L’edició digital de les publicacions de museus, una oportunitat

Javier Celaya

L’edició digital ofereix una gran oportunitat per als museus per fer més accessibles els nostres continguts al públic. Amb la celebració del Líber aquest octubre a Barcelona s’ha parlat molt de publicació i distribució electrònica. En aquest context, hem demanat a Javier Celaya unes pautes o recomanacions per activar als museus l’edició digital. El que segueix és un extracte del seu informe 12 aspectos clave en edición digital.

Imatge: www.classiblogger.com/step-by-step-guide-about-e-publishing/

No hi ha cap àmbit digital en el qual els museus, independentment de la seva dimensió, no estiguin innovant: noves pàgines web amb disseny adaptatiu, enriquiment de les visites físiques per crear noves experiències gràcies a la tecnologia, com ara els “beacons”, realitat augmentada, apps personalitzades, etc.

Totes aquestes iniciatives delaten l’interès vertader d’aquestes institucions −moltes amb segles d’arrelament i importància en l’esdevenir cultural dels seus països, i d’arreu del món− per acompanyar el flux dels temps (digitals) en els quals estem immersos.

No obstant això, en el marc d’aquesta posada al dia, hi ha un aspecte en el qual sembla, sorprenentment, que no es posa tant èmfasi. Es tracta de les edicions digitals dels seus catàlegs i les seves publicacions. Diem sorprenentment perquè sempre han tingut un paper molt important en l’estratègia d’aquestes entitats, que en cuiden molt l’elaboració i l’edició en tots els sentits. Que ara es puguin editar també en format digital no deixa de ser una gran oportunitat per als museus per tal d’arribar a més gent d’arreu del món.

Hi ha bones iniciatives en museus d’arreu del món, encara que la tendència encara no és mainstream. Ja el 2007 es va iniciar el projecte OSCI (Online Scholarly Catalogue Initiative) de la mà de la Fundació Getty. Aquest projecte de publicació digital va néixer amb l’objectiu d’ajudar els museus a fer la transició des dels volums impresos a les publicacions multimèdia, d’accés lliure i gratuït. A aquesta iniciativa, s’hi van sumar la Tate, el San Francisco Museum of Modern Art, Los Angeles County Museum of Art, el Smithsonian o l’Art Institute of Chicago, entre d’altres. El MET (Metropolitan Museum of Art) ofereix en el seu catàleg digital d’edicions la possibilitat de descarregar en PDF, imprimir a demanda o llegir en línia. A Espanya, la Fundación Juan March, amb el projecte “Todos nuestros catálogos de arte desde 1973” ofereix no només els seus continguts en un suport més àgil i funcional, sinó que constitueix un repositori digital organitzat, amb un sistema de navegació avançada i de cerca interconnectada en tot el portal i en cada catàleg.

12 aspectes clau de l’edició digital

Per tal d’ajudar els responsables d’aquesta tasca en els museus, hem desenvolupat 12 aspectes clau que totes les institucions que es decideixin a donar el pas o a aprofundir en l’edició digital dels seus continguts han de tenir en compte.

Digitalització més enllà del PDF: el primer pas és decidir quins continguts es volen digitalitzar (fons, nous catàlegs, publicacions periòdiques). Algunes institucions han començat a fer les primeres passes amb els fons antics, generalment en PDF. Entre elles podem esmentar la Biblioteca digital del Museo del Prado. Desgraciadament, el format PDF no es pot distribuir en les principals botigues de venda de llibres electrònics com són Amazon i Apple, per la qual cosa recomanem convertir els PDF a format ePub.
Decidir els formats i establir una política de gestió de les metadades. Una vegada decidit què volem digitalitzar, les institucions han de tenir present el format ePub més adequat (Fixed Layout, ePub2, ePub3, etc.). Tot depèn d’on es vulguin comercialitzar els catàlegs, en quines botigues i per a quins suports (tauletes, mòbils, etc.). I gestionar bé les metadades és clau per als cercadors i, per tant, per fer accessibles els continguts.
Definir estratègia de distribució. Les institucions han de distribuir els seus catàlegs i publicacions a les principals botigues del món –és l’avantatge d’apostar per la internacionalització–; això sí, cada una d’aquestes plataformes té les seves pròpies condicions i particularitats.
Tenir o no tenir apps. Les apps són un format molt adequat per als continguts de les editorials especialitzades en art, però també tot un món en si mateixes a causa de la quantitat de prestacions que ofereixen. Molts centres han començat desenvolupant apps per a les seves guies, però les possibilitats són múltiples atesa la naturalesa del suport. El Guggenheim permet descarregar les seves publicacions en una app per iPad. La interactivitat i el socialmobile, el multimèdia o les possibilitats d’incloure gamificació fan de les apps un format molt versàtil.
Infografia: www.dosdoce.com/2016/04/25/infografia-12-aspectos-claves-edicion-digital-2/
Narratives transmèdia. Els continguts d’un museu o una institució cultural poden ser una base ideal per afrontar iniciatives transmèdia, sobretot des d’un punt de vista educatiu: el format vídeo-documental, les xarxes socials, unit a una app o/i un ebook poden suposar diverses plataformes des de les quals mostrar la narrativa del museu sota la perspectiva de la participació.
Personalització. L’edició digital de catàlegs pot permetre l’autogestió d’aquest contingut i la seva personalització, fins arribar al punt que el mateix lector editi el seu propi catàleg.
Geolocalització. Gràcies una altra vegada a les apps, un catàleg digital pot servir no només per a la seva lectura abans o després de la visita, sinó també com un mitjà durant la visita a través del qual connectar amb el museu gràcies a tecnologies com ara els beacons.
Remix. Una de les possibilitats que ha dut el format digital és el de la fragmentació de contingut, obrint la possibilitat que els lectors puguin editar el seu propi contingut a partir de diferents publicacions.
Micropagament i pagament per consum. De la mateixa manera que l’editor pot optar per un model remix dels seus continguts, també pot fer que els lectors comprin capítols o articles/assaigs solts dels catàlegs, o bé, en aquells casos en els quals s’opti per la lectura online, intentar un model de pagament per consum.
Audioguies que complementen el catàleg. Molts museus estan buscant formes diferents d’oferir els continguts dels catàlegs en format audioguia que els visitants es poden endur en finalitzar la visita, com és el model Seebook i Nubart de Digital tangible. L’ús generalitzat dels smartphons ha obert noves possibilitats a l’hora de dissenyar i crear audioguies (que en realitat ja no es limiten necessàriament a ser només “àudio”), que permeten nous enfocaments per a cada cas.
Imatge: www.nubart.eu/audioguia/
Crowdfunding. Les campanyes per al multimecenatge no serveixen només per finançar projectes com els que hem vist en alguns casos en els quals s’han aconseguit obres o restauracions −i com podria ser en el cas d’un catàleg especialment costós−, sinó també per crear un terreny propici per a la relació i inclusió dels visitants i amics del museu amb els projectes de la institució.
Definició de l’estratègia de preus dels catàlegs i les publicacions. Abans d’iniciar qualsevol dels punts anteriors, el primer és dissenyar una estratègia per no canviar d’idea cada vegada que apareix una nova tecnologia. El MOMA (Museum of Modern Art) ofereix un ampli catàleg d’eBooks a la venda.

Sabem de la importància i del to, en ocasions acadèmic i erudit, que algunes institucions atorguen als catàlegs, però no per això han de tenir por a intentar adaptar-se als nous mitjans, de la mateixa manera que ja ho fan a l’hora d’experimentar amb les noves tecnologies per atreure nous visitants, així com per oferir noves experiències als seus usuaris.

Javier Celaya
Fundador de Dosdoce.com