Alícia Cornet
Pau Audouard, Retrat d’Eusebi Bertrand Serra vestit de Hamlet, no datat
El museu conserva una col·lecció de retrats d’artistes presos en els estudis fotogràfics més rellevants de la Barcelona del tercer quart del segle XIX. En aquest article ens centrarem en quatre d’aquests estudis: el Napoleón, el d’Antoni Esplugas, el de Joan Martí Centellas i el de Pau Audouard.
Innovacions fotogràfiques
Tres innovacions es van introduir en el procés fotogràfic a l’inici de la segona meitat de segle. El col·lodió humit, el format targeta de visita i el paper albuminat van ser les aportacions que van revolucionar el camp de la fotografia i van contribuir a l’èxit que va tenir el retrat entre la societat de l’època
L’any 1851, Frederick Scott Archer va aconseguir fer un negatiu en vidre gràcies a la utilització del col·lodió humit com a aglutinant de les sals de plata. Tres anys després, Eugène Disdéri va patentar un nou sistema fotogràfic que permetia obtenir vuit retrats en un mateix negatiu de vidre. El negatiu es positivava per contacte sobre un paper albuminat i el resultat era un positiu amb vuit retrats de 5,4 x 8,9 cm cadascun que, un cop retallats i enganxats sobre un cartró, conformaven la targeta de visita. A aquest format, aviat se n’hi van sumar d’altres com ara el de cabinet (16,5 x11 cm), el victòria (12 x 8,3 cm ) o el promenade (21 x 10 cm).
L’impuls que va rebre la fotografia amb la introducció de les noves tècniques va contribuir a l’abaratiment dels costos de producció i, com a conseqüència, a l’augment de la demanda de retrats, que va afavorir l’expansió de nous estudis fotogràfics a totes les grans ciutats europees. I Barcelona no va ser menys. Els estudis es varen concentrar a Les Rambles i als carrers adjacents.
L’estudi Napoleón
Un dels tallers que millor reflecteix l’èxit que va assolir el retrat entre la societat barcelonina de l’època va ser l’estudi Napoleón, nom comercial de la família Fernández-Tiffon. L’estudi, integrat per Antonio Fernández, Anaïs Tiffon i Emili, fill del matrimoni, va dominar el negoci fotogràfic del retrat a la ciutat fins als anys 80 del segle XIX.
El bon funcionament de la casa Napoleón queda de manifest amb la inauguració, el 1893, del seu luxós nou estudi, que ocupava del número 15 al 19 (avui núm. 18) de la Rambla de Santa Mònica. Comptava amb nombroses dependències, entre les quals destaca un taller de pintura, sales d’espera i dues galeries de retrats, una d’elles dedicada exclusivament als retrats d’infants. Els clients dels Napoleón eren molt variats, des dels membres de la família reial fins a militars, comerciants, metges, advocats…, així com els artistes catalans més rellevants de l’època.
D’aquests retrats se’n conserven alguns a la col·lecció del museu, com ara el de l’escultor Mariano Benlliure; l’escenògraf i escriptor Alexandre Soler Marÿe, i els pintors Santiago Rusiñol, Eliseu Meifrèn, Enric Serra i Baldomer Galofre. També hi ha fotografies d’Alexandre de Riquer i de Josep Puig i Cadafalch, que, a banda de ser clients de l’estudi, també van treballar per a la casa Napoleón. Riquer, per exemple, va realitzar, el 1895, un cartell publicitari del taller i l’arquitecte Puig i Cadafalch va dibuixar, el 1898, els plànols de la reforma del taller fotogràfic.
Retrat de Mariano Benlliure
Informació del dors de la fotografia
A través d’aquestes fotografies i, sobretot, dels seus reversos, podem conèixer l’evolució que va tenir aquest i la resta de tallers fotogràfics. Si bé en una primera etapa al dors de la fotografia només s’enganxava una etiqueta amb les dades bàsiques del taller: el nom, l’adreça i l’especialitat, amb el temps es van anar incorporant tot tipus d’ornaments (càmeres fotogràfiques, paletes de pintor, flors…), així com els premis i les distincions que els fotògrafs anaven aconseguint. Les medalles i els diplomes eren un signe de prestigi per als fotògrafs, com també ho era la distinció de ser fotògraf de la casa reial i, per aquest motiu, ho imprimien en els reversos de les seves fotografies.
Al dors d’una fotografia de l’estudi Napoleón de 1863, per exemple, hi ha una etiqueta que, a més del nom i l’adreça, ens mostra una de les especialitats del taller, la fotografia de difunts. A la part superior de l’etiqueta es llegeix: “Se va a domicilio a retratar difuntos”. Aquest era un altre tipus de retrat sol·licitat a l’època.
Revers d’una fotografia de l’estudi Napoleón de l’any 1863
La informació del dors també ens ajuda a datar les imatges. Al revers del retrat de Santiago Rusiñol apareix la menció a la sucursal que els Napoleón van obrir a Madrid el 1880, però no apareix cap informació relativa a la medalla d’or que van obtenir a l’Exposició Universal de Barcelona de l’any 1888. Per tant, aquest retrat de Rusiñol ha de ser posterior al 1880 i anterior a l’any 1888.
Anvers i revers de la fotografia de Santiago Rusiñol.
Antoni Esplugas
L’estudi d’Antoni Esplugas (1852-1929) estava situat a la plaça del Teatre, número 7, des de l’any 1876. Va ser, juntament amb l’estudi Napoleón i el taller de Pau Audouard, un dels tallers fotogràfics més importants de l’època.
Retrat de Baldomer Galofre datat el 1888
Les novetats introduïdes en la fotografia durant la primera dècada de la segona meitat del segle XIX van afavorir la circulació dels retrats entre els familiars i amics. Mostra d’això, són els retrats de Baldomer Galofre i d’Antoni Fabrés, presos per Antoni Esplugas i dedicats a l’escriptor i crític d’art barceloní Antoni García i Llansó (1854-1914).
Retrat d’Antoni Fabrés
Posteriors al 1889, són els retrats que féu de Josep Yxart i Santiago Rusiñol.
Retrat de Josep Yxart
Joan Martí Centellas
A la col·lecció tenim un retrat de Nicolau Raurich també dedicat a Antoni García i Llansó, però aquesta vegada realitzat per un altre dels fotògrafs més actius de l’època, Joan Martí Centellas (1932-1902).
Retrat de Nicolau Raurich
La fotografia està datada el 1890 i té sota la imatge l’adreça Rambla dels Estudis, número 5. Per una ressenya publicada a El Correo Catalán el 14 de desembre de 1880, sabem que Martí va obrir aquest nou taller l’any 1880. Però Martí ja estava en actiu des de la dècada dels anys 60, primer al Pla de Palau, número 4 i més tard al carrer Aglà, número 6, on va realitzar la major part de la seva producció fotogràfica.
Els retrats del dibuixant Joan Junceda i del pintor Feliu Elias són, probablement, posteriors al de Raurich. Al revers d’aquest dos retrats consta una nova ubicació: Rambla dels Estudis, número 9. Aquesta adreça comença a aparèixer als anuncis que l’estudi publicava a la premsa a partir del 1900, relacionats amb la seva incursió en la cinematografia.
Pau Audouard
L’any 1879 Pau Audouard (1856-1918) va inaugurar el seu primer estudi fotogràfic al número 17 de la Rambla del Centre. L’obertura del seu taller va coincidir amb un fet important que va agilitar el procés fotogràfic: l’aparició de les plaques al gelatino-bromur. Aquestes plaques, ja sensibilitzades i preparades per ser utilitzades, van facilitar la realització de fotografies, fet que va impulsar un nou creixement dels estudis fotogràfics a la dècada dels anys 80.
El 1884 Audouard i la família Hombravella-Maristany crearan una nova societat: Audouard y Cia. Amb aquesta empresa, Audouard va aconseguir importants beneficis econòmics i va a obrir un luxós estudi a la Gran Via de les Corts Catalanes l’any 1886. El prestigi del taller va augmentar amb les medalles que el fotògraf va guanyar a l’Exposició Universal de Barcelona de 1888 i a la de París del 1889, i amb el seu nomenament com a fotògraf oficial de l’Exposició Universal.
Els retrats d’Apel·les Mestres i de Rafael Atché que es conserven a la col·lecció ja van ser realitzats al nou estudi de la Gran Via. La nova galeria fotogràfica d’Audouard va causar gran expectació entre la societat benestant de l’època, principalment per dos motius: la seva localització −va ser un dels primers tallers importants de Barcelona que no va instal·lar-se a Les Rambles i els seus voltants− i les seves grans dimensions, necessàries per realitzar fotografies eqüestres. Audouard va especialitzar-se en la realització d’aquest tipus de fotografies tan de moda a París des de 1860 i per fer-les era necessari disposar d’un ampli espai on poder fotografiar al retratat a cavall.
Audouard publicitava aquest tipus de fotografia a través dels reversos dels retrats, tal com es veu en els de Mestres i Atché: “edificio construido exprofeso para galeria fotogràfica y taller hípico” .
Anvers i revers de la fotografia d’Apel·les Mestres
La col·lecció de retrats del museu no s’acaba amb la producció d’aquests quatre fotògrafs, sinó que també inclou retrats d’artistes de fotògrafs tan rellevants com són Marcos Sala i Josep Maria Lladó, a més de fotografies de fotògrafs establerts a Madrid i Saragossa. D’aquests en parlarem en futurs articles.
Enllaços relacionats
Fotografies fetes per l’estudi Napoleón a la col·lecció on-line
Fotografies fetes per l’estudi d’Antoni Esplugas a la col·lecció on-line
Fotografies fetes per l’estudi de Joan Martí Centellas a la col·lecció on-line
Fotografies fetes per Pau Audouard a la col·lecció on-line
Rafel Torrella, Els estudis de fotografia a Barcelona al segle XIX [exposició virtual]
Yolanda Ruiz, Els àlbums de “Bellezas” del fotògraf Joan Martí i Centellas
Documentació
Subscripció correcta / Suscripción correcta / Subscription successful
3 Comments
Estic aprenent molt sobre fotografia des dels inicis.
Gràcies
Ens n’alegrem. Moltes gràcies, Gabriel!
[…] amb el nom del fotògraf al vers i/o al dors. A partir d’aquesta informació, com es fa constar a La col·lecció de retrats fotogràfics d’artistes del museu, podem conèixer l’evolució i la història dels tallers fotogràfics, així com obtenir […]