Mercè Giralt
Com a exalumna de la segona promoció del Postgrau de Gestió Museística, aprofito aquestes línies per narrar una de les millors experiències que he tingut en el camp dels museus i que difícilment hagués pogut tenir sense haver cursat aquest programa.
Gràcies als coneixements teòrics i pràctics adquirits durant el postgrau, però sobretot gràcies al suport del professorat, dos anys després, el 2014, vaig poder accedir al Màster en Història de l’Art i Conservació en Fotografia (MA in Art History and Museum Curating with Photography) a la Universitat de Sussex, Brighton, Regne Unit. El que em va fer decantar per cursar aquest màster va ser el grau d’especialització, l’enfocament en la tasca particular dels conservadors de museu i en concret en el camp de la fotografia, una especialitat que malauradament no vaig trobar al nostre país.
Pràctiques a la Tate Britain
Cursar uns estudis en una universitat estrangera va suposar tot un repte, però encara ho va suposar més l’oportunitat que em van oferir de desenvolupar unes pràctiques a la Tate, concretament al Departament de Conservació de la Tate Britain. La meva estada en aquest museu va ser curta, tres mesos, però intensa. Des del primer dia em vaig veure immersa en un projecte d’exposició amb uns continguts que no podien ser més fascinants: fotografia i art del segle XIX, Painting with Light, que tot just acaba d’obrir.
Malgrat la gegantina estructura d’aquest museu, vaig passar tota la meva estada treballant colze a colze amb la conservadora d’art britànic (1850-1915), l’assistent de conservadora d’art britànic (1790-1850) i una comissària externa, conservadora del Wilson Centre for Photography, institució amb la qual col·laboren estretament i que aportarà un volum considerable de peces a l’exposició.
Vaig agrair molt la flexibilitat i la facilitat amb què van incorporar-me ràpidament com una membre més del seu equip, convidant-me a assistir a totes les reunions i involucrant-me en la presa de decisions dels continguts expositius. No va deixar de sorprendre’m el respecte amb què acollien les meves humils aportacions; en tot moment vaig sentir que la distinció jeràrquica era l’estrictament necessària. Tots els coneixements sumaven, totes les aportacions eren benvingudes.
Façana de la Tate Britain. Foto: Mercè Giralt
Recerca per a l’exposició de fotografia i un descobriment
La meva tasca va consistir principalment a desenvolupar recerca de continguts per a l’exposició. L’objectiu de la mostra és explorar les múltiples connexions entre fotografia i art durant el segle XIX al Regne Unit, i entenent per “art” totes les disciplines artístiques no incloses dins la categoria d’arts “menors” o arts decoratives.
Mai abans s’havia desenvolupat un projecte d’aquestes característiques al Regne Unit. Anteriorment, altres institucions havien desenvolupat projectes centrats en diversos territoris geogràfics, com França o el continent americà, o en períodes i estils concrets. Però mai abans s’havia dut a terme una recerca tan exhaustiva, que es centrés en aquest marc geogràfic i englobés totes les disciplines artístiques en un període de temps tan extens, des dels inicis de la fotografia, l’any 1839, fins a començaments del segle XX.
No és difícil d’imaginar, doncs, la quantitat de recerca que requeria aquesta exposició, per a la qual hi havia molt poc temps! I tot de cop, em van encarregar els continguts d’una sala sencera, la dedicada a la influència de la fotografia en l’obra del crític d’art John Ruskin (1819-1900) i en els . Per sort, la feina ja estava força embastada, però així i tot em va costar gairebé tota la meva estada fer una de les meves millors aportacions a l’exposició: la descoberta d’un daguerreotip de la glacera més gran de França, la Mer de Glace a Chamonix, la ubicació del qual era desconeguda, i que havia utilitzat Ruskin per pintar l’aquarel·la d’aquesta glacera.
Sens dubte, aquesta va ser una d’aquelles experiències que et fan prendre consciència de la importància i la necessitat de recerca en un projecte expositiu, i de la tasca complexa, laboriosa i immensa dels conservadors i comissaris, que molts cops passa desapercebuda. Generalment, l’audiència rep el resultat final, però es fa més difícil d’apreciar la tasca de recerca –bé, no només la de recerca– que s’amaga al darrere dels objectes exposats en una sala de museu.
Visita a les col·leccions de fotografia
Però per si la recerca fos poc, un cop seleccionades les peces per incloure a la mostra, cal anar-les a veure in situ i determinar el seu estat i condicions de conservació, per tal de decidir si es poden exposar o no. Precisament, la visita a les col·leccions de fotografia va ser un dels aspectes més fascinants i instructius de les pràctiques.
Visitar les col·leccions de fotografia del Victoria & Albert Museum i del Wilson Centre for Photography no només va ser un privilegi, sinó que em va permetre prendre consciència novament de la importància de veure els originals abans d’incloure’ls en un projecte expositiu. Principalment, per motius de conservació, assegurances, transport, etc., però, sobretot, per motius d’audiències. És a dir, tenint en compte l’aspecte visual de cada peça, el seu particular visual appeal, que fa que un objecte tingui més possibilitats d’atraure i fascinar el públic que un altre. Amb aquest criteri, vam descartar fotografies que estaven parcialment esvaïdes, d’altres que tenien inscripcions fetes a mà i no aportaven bellesa o d’altres que senzillament eren excessivament petites per ser apreciades amb detall. Tot plegat, un conjunt de petites grans decisions que poden determinar l’èxit d’una exposició.
En definitiva, la meva estada a la Tate ha estat una experiència absolutament positiva i gratificant. El fet de viure el dia a dia en una institució estrangera suposa un aprenentatge constant molt enriquidor; una experiència totalment recomanable a qui en tingui l’oportunitat.
Enllaços recomanats
Salt and Silver: Early Photography 1840 – 1860, exposició a Tate Britain, 2015
Portal de Fotografia a Catalunya
Subscripció correcta / Suscripción correcta / Subscription successful
2 Comments
Gràcies per esborrar missatges que no us agraden.
Agraïm la vostra participació. De igual manera que us hi animem a participar, el museu es reserva el dret de retirar tots aquells comentaris i aportacions que vulnerin el respecte a la dignitat humana. Si vol refer la redacció sense ofendre ningú, el publicarem.