Conxa Rodà
Museu de Sanxingdui. Foto: Conxa Rodà
Parlàvem en un article anterior de la gira que el Museu Nacional hem estat convidats a fer de la mà de Museums and the Web a tres ciutats xineses i vam comentar característiques i reptes dels museus allà. Avui destil·larem alguns continguts de les conferències i mostrarem les visites a museus.
Conferències i sessions
De les conferències destacaria:
- La presentació del nou projecte del museu de la Universitat de Shanghai. El projecte arquitectònic i museològic s’està treballant des de 2008 i està previst obrir el museu al públic el 2018. El seu director, el professor Lu Ming, i el sots-director, el professor Guo Ji, van exposar les grans línies del nou museu.
Té l’objectiu principal de mostrar la Shanghai Style Culture, la cultura de la innovació que distingeix la ciutat. Sota el principi que als museus el contingut i el format han d’anar alineats, els seus pilars són:
- la tecnologia, amb voluntat de tenir una forta dimensió digital. Estan treballant en tres projectes principals: han digitalitzat la col·lecció, amb moltes obres en 3D, i els usuaris poden afegir descripcions a les obres; tenen intensa presència a xarxes socials, i editen la revista Museums and New Tech
- l’apuntament cap un esforç de globalització, com a plataforma d’intercanvi internacional d’estudiants amb altres universitats. En aquest línia s’inscriuen els acords amb la Universitat del Japó i el recent amb Museums and the Web.
- el desenvolupar talent, que és el fonament de la seva missió.
Quant al públic, s’orienta a tres grans segments: el públic local de Shanghai; públic de tota la Xina, ja que la Universitat de Shanghai rep estudiants d’arreu del país, i turisme cultural.
Com vam sentir freqüentment a moltes intervencions i reunions amb altres museus, el museu de la Universitat de Shanghai estarà molt obert a col·laboracions amb altres museus.
- La conferència del director del Centre d’Informació del Museu de Shanghai, Liu Jian, parlant de la necessitat de transformació dels museus per ser més innovadors i inclusius, i potenciar el progrés social, per la qual cosa, Internet és clau. Va insistir en la necessitat de cooperació i de canviar la manera de treballar dels museus. També va exposar la necessitat d’obrir l’accés a la recerca que es fa dins els museus. El públic pot accedir a les obres exposades, però no a la recerca i cal trencar aquestes barreres. Pel que fa al futur dels museus, considera que han d’estar alineats en tres direccions: amb l’estratègia global del centre, amb les expectatives de la comunitat i amb els avenços tecnològics.
- La presentació de la recerca liderada per la Universitat de Wuhan per a l’establiment d’un model d’indicadors comuns per avaluar l’acció dels museus. En el projecte pilot, hi han participat 11 grans museus provincials. Com va explicar el professor Fu Caiwu, president del National Institute of Cultural Development de la Universitat de Wuhan, els estàndards occidentals no els serveixen, sobretot per les diferències ens els sistemes de finançament i de gestió.
El projecte ha comprès l’establiment de:- indicadors: s’han definit dues sèries d’indicadors, els d’avaluació global del museu i els específics per als fons rebuts des del Govern central. Els d’avaluació global, a més, es diferencien entre inputs i outputs. Els inputs inclouen tres indicadors de nivell 1: financer, equipament i recursos humans. Els outputs inclouen 7 indicadors de nivell 1, 58 de nivell 2 i 33 de nivell 3. Els 7 de nivell 1 són:
– protecció de les col·leccions
– museografia i exposicions
– recerca acadèmica
– formació professional
– intercanvis i cooperació
– educació social
– impacte social- model d’avaluació: atesa la diferència d’escala i de prioritats de cada museu, per fixar el model de rendiment, s’ha fet una mitjana de dades dels anys 2009 a
- ponderació: establerta per 39 experts de patrimoni i d’universitats.
- rànquing de rendiment dels museus: els resultats són reportats a la Junta Nacional de Patrimoni i al Ministeri de Finances i són un dels criteris per al finançament des del Govern central als 11 museus l’any següent.
Tot aquest complex sistema d’avaluació està pensat per aplicar-lo i mesurar el rendiment dels museus estatals, que sumen 1.822 centres.
Entre les experiències presentades per la “delegació occidental”, a banda de l’app social Unique Visitors que vam presentar el Museu Nacional i comentada a l’article anterior, destaquen:
- El TourML, presentat per Rob Stein, director executiu de l’AAM (American Alliance of Museums), en conversa amb Nancy Proctor, co-directora de Museums and the Web. Desenvolupat inicialment per l’IMA (Indianapolis Museum of Art), TourML ofereix estàndards en mòbil i eines de codi obert per facilitar la portabilitat dels continguts dels itineraris del museu a diferents plataformes mòbils. Davant la conveniència, millor dit, la necessitat, de produir contingut apte per a qualsevol dispositiu i plataforma, Nancy Proctor apunta que el que cal fer és invertir tant com es pugui en els continguts i en experiència d’usuari i no en tecnologia, que és canviant.
- “Be Here Baltimore”, un projecte de storytelling col·laboratiu impulsat pel Museu de Baltimore amb el suport de la plataforma izi.Travel. Nancy Proctor va explicar que en només dos mesos es van recollir més de 250 històries narrades pels seus habitants, recollides en una app que permet a d’altres conèixer històries vives de la ciutat.
https://izi.travel/en/bdda-a-grandmother-s-pilgrimage-baltimore/en#be56-inner-harbor/en
Com diu Nancy Proctor, el museu és una xarxa distribuïda, i l’storytelling mòbil distribuït ho canvia tot. El mòbil ha esdevingut la plataforma dominant de contingut i de comunicació avui i, per això, s’ha donat una transició “from Headphones to Microphones”, dels auriculars als micròfons, és a dir, de ser el museu qui parla i el públic qui escolta, a donar veu a l’audiència. “Be Here Baltimore” n’és un excel·lent exemple.
- El projecte d’accessibilitat del MCA, Museum of Contemporary Art de Chicago. Dins del seu pla d’accessibilitat a tres anys, van desenvolupar un projecte col·laboratiu per elaborar descripcions visuals al web de les obres de la col·lecció. Pensades inicialment per a persones amb discapacitat visual, les descripcions han resultat útils per a tots els públics, fent més accessible l’art contemporani als no experts.
“The best platform is people” va dir Susan Chun, Chief Content Officer del MCA. Així, la redacció de les descripcions de les 2.000 obres de la col·lecció ha estat feta per un equip intern de voluntaris –conservadors i educadors i altres professionals−, i es va obrir també a la participació del públic via web. per les descripcions han utilitzat el software de codi obert Coyote.
Visites i trobades a museus
Museu de Shangai
Acabat el 1996, la col·lecció compta amb més d’un milió de peces, de les quals 140.000 estan digitalitzades. Hi treballen unes 400 persones, de les quals 20 dedicades al digital. Rep una mitjana de 3.700 visitants diaris.
La col·lecció és diversa i compta amb fons d’escultura, ceràmica, jade, ivori, cal·ligrafia, numismàtica, tèxtils i màscares procedents de les múltiples minories ètniques. El que més em va interessar va ser el mobiliari de les dinasties Ming i Qing i el magnífic fons de 400 bronzes de més de 3.000 anys d’antiguitat.
Una de les joies de la col·lecció. Recipient per al vi en forma de bou, s.VI-V aC. Museu de Shanghai. Foto: Conxa Rodà
El Museu de Shanghai disposa d’un actiu departament digital i vam tenir l’oportunitat de reunir-nos amb el seu director, Liu Jian. En col·laboració amb l’empresa puntera de tecnologia, Wonders group, han posat en marxa dues esplèndides iniciatives digitals:
- una bona audioguia multimèdia de pantalla tàctil que permet amb una simple rotació de dit i sense clics addicionals veure els objectes en 3D.
- un dashboard, un mapa de comandament en podríem dir, que presenta de manera molt visual una sèrie de dades agregades dels objectes de la col·lecció, de l’afluència de visitants, de les condicions de temperatura i humitat a les sales, etc. De moment només és accessible internament, en un futur no descarten compartir-ho a internet.
Per als visitants internacionals, sovint grans desconeixedors de la història del país, fóra convenint oferir un context més ampli. És d’agrair la retolació en anglès, però només una data i el nom d’un emperador o dinastia no aporta el context suficient. Val a dir, però, que el mateix passa als nostres museus. Si pensem en visitants procedents d’altres cultures, tenim encara molt a millorar –per exemple, en les explicacions sobre el romànic o el gòtic al nostre museu, sense anar més lluny–. La globalització del turisme fa que haguem de plantejar-nos enriquir el context i donar claus per a la interpretació.
Hubei Provincial Museum
Construït el 1953, el Museu de Hubei és una institució que allotja una extensa col·lecció de més de 230.000 objectes i que està enfocada, tant a l’exhibició i promoció, com a ser un important centre de recerca i d’exploració arqueològica, de descoberta i protecció del patrimoni de la província.
Amb l’educació com a prioritat i la voluntat d’oferir accés online a la col·lecció per al públic no visitant, compta amb un nodrit equip de joves voluntaris. Al 2010 el Hubei Museum va ser guardonar amb el premi “Model Volunteer Base”, com a millor equip de voluntaris.
Nou Museu de Chengdu
La nostra estada a Chengdu va coincidir amb la inauguració del nou museu, el museu urbà més gran del sud-oest de la Xina. Possiblement pel fet que és encara molt nou, però, vaig tenir la sensació, com també passa a alguns grans nous museus occidentals, que el continent queda gran al contingut, tant pels grans espais buits com per la inversió feta.
La col·lecció conté fons molt interessants de mobiliari, pintura, escultura, teixits, cal·ligrafia, titelles. Crec que la col·lecció exposada necessitarà créixer per dotar de ple sentit el magnífic edifici.
Museu de Sanxingdui
Situat a la regió de Sichuan va obrir al públic el 1997. Construït a l’emplaçament del jaciment arqueològic de tombes d’època Shu, exposa i explica l’antiga cultura Shu, de la qual Sanxingdui va ser la capital.
El més singular i espectacular del museu és la col·lecció d’escultures de bronze de més de 3.500 anys d’antiguitat. Alguna de les màscares fa més d’1,40 metres d’alçada, com la de la imatge de sota.
Una altra singularitat és tot l’entorn verd del museu. De tot el terreny que ocupa el recinte, el 80’% és zona verda amb zones enjardinades, un llac, una plantació de bambú, etc. Ha obtingut el certificat Green Globe 21, estàndard d’ecoturisme.
Està considerat com un dels 10 millors muntatges expositius de tota la Xina i és el primer museu a obtenir un certificat ISO (ISO9001:2000). L’equip d’educadors i monitors suma més d’una quarantena de joves. La mitjana d’edat és de 24 anys i mig. Van guanyar el títol de “National Model of Young Team” el 2005 .
Escultures de bronze, 1.800 aC i informació d’audioguia amb imatge de la màscara d’or sobre bronze. Fotos: Conxa Rodà
Com a molts museus del país, el vessant d’interpretació i educatiu està molt ben treballat. La museografia i les retolacions a sales –bilingüe xinès-anglès– proveeixen de bon context, particularment per a públic local.
Fons de la col·lecció han estat exposats a més de 10 països, com ara Gran Bretanya, Alemanya, França, els Estats Units, Canada, Japó i Austràlia.
Panda Park, Chengdu
Centre dedicat a la recerca científica i a la divulgació, el seu nom complet és Chengdu Research Base of Giant Panda Breeding, fundat el 1987. Chengdu ha estat la llar ancestral dels pandes gegants des de l’antiguitat. Els registres fòssils indiquen que els pandes han habitat aquesta zona des de fa 4.000 anys.
El propòsit principal del parc és l’estudi i la cria de pandes gegants. El centre d’investigació consisteix en una sala de lactància, dormitoris, un centre de formació, un centre mèdic, un laboratori. El complex és integral per a les necessitats de la cria de panda i ofereix grans extensions de terra per als pandes, incloent franges de bambú verd.
Resultats de l’estudi de percepció dels museus a Xina
Per finalitzar aquesta crònica, comentaré alguns dels aspectes sobre els interessos i les expectatives del visitant i del professional de museus xinès, inclosos a l’estudi publicat el 2016 per l’ICOM i presentat al saló de Chengdu: Survey of museums in the Asia-Pacific region: visitor and staff expectations and perceptions:
- quins elements del museu són considerats més importants? (gràfic 1)
De 10, el primer és el valor de la col·lecció, no sorprenentment, ja que aquesta és la raó de ser d’un museu i el principal motiu de visita. El segon aspecte més valorat és la qualitat dels serveis oferts pel museu. I, en tercer lloc, les exposicions.
Quins aspectes del museu són més valorats (1). Valoració sobre les exposicions de museus (2).
- sobre la valoració de les exposicions (gràfic 2), les tres impressions més identificades són: que els muntatges són estàtics, que haurien d’aplicar més extensament la tecnologia i que no arriben a atendre les demandes dels diferents grups d’edat de públics.
- qualitats que els futurs museus han de tenir: un 75% assenyala oferir més programes educatius i activitats. Segueixen el mantenir l’estatus d’institucions sense ànim de lucre i donar servei a tot tipus de públic. Mentre la funció social i educativa és altament considerada, els aspectes d’una gestió més orientada al mercat o a l’entreteniment generen poca expectativa.
Agraïments
No voldria acabar aquesta crònica sense expressar de nou l’agraïment a la Chinese Museums Association, Museums and the Web, Museu de la Universitat de Shanghai, Wonders Group i Universitat de Wuhan per l’organització, la càlida acollida i l’extrema hospitalitat durant totes les trobades i sessions.
Sopar de benvinguda amb els directius del Wonders Group, la Chinese Museums Association (CMA) i el Museu
de la Universitat de Shanghai. A la dreta, amb QingQing, ànima logística de l’expedició, Nancy Proctor i el president de la CMA.
Foto de família amb els ponents i els assistents a la jornada a la Universitat de Shanghai.
I també l’agraïment a Hiroko Husano, de Museums and the Web, i a Susan Chun, del Museu d’Art Contemporani de Chicago, per ser unes magnífiques companyes de viatge, juntament amb les ja esmentades QingQing i Nancy Proctor.
Els museus de l’àmbit occidental i oriental tenim molt per aprendre mútuament. L’obertura i l’interès a col·laborar posats molt de manifest en aquestes trobades ben segur que seguiran donant fruits en el futur.
Enllaços recomanats
China, Not Silicon Valley, Is Cutting Edge in Mobile Tech, The New York Times, 2016
The future of museums in China, The Guardian, 2014
Museos gratuitos en China, toda una realidad, United Explanations, 2013
Mesa redonda: ‘Gestión y protección del patrimonio, museos y turismo cultural: experiencias España-China’, Fundación Consejo españa-China, 2015
China “can’t buy culture” with museum boom, say critics, de zeen, 2015
China’s aggressive museum growth brings architectural wonders, CNN, 2014.
Nuevo museo en Chengdu celebra su apertura con exposición de emperador chino Qianlong, vídeo, 1’55 min.
Co-directora del Curs d'Estratègia Digital_UOC_Museu Nacional d'Art de Catalunya
Co-directora del congrés CIMED de Museos y Estrategias Digitales
Subscripció correcta / Suscripción correcta / Subscription successful
2 Comments
[…] universitats amb qui vam tenir contacte van expressar el desig de obrir vies de col·laboració. En un altre article del blog veurem alguns dels museus visitats i els seus projectes i […]
[…] de museus a la Xina/1 i 2, blog Museu Nacional, […]