Marc Sureda
Comissariar i organitzar una exposició temporal com Viatjar a l’Edat Mitjana comporta una sèrie de feines previstes en la planificació, però també, és clar, una sèrie d’experiències que un no espera. Aquestes coses fan de la nostra feina un ofici sempre variat. De vegades causen inquietud però gairebé sempre podem recordar-ho amb un somriure.
En primer lloc, no es pot dir que la preparació de Viatjar a l’Edat Mitjana fos especialment difícil, tot i que sí que va ser complexa. El projecte el compartíem amb tres altres museus europeus, el Musée de Cluny – Musée National du Moyen Âge a París, el Museo del Bargello a Florència i el Museum Schnütgen de Colònia. La idea era donar naixença a una Xarxa de Museus d’Art Medieval d’Europa destinada a facilitar i provocar la fascinació pel món medieval. Després d’unes quantes reunions, els directors van establir el tema per a una exposició en la qual els museus col·laboraríem estretament. Es va decidir que s’exhibiria als museus de París, de Florència i de Vic. Fins aquí tot bé: la voluntat de col·laborar, el tema i la direcció hi eren!
La primera dificultat seriosa va aparèixer a l’hora de pensar un projecte coherent i vàlid per als tres museus que l’exhibirien, una tasca que fou encomanada a Michel Huynh, conservateur en chef al Musée de Cluny; a Benedetta Chiesi, col·laboradora científica del Museo Bargello, i a mi mateix. De seguida ens vam adonar que el viatge medieval era un tema excel·lent per a un llibre (de fet se n’han escrit molts, de llibres, sobre aquesta matèria: ens havíem de repartir molt bé la feina si entre tots tres ens els volíem llegir tots!). Però al mateix temps es tractava d’un argument força més complicat de reflectir en una exposició: la matèria primera del viatge és, essencialment, espai recorregut i temps transcorregut, i la conseqüència, ben sovint, experiències intangibles! Ens havíem de limitar, així doncs, a mostrar imatges medievals (pintures, relleus, miniatures, tapissos…) sobre històries o al·legories de viatges o amb representacions de mitjans de transport? O bé, centrats en l’art medieval –objecte comú d’interès–, havíem de seleccionar només exemples de possibles viatges d’artista, d’aquells viatges que a vegades els historiadors de l’art ens «inventem» per justificar una semblança estilística o un buit documental? Res d’això no ens convencia.
La solució la teníem més a prop del que ens pensàvem: en la nostra mateixa identitat com a museus, és a dir, en els objectes. Partint d’una meticulosa observació de les nostres mateixes col·leccions era possible construir un discurs molt complet sobre diferents aspectes del viatge a l’edat mitjana, fins i tot amb proves materials i exemplars únics! En efecte, gràcies a la riquesa de les col·leccions de la Xarxa ens era possible disposar des d’una sabata medieval fins a una tauleta plegable del segle XV, des d’una extraordinària sella cerimonial italiana de la fi de l’Edat Mitjana fins a una escarsella o bossa per dur els diners, tan corrent en la nostra imatge del món medieval, però de la qual hem vist tan pocs exemplars històrics.
El segon repte era crear una exposició possible: amb un nombre de peces adaptat a les seus que l’havien de rebre, i no pas plantejat com a itinerància, perquè molt difícilment es podien prestar determinades peces durant un any i escaig! El treball individual i conjunt dels comissaris va permetre llavors concebre tres variants amb préstecs equivalents d’institucions diferents, però amb la mateixa estructura intel·lectual i amb un nucli d’objectes dels quatre museus implicats. Un testimoni permanent d’aquesta estructura, igual i diferent alhora, el proporcionen els catàlegs editats en cada ocasió: si els assaigs d’autor i les fitxes dels objectes poden variar, els textos introductoris de les seccions són sempre els mateixos, a càrrec dels comissaris.
No es tracta tampoc ara d’avorrir-vos amb els tràmits obligatoris d’aquesta mena de moviments: correspondència, condicions particulars, assegurances, arribada dels correus, certificats… algun dels quals, com és normal, ens va fer patir una mica, però que a Vic, gràcies sobretot als esforços de la meva col·lega Judit Verdaguer, coordinadora de l’exposició, van arribar feliçment a bon port. Hi ha hagut episodis més divertits, com quan en Michel va aconseguir a Bilbao el préstec de la pinassa d’Urbieta. Aquesta satisfacció inicial va obligar-lo a plantejar-se un problema que mai ningú no hauria pogut imaginar: com s’«amarra» un vaixell del segle XV de 12 m d’eslora al mig del frigidarium de les Termes de Lutècia? O a l’hora de discutir les opcions de disseny: funcionaria una organització de la sala temporal completament diferent a tot el que hi havíem fet? Servirien els colors per delimitar bé les seccions temàtiques i, tal com ens va proposar el dissenyador, l’Albert Vallverdú, per expressar l’intangible pas del temps, matèria primera del viatge?
De tot el moviment i d’algunes inquietuds, per sort al final en queda el record de les bones experiències:
-de les reunions de treball conjunt a París, a Florència, a Colònia o a Vic, donant forma a un projecte que creixia
-del cop de mà dels col·legues dels altres museus davant d’una dificultat
-de la generositat de tots els prestadors
-de la col·laboració inestimable de l’Institut Europeu de la Mediterrània a l’hora d’editar i produir el catàleg i d’organitzar les activitats de debat complementàries.
Vivències que, com deia al principi, recordarem amb un somriure.
Però ja hi haurà temps de recordar-ho tot fullejant el catàleg. Per ara, i fins al proper 14 de febrer, encara podem gaudir d’una exposició sobre viatjar a l’edat mitjana amb un centenar d’objectes, testimonis únics –i potser alguns insospitats– d’homes i dones medievals que viatjaven més del que podríem pensar. I no només això, sinó que en realitat són figures paradigmàtiques de la nostra imatge de l’edat mitjana. O és que potser el cavaller, el croat, el pelegrí, el clergue mendicant, el comerciant, el sobirà que entra solemnement a una ciutat, l’artista que es desplaça, el mariner… no són també icones primordials del món medieval?
Enllaços relacionats
Catàleg de l’exposició Viatjar a l’edat mitjana
Exposició Voyager au Moyen Âge al Musée de Cluny
Marc Sureda. Conservador del MEV- Museu Episcopal de Vic- i comissari de l’exposició Viatjar a l’edat mitjana
Subscripció correcta / Suscripción correcta / Subscription successful
2 Comments
Benvolguts,
Aquest passat desembre, en una visita que vam fer amb els meus alumnes de la UOC al MEV vam tenir l’oportunitat de visitar l’exposició i ens va semblar meravellosa. És molt completa i interessant, les peces són prou nombroses i diverses per a fer-se una idea de què suposava viatjar en aquells segles que, erròniament, s’han titllat de foscos.
Pau Gerez Alum
Consultor dels estudis d’Arts i Humanitats
Universitat Oberta de Catalunya
[…] Blog del Museu Nacional d'Art de Catalunya Blog del Museu Episcopal de Vic […]