Pablo José Alcover
i Rosa Mayordomo
El pa, una mica d’història
De la prehistòria a l’edat mitjana, el pa tingué un rol decisiu en l’alimentació. Per ara, les restes de pa més antigues s’han trobat a una excavació a Israel. Tenen una antiguitat de 22.500 anys, és a dir, del període Paleolític Superior. Aquests pans prehistòrics serien arrodonits, sense llevat i plans. Visualment recordarien als pans pita actuals de la ribera del Mediterrani, i el Magrib, i que ja són molt populars en el nostre país.
Els antics fenicis i grecs també elaborarien pans similars als prehistòrics. El consum del Λαγάνα (“lagana”), pa tradicional grec àzim, pla i amb la superfície decorada amb llavors de sèsam, estaria documentat des del segle V a. C.
A l’època romana hi havia molts tipus de pans. Un dels més populars era el panis plebeius (“pa de la plebs”), que podia portar llevat o no. Restes de pans populars romans en bon estat de conservació s’han trobat a excavacions arqueològiques a Itàlia. L’estudi d’aquestes peces ha aportat algunes dades: mesuraven uns 20 cm de diàmetre, tenien força volum i presentaven crosta per tota la superfície. A més, la part superior estava ratllada en forma de radis que formaven porcions. Aquestes facilitaven la partició del pa amb les mans en quantitats el més semblants possibles. Una de les peces de pa romà millor conservades actualment prové del jaciment de Pompeia i es conserva al Museu de Boscoreale.
A la Corona d’Aragó, el professor Antoni Riera calcula que una persona adulta dels estaments populars menjava diàriament entre 400 i 700 grams de pa. Aquest pa quotidià era sovint rodó i no tenia porcions com a l’antiga Roma. Això era perquè generalment es tallava, tal com es fa avui en dia.
El pa medieval era un aliment amb duess realitats: la quotidiana i la divina. La primera l’expliquem a la introducció. La segona l’analitzem més endavant.
El predicador medieval gironí, fra Francesc Eiximenis, descriu així l’alimentació de catalans com ell mateix: “contracten la carn ab les mans a cada vegada que·n preñen, e posenles davant en un poch de pa, e solament se’n hi posen un bocí, e han a posar la sal en altre poch de pa, e sullen lo pa e la tovalla per força en son menjar”. Per tant, no s’entenia un àpat sense pa.
Eiximenis aporta també una dada que desmunta tòpics negatius de l’edat mitjana: s’emprava la “tovalla”. En efecte, era comú l’ús de tovalló a les taules.
Aquesta és la fascinant i complexa història del pa.
Les representacions de pans a una taula gòtica del Museu Nacional
Una de les taules gòtiques del Museu Nacional amb presència de pa és la Taula de sant Miquel, procedent de l’església de Sant Miquel de Soriguerola, datada al darrer terç del segle XIII. Aquesta obra d’art integra algunes de les escenes més freqüents de l’arcàngel sant Miquel, com el pesatge de les ànimes i la lluita contra el drac. A més, destaca un Sant Sopar que ara tot seguit detallem.
El Sant Sopar és un dels episodis més repetits en les imatges cristianes des dels seus inicis perquè expressa la institució de l’Eucaristia. El pa és imprescindible a les representacions eucarístiques en ser un element central d’aquesta. En tots els casos, els pans han de ser alisos (sense llevat) perquè eren els de la Pasqua dels temps bíblics.
Existeixen diverses versions del Sant Sopar a la Bíblia. La taula gòtica del Museu Nacional sembla representar la versió de l’Evangeli segons Sant Joan (Jn.,13, 21-30). Jesús estava reunit amb els apòstols per celebrar la Pasqua quan anuncià que l’havia traït un dels presents. Aleshores “els deixebles es miraven els uns als altres, perquè no sabien de qui ho deia. Un dels deixebles, el qui Jesús estimava, era a taula al costat d’ell. Simó Pere li fa senyes perquè li pregunta de qui parla. Ell es reclina sobre el pit de Jesús i li diu: ‘Senyor, qui és?’ Jesús respon: “És aquell a qui donaré el tros de pa que ara sucaré”. Llavors suca el pa i el dóna a Judes, fill de Simó Iscariot. En aquell moment, darrere el tros de pa, Satanàs va entrar dintre d’ell. Jesús li digué: “Allò que estàs fent, fes-ho de pressa […] Ell, després de prendre el tros de pa, sortí de seguida. Era de nit.”
A l’escena de l’Últim Sopar de Soriguerola, el fons fosc estrellat podria referir-se a la circumstància que era de nit. Els assistents estan asseguts a la mateixa taula. Tots són representats amb un nimbe voltejant el cap, símbol de santedat. El personatge central, Jesús, és l’únic que té un nimbe particular, anomenat crucífer, perquè té una creu inscrita dintre. No hi ha cadires representades. Comptem 24 peus davall la taula. Si inicialment els comensals al Sopar eren 12 apòstols més Jesús sumen 13. 24 peus són 12 persones. En falta una, qui seria? Possiblement Judes, el traïdor, qui ja hauria marxat.
La majoria dels assistents es miren i s’assenyalen entre ells per veure qui era el traïdor. Pere, assegut al costat de Jesucrist, li estaria fent senyals amb les mans per saber qui era el culpable. Malauradament, la representació de les mans no es conserva. Si així fos, veuríem probablement alguns dits de la mà de Pere apuntant cap a Crist.
Altra versió d’aquest episodi bíblic el localitzem a l’Evangeli segons Sant Marc (Mc. 14, 17-26). Aquí es donen més dades sobre els aliments per celebrar la Pasqua: “Mentre sopaven, Jesús prengué el pa, digué la benedicció, el partí i els el donà. I digué: ‘Preneu: això és el meu cos.’ Després prengué una copa, digué l’acció de gràcies, els la donà i en begueren tots. Els digué: ‘Això és la meva sang, la sang de l’aliança, vessada per tothom.'”
En l’escena de Soriguerola veiem que Jesús fa amb la mà el gest de beneir. Com ho sabem? Els dos dits, el petit i l’anular, tancats sobre el palmell de la mà farien referència a la doble naturalesa humana i divina de Jesús, mentre que els tres dits estirats (polze, índex i cor) simbolitzarien la Trinitat. Què beneeix? Dos aliments citats a la Bíblia i presents a la taula: pa i vi. Fixem-nos en els pans: són rodons com ho eren generalment els medievals. L’artista representà segurament la forma de pa més comuna al segle XIII per facilitar als fidels la ràpida identificació d’aquest objecte a la taula.
Així, doncs, el pa era també el cos de Crist, una de les dues substàncies de l’Eucaristia, tal com assenyala la versió de sant Marc del Sant Sopar. El costat diví del pa fou un dels motius que el feien rei a les taules dels cristians, tant a la Corona d’Aragó com arreu d’Europa.
A les representacions de l’Últim Sopar de l’època trobem també aquesta forma rodona del pa. Tres exemples: un mosaic de la basílica de Sant Marc a Venècia, una pintura mural de l’antiga capella de Santa Caterina de la Catedral de la Seu d’Urgell i una taula florentina conservada al Museu del Petit Palau d’Avinyó.
Altrament, en aquestes tres obres observem la presència de ganivets i pans rodons llescats que representen la comunió dels apòstols que mengen el pa/cos de Jesús. En el cas de la pintura mural de la Seu d’Urgell apreciem com Judes Iscariot, apartat de la resta dels apòstols, menja el tros de pa sucat de la mà de Crist.
Aquí acaba el nostre recorregut per l’art del Museu Nacional d’Art de Catalunya i la història del pa.
Mengem pa. Com diuen a Menorca: “a casa sense pa, a juliol fa fred”.
Pregunta: Per què apareixen peixos a la Taula de sant Miquel i a la pintura mural de l’antiga capella de Santa Caterina de la Catedral de la Seu d’Urgell? Ho veurem en una futura entrada.
Pablo José Alcover
i Rosa Mayordomo
El Dr. Pablo José Alcover Cateura i Rosa Mayordomo i García són historiadors de l’alimentació. El Dr. Pablo José Alcover Cateura és investigador de l’Observatori de l’Alimentació (ODELA), grup de recerca consolidat de la Universitat de Barcelona. La seva investigació gira al voltant de l’alimentació medieval (segles XII-XV) a la Corona d’Aragó. La seva tesi és el primer estudi del mostassà, un funcionari medieval que actuava com un defensor del consumidor actual, que té com espai tots els regnes i territoris de la Corona d’Aragó i com a temps els segles XIV i XV.
Rosa Mayordomo i García és acadèmica de l’Acadèmia Catalana de Gastronomia i Nutrició (ACGN). Obtingué la “Suficiència Investigadora” amb la tesina “Simbología textil al Tiwantisuyu” enfocada en la investigació prehispànica. Actualment, està realitzant la seva tesi doctoral de Història de l’Alimentació entorn la introducció del blat de moro a la Península Ibèrica i la seva expansió als territoris de la Monarquia Hispànica (segles XIV-XVIII). Aquesta tesi està dirigida per la professora i catedràtica d’Història Moderna, María de los Ángeles Pérez Samper. Emails: Pablo José Alcover Cateura [email protected] i Rosa Mayordomo i García [email protected]
Subscripció correcta / Suscripción correcta / Subscription successful
2 Comments
El pa l’aliment pel cos i l’ànima de tota la nostre civilització, molt ben reflexat a l’art.
El Gremi de Flequers estarà content.
Suggereixo que els hi feu arribar el document
Moltes gràcies, Gabriel!