Antoni Guiral
Hi ha coses que sorgeixen per casualitat, o per què realment tocava fer-les. L’any 2018 vaig proposar pel Saló del Còmic de Barcelona una exposició sobre les revistes del boom del còmic.
Feia 40 anys que havia sorgit una de les primeres, 1984, i vaig pensar que era un bon moment per a recordar una de les fites del còmic espanyol.
Quan la preparàvem, ja va sorgir el tema de que una de les més comercials i importants d’aquestes capçaleres, El Víbora, acomplia 40 anys de vida el 2019 (va sortir el 1979).
No es tractava de repetir tema en el Saló (o Comic Barcelona) de l’any 2019, però l’acord amb el Museu Nacional d’Art de Catalunya obria la porta a plantejar aquesta mostra. Així ho vam fer, i la resposta del Museu Nacional va ser, ràpidament, molt positiva.
Preparant l’exposició sobre El Víbora
L’any 2018 ja ens vam posar a treballar l’exposició El Víbora: Comix Contracultural que es pot veure fins el 29 de setembre al Museu Nacional. He tingut la sort de treballar amb l’Àlex Mitrani, conservador del museu, que des del inici es va mostrar entusiasmat amb la proposta i que, realment, és el “cocomissari” d’aquesta mostra.
No era fàcil resumir la història d’una revista que va estar viva durant 25 anys. D’entrada, amb la consciència de que El Víbora era, inicialment, una revista que recollia l’herència del comix underground, vam preferir concentrar-nos en els primers anys de la revista, que són els que, d’alguna manera, marquen la seva filosofia. O sigui, còmics trencadors, de grafismes renovadors, que van sorprendre als lectors per la seva sinceritat i frescor, i que eren capaços de donar veu a personatges marginals aleshores i de tocar tota mena de temes des de la perspectiva d’una recuperada llibertat d’expressió.
Per suposat, era important explicar mínimament en què consistia el comix underground, com va néixer, d’on va venir i com i quan es va instal·lar a Barcelona l’any 1973.
També érem conscients que calia incloure d’alguna manera totes les etapes de la revista, que a partir dels anys noranta assumeix el que s’ha vingut a denominar el còmic alternatiu.
Per tant, vam començar a fer un llistat de quins autors eren bàsics per a la mostra, per tal de gaudir dels seus originals, pensant sempre en peces concretes que tenen una significança especial en la història de la capçalera. Entre l’Àlex i jo vam contactar amb ells i elles, i també amb alguns dels seus hereus o amb col·leccionistes particulars i, per suposat, amb Ediciones La Cúpula, l’editorial d’El Víbora.
A la recerca, es van trobar alguns originals que no eren d’El Víbora però que, sent d’autors que havien col·laborat a la revista i que pertanyien a la seva etapa underground, eren un complement perfecte.
També vam tenir en compte que les revistes físiques, impreses, eren importants i, per una banda, vam seleccionar algunes de l’etapa underground nord-americana, europea i espanyola.
L’altre idea, que crec que ha estat encertada, va ser la d’exposar exemplars impresos de la revista El Víbora, una ample selecció de cobertes de tota la seva història, des del 1979 fins el 2004, incloent alguns números especials. Poc a poc, van sorgir altres elements complementaris, con els documentals o les fotografies, que d’alguna manera ofereixen una visió a vegades lúdica i sentimental, d’aquells anys. A més, es van afegir fotografies de la realització del còmic en viu “Amor en Vallvidrera”, de l’any 1980, una gran peça i una peça gran que havia estat cedida al Museu Nacional.
No va ser fàcil escollir els originals, però poc a poc tot va anant prenent forma. La mostra és va dividir, de fet, en cinc grans parts. D’entrada, l’explicació del que va ser el comix underground i com va arribar a casa nostre; desprès, ja entrant directament en El Víbora, es van escollir tres temàtiques per a repartir els originals: l’entorn urbà, la resposta al poder i l’aparició de la subersió, i l’erotisme i el feminisme. Finalment, l’exposició de les cobertes. Tot, com he dit abans, complementat amb els documentals, les fotografies i una cronologia. A part, uns textos de sala que aprofundeixen en alguns dels originals exposats i expliquen detalls complementaris.
Una experiència gratificant!
Per a mi ha estat una experiència única poder fer aquesta mostra al Museu Nacional. Vull agrair a totes les persones del Museu que han col·laborat en ella, per la seva professionalitat i excel·lent feina, la seva dedicació a tots els nivells. Especialment al Pepe Serra, a la Mertixell Puig (la directora de Comic Barcelona), al Lluís Alabern i a l’Àlex Mitrani. I, per suposat, a tots i totes els que han cedit originals i publicacions.
El còmic (i en aquest cas especialment El Víbora) ha entrat al museu (de fet, porta temps fent-ho), i aquí està per a quedar-se. Col·laborar en això és… difícil d’explicar, però molt satisfactori.
Enllaços relacionats
“Gòtic”, el còmic: el making of
Còmic i museu, una història pendent
Subscripció correcta / Suscripción correcta / Subscription successful