Estratègia de continguts als museus_#ConfabEU

2.749
Conxa Rodà
Ponència inaugural de #ConfabEU. Foto: Niki Torres
Ponència inaugural de #ConfabEU. Foto: Niki Torres.

Els museus són generadors de continguts per naturalesa. La nostra funció avui com a connectors entre la col·lecció, el coneixement i els visitants/usuaris va guanyant força i el contingut és el nostre millor actiu. No obstant això, mentre que sí que és cert que els museus som rics en contingut, en general no tenim una estratègia de continguts desenvolupada encara. L’estratègia de continguts planteja la planificació i governança de continguts dins l’organització.

Preguntes a formular-nos

– com pot ajudar-nos l’estratègia de continguts a servir millor el nostre públic i a acomplir la nostra missió i objectius?
– com començar un procés de planificació de continguts?
– com aconseguir la implicació de l’equip per planificar, crear, escriure continguts de qualitat?
– com assegurar que el contingut és al servei de les necessitats dels usuaris?
– és prou ben entesa la importància de l’estratègia de continguts per part dels nostres stakeholders o grups d’interès?

Aquestes i moltes més qüestions es van tractar al congrés sobre Estratègia de Continguts, ConfabEU, que hem tingut la sort que s’ha celebrat recentment a Barcelona i en el qual el Museu Nacional hem participat amb una ponència. Ha estat el primer congrés d’aquesta temàtica celebrat a un país no anglosaxó i el segon fet a Europa, després de Londres.

Ponència inaugural de #ConfabEU per Kristina Halvorson. Foto: Erik M Hartman
Ponència inaugural de #ConfabEU per Kristina Halvorson. Foto: Erik M Hartman.

Hem viscut uns dies de molta densitat de continguts, tal com corresponia al tema. N’extractaré alguns dels que m’han semblat més rellevants i extrapolables al camp museístic. Començarem per les idees principals que han anat sortint a diverses sessions i després esmentarem aportacions d’alguns autors en concret.

10 necessitats sobre els continguts

– cal que el contingut sigui ben identificat, prioritzat, adaptat a l’usuari i difós
assegurar que el contingut satisfà les necessitats dels usuaris
– integrar feedback continu en el desenvolupament de continguts
– necessitat de col·laboració transdepartamental dins l’organització i de la construcció d’una perspectiva compartida
– ser àgils i flexibles: tenir un procediment, però no deixar que el procés sigui una restricció
– simplicitat
– necessitat de desfer-se de contingut inútil, superflu (de la “fusta morta”, va dir Kate Thomas o “cal tenir un cocodril que mengi la porqueria”, va dir Gerry McGovern)
– de vegades encara apliquem mètodes de treball antics al nou entorn digital
– encara creem contingut pensant en un format específic, però en el futur no sabrem com o on serà consumit
el bon contingut no és bo fins que és trobat, consumit i compartit

Extractes de les ponències

Kristina Halvorson, directora del congrés i autora de Content Strategy for the Web, defineix l’estratègia de continguts com a facilitadora i diu que guia els plans per a la creació, producció i governança del contingut útil i usable. Entre els principis referents al contingut n’assenyala tres:
el contingut no és per a nosaltres (és per a la nostra audiència)
– adaptatiu (responsive) no vol dir reactiu
– la història, allò que expliquem, defineix el format

Kate Kenyon va parlar de la necessitat de traslladar una nova manera de pensar els continguts a les empreses del vell món: un estrateg de continguts no només fa l’estratègia de contingut, sinó molta pedagogia de repensar les organitzacions tradicionals en clau digital.

Kate Thomas va ser molt clara sobre el paper exercit per la governança en relació amb el contingut: “La governabilitat no és un document o un comitè, és una nova forma de treballar, la governança s’aplica en tot el cicle de vida del contingut, no és un punt de control abans del seu llançament”.

Digital governance: scope
Font: 10 steps to salvation: Creating digital governance that works, Kate Thomas.

Sara Wachter-Boettcher va defensar la co-creació de l’estratègia de continguts, és a dir, de posar el poder de decidir sobre l’estratègia, el missatge, la construcció i més en les mans de tots -fins i tot si no són experts en continguts- i obtenir-ne un compromís ple de sentit com a resultat: la propietat condueix a la participació i a la implicació.

Jonathan Khan va parlar de la necessitat de passar d’un model de treball dividit a un model de treball àgil col·laboratiu, on els departaments comparteixen la responsabilitat del contingut. Va presentar l’exemple excel·lent dels principis i criteris Digital by default del Govern del Regne Unit.

Clara Guasch, Content Strategy Barcelona MeetUp, recomana no saltar-se l’anàlisi: el contingut ve en segon lloc.

Hazel Jennings, estratega de contingut a Instagram, va destacar els principis d’aquesta plataforma: “posar la comunitat en primer lloc, la simplicitat importa i inspirar a la gent”.

La ponència de tancament va anar a càrrec del cèlebre autor Gerry McGovern. El llegeixo des de 1996 quan va començar els articles setmanals de New Thinking, escrits pensant en l’usuari quan gairebé ningú parlava de la usabilitat, que hauria de ser, de fet, la nostra principal preocupació. Es pot gaudir de la seva xerrada provocadora i divertida al vídeo de la ponència ConfabEU de Gerry McGovern. Per destacar, dues idees bàsiques de gran abast:
– el contingut és el que impulsa el web
– digital no és una tecnologia, és una manera de posar per davant l’experiència del client (visitant, usuaris)

Sketchnotes de @boonyc
Sketchnotes de les ponències de Gerry McGovern i Conxa Rodà fetes per @boonyc. Mai no m’havien fet un apunt-esquema d’una xerrada!

Conclusió: la qualitat de continguts, un imant per connectar amb el públic

La qualitat és el nostre millor actiu. Per atraure els nostres usuaris despleguem una diversitat d’eines i plataformes. Però molts museus i organitzacions culturals són encara febles pel que fa a l’estratègia de continguts. Succeeix de manera similar com passa amb l’estratègia digital. Hi ha molta presència en línia, una gran quantitat d’accions, afecta tota l’organització, però sovint hi ha una estratègia pobra (o inexistent) encara. Les col·leccions són el nucli dels museus, però no es tracta només del muntatge, la preservació i la recerca que en fem, sinó també, i més important, es tracta de fer-les accessibles al públic, d’ajudar el visitant a gaudir-ne, d’oferir múltiples interpretacions és a dir, de crear i difondre continguts interessants. Les nostres col·leccions, història, edificis, personal i històries entre bambalines ens proveeixen d’un repertori prou ric des del qual construir un contingut atractiu. Ben jugada, l’estratègia de continguts és el millor aglutinant per connectar el nostre museu amb la major audiència possible.

Com a usuari, quin contingut voldries que els webs de museus tractessin més? Com a professional de museu, com planifiqueu i gestioneu els continguts dins del vostre museu?

Enllaços relacionats

Content Strategy for the Web

+ posts

Co-directora del Curs d'Estratègia Digital_UOC_Museu Nacional d'Art de Catalunya
Co-directora del congrés CIMED de Museos y Estrategias Digitales

Conxa Rodà
Co-directora del Curs d'Estratègia Digital_UOC_Museu Nacional d'Art de Catalunya Co-directora del congrés CIMED de Museos y Estrategias Digitales

3 Comments

  • […] a això, tot i que no només en clau digital, anirà prenent força la necessitat també d’una estratègia de continguts, és a dir, planificar i gestionar els continguts en múltiples suports i plataformes per a […]

  • […] de la idea va néixer al Confab Event en Barcelona, on l’autora va fer una xerrada. La primera celebració del taller va tenir lloc a Museums and […]

  • Respon a Blog del Museu Nacional d'Art de Catalunya » Tenim una estratègia de continguts als museus? Ens cal? Cancel·la les respostes

    L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

    CAPTCHA * Time limit is exhausted. Please reload the CAPTCHA.