Cristina Zelich
Després d’acceptar l’encàrrec de comissariar una gran exposició retrospectiva sobre Oriol Maspons a partir del fons dipositat al Museu Nacional d’Art de Catalunya pel propi autor, fons format per prop de 7.000 fotografies en paper, em vaig plantejar com estructurar la mostra perquè reflectís de forma el més fidedigna possible la seva variada producció fotogràfica.
L’estructura de l’exposició: Maspons aficionat i Maspons professional
Des d’un principi vaig tenir clar que l’exposició havia de comptar amb dos grans àmbits que abarquèssin, per un costat, la seva pràctica com aficionat i, per altre, la seva pràctica professional.
Era important establir una cronologia, investigar quan i com Maspons va començar a interessar-se per la fotografia i què el va portar a decidir dedicar-s’hi professionalment.
L’abundant material documental, recollit sense ordre ni concert en 40 caixes propietat del seu fill Àlex Maspons, va constituir el punt de partida de la meva investigació. Amb ajuda del personal del museu, vaig anar separant i ordenant cronològicament Articles, entrevistes, revistes, llibres, agendes, cartes, textos mecanografiats, cartells, carnets professionals, etc. Al costat del material documental trobem també fotografies de la seva primera època com a aficionat, i també un treball acadèmic il·lustrat amb imatges i un àlbum fotogràfic personal Realitzat entre 1946 i 1949.
Vaig llegir atentament els seus articles publicats a la revista Arte Fotográfico, a la revista AFAL y al Boletín de la AgrupaciónFotográfica de Cataluña.
També vaig llegir totes les entrevistes que vaig trobar que havien estat publicades en revistes especialitzades i d’informació general, vaig buscar entrevistes en viu que li havien fet per a televisió i altres mitjans audiovisuals i finalment vaig llegir els textos que sobre ell havien escrit Josep Maria Casademont, Lluís Permanyer, Alexandre Ciri Pellicer i David Balsells, antic conservador de fotografia del Museu Nacional, persones, totes elles, que l’havien conegut de prop i treballat amb ell.
La fotografia útil: les obres de Maspons en context
La lectura de tots aquests materials em va portar a entendre que per Maspons la fotografia que li interessava, sobretot en la seva àmplia i diversa pràctica professional iniciada el 1957 al costat de Julio Ubiña, era el que ell mateix denominava la fotografia útil, la finalitat última de la qual era la pàgina impresa. És a dir, la fotografia aplicada al reportatge, la publicitat, la moda o la il·lustració editorial.
Em va semblar evident que l’exposició no podia limitar-se a mostrar aquelles fotografies més aconseguides, personals, cridaneres o innovadores. Era important contextualitzar les seves obres, tant les realitzades com a aficionat -determinar el marc en què es van produir i les influències rebudes- com aquelles produïdes per encàrrec per a diferents tipus de clients en el desenvolupament de la seva pràctica professional. Així que el següent pas va ser localitzar el producte final de les seves fotografies: les cobertes de llibres, les portades de discos, els anuncis publicitaris, els reportatges per a revistes il·lustrades i els llibres il·lustrats amb les seves fotografies. Això va suposar hores i hores d’hemeroteca, revisant Gaceta Ilustrada, Destino, Triunfo, Interviú, Quaderns d’Arquitectura i Serra d’Or, entre d’altres revistes. Però també visites al Mercat de Sant Antoni, a les botigues de discos i llibres de segona mà, i consultes a la xarxa a pàgines com Todo colección o Iberlibro.
Només a partir de llavors vaig començar a bussejar en les digitalitzacions de les 7.000 fotografies dipositades al Museu Nacional, per tal de reconstruir els reportatges publicats, els conjunts de fotos fixes per a diferents pel·lícules, les fotografies utilitzades per a publicitat o les que havien servit per a il·lustrar llibres.
Un cop identificades les imatges, em vaig dedicar sempre amb ajuda del personal del museu, a veure i seleccionar els originals per a l’exposició.
La posada en escena de l’exposició
Després de seleccionar el material expositiu, tant fotografies com documents de tota mena, vaig començar a treballar en la posada en escena, és a dir, en com exposar de forma intel·ligible aquest material, en com fer accessible a l’espectador l’obra contextualitzada de Maspons. En aquesta etapa va ser fonamental la col·laboració estreta amb Santiago de León que es va encarregar del disseny museogràfic, i amb La Japonesa, les dissenyadores que van realitzar la gràfica.
És evident que una exposició d’aquesta envergadura només és possible treballant en equip. I en aquest cas han intervingut moltes persones de dins i fora del museu a les que estic molt agraïda. És impossible citar-les a totes, però m’agradaria nomenar dues d’elles sense el suport i professionalitat de les quals m’hagués resultat impossible portar a bon port aquest projecte: Roser Cambray, que ha estat la meva mà dreta en tota la investigació i selecció del material, i Anna Izquierdo, que es va encarregar de la coordinació de l’exposició. I per descomptat, a Pepe Serra, director del museu, que ha confiat en mi per comissariar aquesta gran retrospectiva sobre Oriol Maspons.
Enllaços relacionats
Guia temàtica “Oriol Maspons, la fotografia útil / 1949-1995”
Oriol Maspons, la fotografia útil / 1949-1995
Subscripció correcta / Suscripción correcta / Subscription successful
2 Comments
[…] exposició retrospectiva sobre l’obra del fotògraf barceloní Oriol Maspons, comissariada per Cristina Zelich. Un recorregut per més de quatre dècades d’intensa activitat en els camps del reportatge, el […]
[…] exposición retrospectiva sobre la obra del fotógrafo barcelonés Oriol Maspons, comisariada por Cristina Zelich. Un recorrido a través de más de cuatro décadas de intensa actividad en los campos del […]