Blog del Museu Nacional d'Art de Catalunya

Àlex Masalles

Entre les escultures en marbre blanc ubicades a la sala de la cúpula del Museu Nacional, destaca, a l’esquerra de la porta d’accés al restaurant, una obra en bronze amb pàtina fosca muntada sobre una base de pedra de Montjuïc. Es tracta d’una representació al·legòrica de la ciutat de Barcelona, obra de l’escultor Eusebi Arnau.

Eusebi Arnau, Bust de matrona representant Barcelona, 1897. Bronze i gres de Montjuïc

Original de 1897

L’original en guix d’aquest bust, signat i datat el 1897, formava part del projecte presentat per l’arquitecte Josep Puig i Cadafalch al concurs convocat el 1896 per l’Ajuntament de Barcelona per tal d’erigir un monument a Francesc de Paula Rius i Taulet, que havia estat alcalde de la ciutat.

Aquest projecte va guanyar un accèssit i l’Ajuntament va adquirir l’obra per 500 pessetes amb destinació al Museu de Belles Arts. El bust en guix acompanyava la maqueta que va figurar amb el núm. 5 i sota el lema “Mirau-la; os de mos ossos, s’és feta gran com jo!” (vers de l’Oda a Barcelona de Jacint Verdaguer, darrer vers, segona estrofa).

L’actual fosa en bronze es va fer l’any 1906 a la Foneria Artística Masriera i Campins, S.A. de Barcelona. La marca del fonedor és ben visible a l’espatlla esquerra de la figura.

Detall de la marca del fonedor Masriera i Campins a l’espatlla esquerra de la figura

Arnau va reprendre la mateixa iconografia a l’anvers d’una medalla realitzada el 1907 amb motiu de la V Exposició Internacional d’Art de Barcelona, on va incorporar el bust de la representació de la ciutat de Barcelona, en aquest cas de perfil, amb corona, galteres i llorer.

Eusebi Arnau, Anvers i revers de la medalla en bronze de la V Exposició Internacional d’Art de Barcelona, 1907

El que ens revelen les fotografies antigues

Gràcies a una fotografia antiga en blanc i negre de la fosa en bronze conservada al Departament d’Art Modern del museu, sabem que en origen la figura portava una corona guarnida amb unes galteres articulades (a mode de cadena que assegura la corona per la barbeta) amb diversos escuts relacionats amb la ciutat de Barcelona. Aquests elements emmarcaven la cara de la matrona i li conferien l’aura de solemnitat que la representació al·legòrica de la ciutat requeria.

Antiga fotografia del bronze original complet, conservada al museu

Durant molts anys l’escultura ha estat mancada de les seves galteres, i oferia una imatge allunyada de la seva iconografia original.

Per fortuna, a l’Àrea de Registre del museu s’han conservat dues peces que pertanyien a les galteres articulades del bronze del museu: un escut amb la creu de Sant Jordi i una xarnera amb forma de flor de lis, les quals, un cop consensuats els criteris amb els conservadors, han permès d’abordar la reintegració de les parts que mancaven aprofitant l’estada dels estudiants en pràctiques de la Facultat de Belles Arts: Andrea Barbarà i Mario Vazza.

Detall de les dues úniques peces conservades procedents de les galteres originals

La documentació fotogràfica existent era escassa: la caixeta de cartró on es guardaven les peces de les galteres originals porta adherida a la tapa una petita fotografia en blanc i negre, pràcticament inèdita, del guix original.

Detall del model en guix de 1897. Digitalització de la fotografia adherida a la tapa de la caixeta que contenia dues peces originals de la cadena

El seu estudi ens ha permès comprovar dos aspectes importants de l’escultura:

• hi ha diferències formals destacables entre les galteres del guix original i les de la fosa en bronze. Mentre que al guix es poden comptar un total de 8 escuts amb una flor de lis a la part central inferior, el bronze de la foto porta només 6 escuts amb un total de 5 flors de lis a manera de xarnera entre cada parella d’escuts. Molt probablement aquestes modificacions van ser fruit, no d’un penediment de l’artista, sinó de la solució tècnica adoptada per traduir les formes compactes del model de guix al llenguatge del metall per crear unes galteres amb elements articulats.
• la foto en blanc i negre del bronze, de data desconeguda, fa evident que els temes heràldics dels quatre escuts són diferents, mentre que els escuts del guix presenten el camp en blanc. A la creu de Sant Jordi de l’escut metàl·lic original conservat cal afegir les quatre barres, un escut truncat amb creu i quatre barres, i l’escut quarterat de creus i barres de la ciutat de Barcelona.

Detall de les galteres originals on es pot veure amb detall el tema de cada un dels escuts i l’articulació de les peces amb anelles

Tenint en compte aquestes variacions tant respecte de l’original en guix com entre els mateixos escuts, hem cregut oportú, com a criteri de la intervenció, realitzar una reintegració mimètica, pel que fa a forma i color, a partir de les peces originals i de la informació continguda a les fotografies, però en un material sintètic totalment diferent del metall original. D’aquesta manera s’aconsegueix que les noves parts s’integrin plenament amb l’original tot recuperant la lectura de conjunt del bust i a la vegada garantint la reversibilitat i traçabilitat de la intervenció.

Pas a pas de la intervenció

• El primer pas ha estat la realització de motlles de silicona de cada una de les peces de bronze originals, prèvia aplicació d’un estrat de protecció.
• Els motlles han servit per obtenir diverses reproduccions en escaiola a partir de les quals, previ esborrat de la creu per deixar el camp en blanc, s’han obtingut els tres escuts perduts tot modelant amb plastilina blanca els nous temes.

Primeres propostes de modelat amb plastilina dels nous escuts sobre les reproduccions en escaiola

• A continuació, s’han fet els motlles de silicona dels tres escuts nous i s’ha obtingut els corresponents positius en una resina epoxídica amb càrrega metàl·lica en pols, i s’han inserit dins la massa anelles de coure per reforçar les bagues de subjecció.

Motlles de silicona dels nous escuts i de la flor de lis

Les noves peces en resina i càrrega metàl·lica tal com surten del motlle

• Amb el motlle de la flor de lis original s’han fet tres noves flors que fan de xarneres entre els escuts.
• Un cop eliminades les rebaves i retocats els forats, s’han fabricat les anelles de subjecció amb fil de llautó.
• S’han hagut de fer diverses provatures per ajustar la separació entre els escuts, de forma que les galteres tinguessin una caiguda el màxim de simètrica possible respecte l’eix del rostre i procurar que la flor de lis central estigués alineada amb el forat present al davant del coll de la figura.

Detall del forat present al davant del coll de la figura i que servia per fixar les galteres

• Sobre les noves peces de resina i les anelles s’ha aplicat una pàtina artificial pintada amb colors al vernís sobre un daurat amb purpurina metàl·lica, per tal d’entonar-les amb el color de la pàtina del bronze original.
• El muntatge final de les galteres s’ha completat amb la incorporació d’un pern metàl·lic que les fixa a través del forat del coll de la figura.

Instal·lació de l’obra recuperada

Per concloure, i un cop recuperada la imatge de l’obra d’Arnau, ens resta proposar un augment en l’altura d’exposició del bust, que donaria un punt de vista més baix i reforçaria, segons el nostre criteri, el caràcter puixant de la representació.

Col·locació definitiva de les galteres amb les peces originals i les reintegrades

L’escultura un cop finalitzada la intervenció, fotografiada des d’un punt de vista més baix que reforça la potència de la figura al·legòrica

Enllaços relacionats

Altres obres d’Eusebi Arnau a la col·lecció del Museu Nacional

Àlex Masalles

+ posts

Conservador-restaurador de materials inorgànics

• Recuperem El violinista/1
• El violinista de Pablo Gargallo: una qüestió d’incompatibilitat
• Restauració de tres guixos inèdits d’Ismael Smith