciberseguretat seran qüestions tecnològiques a vèncer per generalitzar la Internet de les coses. El potencial: l’increment del coneixement i la personalització de serveis i productes. Com diuen els experts i recull Cristina Sáez, “en el futur pròxim serem una societat intel·ligent formada per éssers humans connectats”.

En el món dels museus permetrà personalitzar la informació segons el perfil i les preferències del visitant.

És ja freqüent parlar de les smart cities, de les quals Barcelona és un cas destacat.

Alguns dels projectes de Barcelona Smart City http://smartcity.bcn.cat/ca/projectes

D’aquí anirem als smart museums. Segurament no encara el 2015, però sí en pocs anys. Mentre, podem anar explorant sectors que ja ho apliquen i anar pensant en quins usos en podrem fer.

14. Big Data

De l’agregació estructurada de grans quantitats de dades procedents de fonts diverses es pot generar coneixement nou. Els usuaris som altament productius a proporcionar una quantitat de dades ingent a través del nostre ús de múltiples plataformes i entorns. Algunes dades les proveïm directament de manera conscient, d’altres les capten els sistemes sense que ens adonem, quan naveguem des de l’ordinador, quan operem des del mòbil, quan paguem amb targeta, quan emetem missatges a xarxes socials, quan usem els wearables o objectes intel·ligents. Amb els riscos que això comporta de vulneració de la privacitat, tot i que, suposadament, s’han de treballar les dades anonimitzant-les.

Analitzant el Big Data al blog del CCCBLab diuen: “L’ús del Big Data, aplicat a la producció cultural, ens permet representar de manera contínua i espacial com es conforma la nostra cultura visual i com es produeix el coneixement, tot posant les humanitats digitals davant els nous reptes d’una cultura de dades generada en xarxa.”

El cert és que l’explotació de dades agregades permet identificar patrons de comportament i, el que és més interessant, predir-los i adaptar-hi una oferta cultural segmentada.

BigData_CCCB_ConxaRodà — La visualització de les dades, a més de proporcionar nova informació, pot presentar un resultat ben artístic. Exposició Big Bang Data al CCCB. Foto: Conxa Rodà

Al Regne Unit hi ha quatre projectes de Big Data finançats pel Digital R&D Fund for the Arts. En destaco l’Arts Data Impact, que acollirà la primera residència d’experts en dades –data scientists-in-residence. Treballaran sobre dades del Barbican, l’Òpera i el Teatre Nacionals per extraure’n coneixement dels públics i per aprenentatge organitzacional.

Al nostre país, Roca Salvatella i Telefónica han publicat el 2014 el primer informe sobre Big Data i turisme centrat a Madrid i Barcelona. L’anàlisi de grans paquets de dades anònimes ofereix informació detallada sobre l’usuari i les seves preferències durant la seva estada i inclou recomanacions estratègiques a partir d’aquest dades.

La interoperabilitat de les dades i aconseguir que siguin d’accés lliure (Open Data) són dos dels aspectes crucials de l’entorn computacional actual.

15. RRHH: de gestors administratius a impulsors de la innovació

La situo com a última per tancar el cicle ja que, sense una transformació digital de les organitzacions, molts dels canvis i les tendències anunciats seran més difícils sinó impossibles.

Ens calen organitzacions intel·ligents, obertes a la innovació, amb estructures més flexibles, on tot estigui interconnectat, on les idees flueixin i se’n generin de noves, on s’experimenti, on s’arrisqui, on pensar i tenir iniciativa sigui reconegut, que afavoreixin l’aprenentatge continu. On els processos de treball vagin orientats a l’excel·lència de servei a l’usuari i no a l’excel·lència del procediment.

Serà clau l’evolució dels departaments de recursos humans i d’altres, cap a una millor adequació a les necessitats actuals d’aquest entorn complex, canviant i digital en què ens trobem. La transformació digital de les organitzacions passa, també, per repensar l’orientació dels departaments de recursos –humans, econòmics, tecnològics–, que hauran d’evolucionar cap a una funció més estratègica.

Així com m’agrada definir museu com a connector, els departaments de recursos els veig també com a connectors de persones, com a impulsors de la intel·ligència col·lectiva, que saben posar en valor el capital social intern. En un món on les connexions guanyen cada dia més rellevància, serà essencial que les organitzacions afavoreixin unes estructures “de tipus bio-funcional on cada unitat treballi de forma interconnectada amb altres unitats” (Jesús Martínez Marín 2014).

Cal adequar l’oferta formativa al nou entorn digital i a les noves maneres de treballar. Cal més i millor formació en competències digitals, en treball col·laboratiu i en xarxa, en comunicació online, en mobilitat, en visió estratègica. Al II Informe sobre el estado de la cultura en España 2014: la salida digital, una de les tres recomanacions per al sector de museus proposa “Fomentar la formación técnica de los gestores y la inclusión de profesionales cualificados en nuevas tecnologías en las organizaciones museísticas”.

… i seguir explorant i millorant

En definitiva, es tracta de conèixer i valorar com allò digital ens pot ajudar a acomplir millor la nostra missió com a museu, a fer de bons connectors entre les col·leccions-coneixement i el públic. Com s’expressa a l’informe Sobre la transformación digital -10 claves para el debate, “La madurez digital se determina en dos dimensiones: la intensidad digital –tecnològica– y la intensidad de la transformación de la gestión –cultura organizacional”.

Una doble exploració contínua ens ajudarà a orientar la nostra acció digital: estar atents a les transformacions digitals tant del nostre sector com d’altres i, sobretot, molt atents a observar el que els usuaris busquen i fan.

No tota la innovació és digital, però allò digital és un activador clar d’innovació.

I no hem parlat d’interfícies naturals, com el gest o la veu, ni de robòtica o de drons. Segurament els tindrem als museus abans que no pensem. Cal estar a l’aguait perquè… winter is coming.