Albert Estrada-Rius
Tot el que té a veure amb els col·leccionistes i amb la formació de les col·leccions cada vegada genera més interès a casa nostra. En tenim un excel·lent exemple en el projecte Repertori de Col·leccions i Col·leccionistes d’Art i Arqueologia liderat pels acadèmics Bonaventura Bassegoda i Francesc Fontbona des de l’Institut d’Estudis Catalans. Aquest projecte facilita, entre altres objectius, una aproximació rigorosa als creadors de moltes de les col·leccions que guarda el Museu Nacional. No oblidem que el Museu és, en última instància, una col·lecció de col·leccions i darrera cada una d’elles hi ha una història vital que mereix ser recordada i divulgada. En aquest post ens aturarem en un únic exemple molt recent.
Els museus, com totes les institucions, estan subjectes a l’evolució de les demandes i necessitats de la societat que els sosté. Les funcions que se’ls ha demanat han anat canviant al llarg del temps al voltant de la premissa imprescindible de conservar uns béns patrimonials, catalogar-los després d’estudiar-los i posar-los a l’abast del públic i dels estudiosos. Cada una d’aquestes missions bàsiques s’han anat desenvolupant en un procés que continua a l’actualitat. El nostre Museu Nacional ens aporta molts testimonis quan en ingressar peces noves a les col·leccions és conscient que no només enriqueix el patrimoni artístic públic i acompleix una finalitat social, cada vegada més àmplia, sinó que també assumeix un patrimoni immaterial que és íntim, personal i inherent als objectes adquirits.
Una sèrie completa de 20 bitllets alemanys
Prussian Province of Berlin , 50 pfennige, 1921
Ara tot just fa un any llarg, el Museu ingressava com a donació amb destí a les col·leccions del Gabinet Numismàtic de Catalunya una sèrie completa de 20 bitllets alemanys de 50 pfennige, emesos el 1921 en el període de la República de Weimar. Cal saber que després de la fi de la I Guerra Mundial (1914-1918) mancava metall i, per això, els valors es van haver de fabricar en paper com una mena de moneda d’emergència o de necessitat que els numismàtics anomenem obsidional. No obstant les circumstàncies econòmiques difícils, que en els mesos següents derivarien en una espiral inflacionària de la que en serien protagonistes precisament les emissions de bitllets amb xifres milionàries, el disseny d’aquests bitllets és molt acurat.
Els motius que ornen el revers de cada peça són vistes historicistes, a la manera dels gravats antics, , de cada un dels districtes que el 1920 es van integrar en el que es va convenir a anomenar el Gran Berlín. És per aquesta raó que la sèrie completa rep, sovint, el nom eloqüent de tour del Gran Berlín perquè, efectivament, permet gaudir d’un recorregut bucòlic per les vint antigues poblacions al palmell de la mà. Es tracta d’una forma pràctica i eficient d’utilitzar els bitllets menuts que passen per les mans de tots els ciutadans d’instrument de propaganda i commemoració just un any després de l’aprovació de la llei d’agregació urbana però, també, un mitjà pedagògic i divulgatiu al popularitzar els noms dels nous districtes de la capital entre els seus habitants. Els bitllets anaven, a més, numerats al revers per la qual cosa es facilitava molt la seva ordenació i col·lecció com si es tractés de cromos. L’anvers, amb el valor nominal, és únic per tots els bitllets i mostra una versió de la figura heràldica de l’ós rampant que fins a l’actualitat identifica Berlin.
La caiguda del II imperi alemany després de l’abdicació del Kaiser, de la signatura de l’armistici i de la fallida revolució espartaquista van obrir les portes a l’anomenada República de Weimar que perduraria fins a la seva subversió pel règim nazi. Certament, una època de flagrants contradiccions. L’anomenada Llei del Gran Berlín d’1 d’octubre de 1920 convertia la capital d’Alemanya en la ciutat més gran d’Europa. D’aquesta manera es van integrar catorze poblacions del voltant de la vella capital com a districtes d’únic gran municipi que en va passar a tenir vint. En els anys posteriors la capital va culminar sobre aquesta base territorial àmplia la seva total modernització amb la creació de la primera autopista del món el 1921, la inauguració del modern aeroport de Tempelhof el 1923 o la construcció de la torre de ràdio o Funkturm el 1926. Es tracta d’un període en el que Berlín també va esdevenir una de les metròpolis culturals europees més brillants dels anys vint, tot i les penúries econòmiques, les ferides territorials i les humiliacions nacionals de després de la guerra.
La història d’Adolf Linhard, el col·leccionista dels bitllets
El donatiu de la sèrie completa de bitllets té un evident valor numismàtic al qual s’ha d’afegir una emotiva història vital i familiar que compartim ara amb la complicitat del generós donant i que cal preservar com un valor afegit a la col·lecció. Efectivament, el donatiu ha estat ofert pel cosmopolita barceloní José Linhard, doctor en sociologia per la Freie Universität Berlin (Universitat Lliure de Berlín) i fundador a Barcelona de la coneguda Tertúlia Migdia, que els conservava com un record del seu progenitor, Adolf Linhard (1902-1954).
Aquest darrer, nascut en terres de la vella monarquia danubiana d’Àustria-Hongria, es va establir a Berlin amb una posició benestant i allà, com altres berlinesos, els va col·leccionar en el moment de la seva emissió. Ho deduïm perquè la sèrie de bitllets és complerta i composada de peces noves sense circular. A més, els va conservar junts i el van acompanyar tota la seva vida després d’abandonar Alemanya l’abril de 1933 en presenciar l’ascens al poder d’Adolf Hitler. Aquest, com és ben sabut, havia aconseguit liderar inopinadament una coalició de forces conservadores després de les eleccions i va aconseguir de mans del president Paul von Hindenburg ser nomenat Canceller del Reich el gener de 1933.
Adolf Linhard es va témer el pitjor. No en va, havia llegit el Mein Kampf (1925-1926) i havia assumit el que significaria per l’Alemanya de Weimar el govern de Hitler i el partit nazi amb les seves proclames i programes antisemites i pangermanistes. Alemanya i tota Europa encara no havien pogut, o volgut, assumir que estaven en greu perill però el nostre protagonista ho veia molt clar.
Adolf Linhard va abandonar precipitadament Berlín i la posició, segura i benestant que gaudia allà per arribar a una Barcelona en la que no tenia cap contacte. A la ciutat comtal va esperar l’arribada de la seva muller amb el propòsit de continuar el seu viatge per mar en quant fos possible cap els EE.UU. L’esclat de la Guerra Civil Espanyola el 18 de juliol de 1936 va frustrar completament aquest projecte i els va obligar a romandre com apàtrides a la ciutat. La situació es va agreujar encara més després del final de la Guerra Civil amb el triomf del bàndol nacional que, no oblidem, confraternitzava en aquell moment amb unes forces de l’Eix que tant havien contribuït a la seva victòria. Malgrat les dificultats inicials la família va acabar per establir-se definitivament a la ciutat i, després de l’acabament de la II Guerra Mundial i del malson del nazisme, van recobrar els seus passaports com a ciutadans alemanys de ple dret, encara que no hi van retornar.
La donació dels bitllets per part de José Linhard
El maig de 1939 va néixer a Barcelona el generós donant d’aquesta sèrie amb tant interès des del vessant numismàtic com de l’humà. Ell si que, una vegada recuperada la memòria familiar, va tornar a Alemanya el 1956 a la cerca dels seus orígens i hi va romandre al llarg de més de trenta anys en els quals, des de l’oficina de protocol del Sector Occidental, va ser testimoni directe d’alguns dels episodis mítics de la història recent de la ciutat tal com l’aixecament del mur a partir del 13 d’agost de 1961 o la visita del president Kennedy el 23 de juny de 1963.
José Linhard a Berlin a la dècada dels cinquanta mentre treballava a l’oficina de protocol de la ciutat
Però això, com se sol dir, és una altra història que esperem poder llegir ben aviat a les memòries que està escrivint. De moment, ens quedem amb la història íntima que guarda la sèrie del bitllets del tour pel Gran Berlín que ara, com a patrimoni de tots, roman custodiada al Museu Nacional com un signe de reconciliació en acomplir-se el centenari de la seva emissió.
Enllaços relacionats
Petits bitllets pel Gran Berlín
Gabinet Numismàtic de Catalunya
Subscripció correcta / Suscripción correcta / Subscription successful