Conxa Rodà
De manera inesperada, tant per la poca antelació com per la llunyania geogràfica, el Museu Nacional hem estat convidats aquest setembre a una petita gira per tres ciutats xineses −Chengdu, Shanghai i Wuhan− per parlar de museus i digital.
En dos articles miraré de fer una crònica de la gira –l’exposició, les conferències, les visites− i també donar unes pinzellades del que he pogut copsar dels museus allà. No puc pretendre en tant pocs dies haver conegut prou una realitat tan immensa, amb més de 4.000 museus al país, però sí que m’atreviré a donar-ne alguns trets.
La primera parada ha estat a la ciutat de Chengdu. Coincidint amb la gran Biennal MPT-Expo, la Chinese Museums Association ha organitzat un programa de conferències i via Museums and the Web el museu hi hem estat convidats a participar-hi junt amb experts del MCA (Museum of Contemporary Art de Chicago i l’American Alliance of Museums. La següent fita ha estat Shanghai, on, pivotant al voltant de la presentació del projecte del nou museu de la Universitat de Shanghai, la universitat ha organitzat una jornada de conferències. I la darrera ha estat a Wuhan, on la seva universitat ha organitzat una jornada-taller fonamentalment adreçada als seus estudiants de màsters per compartir experiències dels museus xinesos i occidentals. A més d’impartir les conferències, hem tingut ocasió de reunir-nos amb directius de museus diversos, el que ha fet l’experiència molt enriquidora.
El Saló de museus i tecnologia, Chengdu
L’exposició MPT-Expo, la Chinese Museums and Relevant Products and Technology Exhibition, ha celebrat enguany la seva setena edició. És un immens aparador dels museus del país i d’empreses proveïdores de serveis a museus i patrimoni. Similar a com pot ser la fira Museum Expressions a París, avui anomenada Museum Connections, o la MUTEC, la International Trade Fair for Museum and Exhibition Technology que se celebra a Leipzig, Alemanya.
El saló rep una afluència al voltant de 80.000 visitants al llarg dels 4 dies de durada. S’hi pot veure tecnologia puntera en mòbil, en 3D, en recerca per imatge, realitat virtual, robots com a guies de museus…
Algunes característiques dels museus xinesos
Del que he pogut anar copsant, alguns dels trets principals serien:
- molt orientats al públic, tenint l’educació com una prioritat. Educació en el seu sentit més ampli i amb clara vocació de fer accessibles els museus a la gent i donar moltes claus al visitant per a la interpretació.
- molta insistència en el concepte de smart museum. Entès com a ús intensiu de la tecnologia digital, de proveir accés a les col·leccions per via digital, des de mòbil, pantalles interactives, realitat virtual, etc.
- ampli ús d’experiències digitals i d’interpretació, però necessiten encara incrementar la publicació online de les col·leccions
- gratuïtat a la majoria dels museus
- ampli programa de voluntariat als museus
- pressió social a favor de l’open content, del contingut obert, i pressió interna per part d’alguns professionals dels museus també, però les institucions són encara refractàries a obrir les dades, tot i que en comencen a parlar.
- reflexió crítica sobre els webs de museus xinesos: els mateixos professionals no s’estan de manifestar que, en general, les pàgines webs estan poc actualitzades, són poc atractives visualment, l’arquitectura de navegació és poc usable, etc. Els museus semblen haver abocat més els esforços comunicatius a les xarxes, que actualitzen constantment i són més interactives i accessibles per als usuaris, que en fan un ús massiu i intensiu. Tant és així que hi havia qui qüestionava si hi ha un futur per als webs de museus…
- necessitat dels museus locals de veure incrementat el suport econòmic per part del govern.
- aquest darrer no és específic dels museus, sinó general de la cultura xinesa: la importància del guanxi, o xarxa de contactes personals. Les connexions o esfera d’influència tenen un paper destacat en les relacions personals i és molt marcat en el món de l’empresa.
3 usos socials a destacar
- el triomf dels codis QR. Es troben a tot arreu i aplicats a tots els sectors. Els codis QR tenen ubiqüitat al carrer, dins els edificis, als temples i fins i tot als seients dels avions, i, és clar, a pràcticament tots els museus. Si en el nostre entorn, en contra del que semblava als inicis, no han arribat realment a quallar, allà la profusió és total.
- addició social al mòbil. Molt superior a la d’aquí… (i això, és clar, presenta moltes oportunitats per als museus).
- intensament actius a les xarxes socials, especialment a Weibo (equivalent al Twitter i també amb 140 caràcters com a límit d’extensió) i cada cop més a WeChat (que ve a ser una agregació de funcionalitats com les de Facebook, WhatsApp, Instagram, plataforma de pagament mòbil i molt més).
Les xarxes socials majoritàries a l’entorn occidental –Facebook, Twitter, Instagram− no són accessibles a la Xina, com tampoc no ho són Dropbox ni Google (que té el seu equivalent xinès en Baidu), ni, per tant, Youtube (equivalent en Youku).
La participació del Museu Nacional
La direcció de Museums and the Web va haver d’organitzar el programa de la participació amb molt poc de tems, atès que les negociacions es van acabar concretant a només dos mesos escassos de l’esdeveniment! Per tant, no hi va haver call for papers i l’organització va convidar directament els participants. El nostre ha estat l’únic museu europeu, probablement gràcies a la ja llarga col·laboració amb MW com a membres del seu comitè internacional de programa i del jurat dels Premis Best of the Web. Agraïm molt a MW i a la seva co-directora, Nancy Proctor, haver estat escollits i també a la Chinese Museums Association i a les universitats de Shanghai i Wuhan la invitació.
El museu hi hem participat amb 3 ponències:
- Connecting the Museum Collection with the Audience via a Participatory App
A Chengdu, atès que el tema principal de tot l’encontre girava a l’entorn de mòbils i xarxes socials vam presentar l’app desenvolupada per Unique Visitors en col·laboració amb el museu.
Aquesta app social parteix de la idea que tots podem ser content curators, curadors de contingut, que tots podem crear la nostra pròpia narrativa o itinerari i, el més important, compartir-lo. A més dels itineraris proposats pel museu, als visitants se’ls ofereix la perspectiva d’altres visitants, aconseguint una aproximació a la col·lecció molt fresca. I el museu rep noves percepcions de l’audiència a través de recomanacions crowdsourced.
A Shanghai hem compartit una ponència sobre estratègia de continguts. L’estratègia ha d’anar enfocada a millorar la planificació, creació, gestió, comunicació i avaluació de continguts a través de tota l’organització, que responguin tant als objectius del museu com a les necessitats i els interessos dels públics.
 |  |
I a la Universitat de Wuhan, hem parlat de transformació digital, que significa una aproximació integral i unificada per connectar la missió del museu amb les necessitats i expectatives de les audiències. Comporta un canvi més social i organitzatiu que no pas tecnològic, ja que cal una actitud oberta a la innovació, una col·laboració transversal dins tot el museu, l’aprenentatge de noves eines i noves maneres de comunicar i, sobretot, posar l’usuari al centre de tot el que fem.
La gira ha estat una experiència valuosa en diverses direccions:
- difusió del museu i dels projectes digitals dins l’entorn professional xinès.
- enfortiment de relacions amb professionals de museus, que ve a ampliar les que la direcció del museu ja tenia establertes quant a itinerància d’exposicions i d’impuls a l’acolliment de turisme xinès, això últim amb la col·laboració de l’Agència Catalana de Turisme.
- ampliació del coneixement dels interessos i les expectatives del visitant de museus xinès, tant per les trobades com per l’estudi publicat per l’ICOM i presentat al saló: Survey of museums in the Asia-Pacific region: visitor and staff expectations and perceptions, que comentaré al proper article.
- necessitat de proveir de context i de claus d’interpretació. La distància cultural és molt gran i referents que a casa nostra donem per sabuts són desconeguts per a públics d’altres cultures.
- presa de més consciència de la importància de tenir materials traduïts al xinès si volem captar i connectar amb aquest públic. Un públic que, en general, no coneix l’anglès. Un públic que encara és incipient al nostre museu, però de previsible increment en els propers anys. En aquest sentit bons exemples són el Met (Metropolitan Museum of Art) amb perfil a Weibo des de finals de 2013 i posteriorment a WeChat, i també el palau de Versailles i el museu del Louvre que, al 2015, van obrir perfils a WeChat, i el Louvre també a Weibo, i hi publiquen regularment en xinès. En el cas del Louvre, al 2014, va rebre més de 470.000 visitants xinesos i, a Versailles, l’11% dels visitants procedeixen de la Xina. A l’estat espanyol, el Thyssen ha estat el primer museu públic amb una web allotjada a la Xina i amb un perfil a WeChat. Més a prop nostre, el Museu Dalí de Figueres ha llençat una versió xinesa del seu web, no simplement traduït, sinó adaptat de continguts.
8 conceptes compartits entre museus xinesos i occidentals
El context cultural i polític és, com sabem, profundament diferent del nostre, de l’occidental, però algunes de les tendències i els reptes en l’àmbit dels museus i el patrimoni són coincidents:
- concepció dels museus com a institució educativa
- preocupació per com els museus han d’afrontar la innovació, la digitalització
- explosió del mòbil i de les xarxes socials
- objectiu de proveir millor experiència a l’usuari
- perill que els museus no vagin alineats amb la societat
- importància de l’avaluació contínua
- necessitat d’estandarditzar les dades
- repte de com afrontar i posicionar-se respecte el contingut obert
És cert que a la Xina tenen uns grans reptes com ja sabem, pel que fa a la llibertat d’expressió, als drets humans, condicions laborals, la contaminació o la lluita contra la corrupció. I, en l’àmbit de museus, un creixement ultra accelerat de nous edificis espectaculars potser sense un pla museològic o uns continguts prou ben definits, que ja comentarem.
No obstant això, pel que fa al dia a dia dels museus, he pogut conèixer una realitat força similar a la nostra, amb un interès prioritari per l’experiència dels usuaris, per l’educació, per digitalitzar les col·leccions. I, en molts casos, amb una utilització avançada de la tecnologia que ja voldríem a molts museus nostres.
Ben segur que podem aprendre mútuament de les experiències respectives. Els directius de museus i universitats amb qui vam tenir contacte van expressar el desig de obrir vies de col·laboració. En un altre article del blog veurem alguns dels museus visitats i els seus projectes i reptes.
Enllaços recomanats
Parlant de museus a la Xina /2, Conxa Rodà, 2016
10 Most Popular Social Media Sites in China (2019 Updated)
L’oferta cultural catalana envers el turisme xinès. Estat de la qüestió a partir de quatre casos: el Teatre-Museu Dalí, Montserrat, La Pedrera i el Museu Picasso. Tesi de Màster. Irene Pujadas, 2015.
Por qué WeChat es el fenómeno más impresionante en móvil del mundo actualmente, Iván Fanego i Tamara Lucas, 2016
Así es el mundo de las redes Sociales en China, El Tiempo, 2017
La communication du Chateau de Versailles et du Louvre sur les réseaux sociaux chinois
Pioneering Wechat by The Palace Of Versailles, Slideshare, by Elise Albenque, 2015
As Chinese Tourism Increases, American Museums Adapt, New York Times, 2015
Entrevista a Nancy Proctor, CCCB, amb motiu del MuseumNext a Barcelona, 2012
Co-directora del Curs d'Estratègia Digital_UOC_Museu Nacional d'Art de Catalunya
Co-directora del congrés CIMED de Museos y Estrategias Digitales
Subscripció correcta / Suscripción correcta / Subscription successful
9 Comments
Excel·lent reportatge professional amb un detall minuciós del que ha viscut i treballat.
A veure si aconseguim alguna “col·laboració monetària” d’un espònsor xinès ara que estan de moda.
Cordialment
Gràcies pel comentari, Gabriel.
D’aquí dos dijous publicarem la 2a. part.
I sí, nosaltres ja ens esforcem per trobar patrocini, ja, però de part de les empreses d’allà no és gens fàcil. El que sí que de moment estem aconseguint és portar exposició d’obra del museu a la Xina, finançada des d’allà.
Enhorabona pel reportatge, tot és molt interessant. Cada vegada més anem cap a una globalització i interrelació de museus i de continguts per arribar a més públic i difondre cultures i coneixements, actuacions com aquestes ajuden molt.
Gràcies, M. Josep.
És ben cert que, malgrat els problemes globals del país, pel que fa a museus i tecnologia van molt avançats. No el vam visitar, però trobo molt significatiu que al 1r full de la guia del Museu Nacional a Beijing digui “The Museum remains committed to the concept of USER_ORIENTED development and growth in order to meet the principle of getting close to the reality of people’s lives”. Orientació a l’usuari i connectar amb la realitat de la gent són principis que aquí també ens són necessaris.
Magnífic, caldria que els museus de Catalunya tinguessin en compte la crònica. Molt bona feina.
Molt agraïda, Eduard
Dijous 13 en seguirem parlant al blog.
[…] en un article anterior de la gira que el Museu Nacional hem estat convidats a fer de la mà de Museums and the Web a tres […]
[…] museu ha fet una petita gira per les ciutats xineses de Chengdu, Shanghai i Wuhan per presentar els nostres projectes digitals. […]
[…] a l’ocasió anterior a Shangai, he pogut veure de primera mà com d’avançats estan en la implementació de la […]