La recent renovació de les sales d’art modern dedica un àmbit al japonisme, una moda seguidora de l’art i l’estètica del Japó. Va néixer a París i es va estendre per la resta de capitals europees durant la segona meitat del segle XIX i les primeres dècades del XX. A Barcelona, el país nipó es va fer present a la dècada de 1870 mitjançant la programació d’espectacles i la importació d’artesanies orientals. Més endavant, la participació del país a l’Exposició Universal de 1888 va promoure l’interès pel col·leccionisme d’art asiàtic, que va ser dut a terme principalment per diplomàtics, burgesos i artistes.
Des de la biblioteca, volem aprofitar la circumstància del nou àmbit expositiu de japonisme i mostrar-vos llibres il·lustrats que formaren part de les col·leccions privades de personalitats catalanes del món artístic. Són nombrosos els artistes que s’interessaren pel col·leccionisme d’art oriental i van adquirir llibres que conservaven als seus domicilis i que, posteriorment, foren ingressats a la biblioteca.
En primer lloc, l’any 1921, va ingressar-hi la biblioteca privada d’Alexandre de Riquer, que la Junta de Museus havia comprat als seus hereus. Hi podem trobar preciosos llibres japonesos il·lustrats.
Selecció d’estampes extretes dels àlbums de la biblioteca privada d’Alexandre de Riquer.
Posteriorment, l’any 1932 tingué lloc la donació a la Junta de Museus per part de Pere Ynglada, gran amant de l’art oriental.
Il·lustracions d’obres pertanyents al Llegat Ynglada.
Finalment, durant la dècada de 1950, van ingressar les obres japoneses impreses de la biblioteca d’Apel·les Mestres, que l’artista va llegar a la ciutat. El fons està format per àlbums escrits en japonès i per col·leccions de contes tradicionals i de folklore japonesos explicats en anglès (Japanese Fairy Tale) i en francès (Contes du vieux Japon).
Àlbums japonesos del Llegat d’Apel·les Mestres.
Cobertes de les sèries Japanese Fairy Tale i de Contes du vieux Japon, del Llegat d’Apel·les Mestres.
Apel·les Mestres i Alexandre de Riquer van mantenir una amistat estreta i intensa i, entre tots dos, van adquirir la millor col·lecció de gravats i llibres il·lustrats japonesos de la Barcelona del moment. L’empremta del japonisme, però, no només és present en aquests bells llibres col·leccionats, sinó que també la trobem en llibres i revistes espanyoles del darrer quart del segle XIX i les primeries del segle XX. A tall d’exemple, tenim la conferència Influencia del estilo japonés en las artes europeas de 1884 de Josep Masriera Manovens a la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona.
Pel que fa a les edicions estrangeres, la biblioteca en conserva obres que resultaren decisives en el procés de difusió del japonisme, com ara la revista Le Japon Artistique (1888-1891) o Japan’s Year (1905).
Cobertes de Le Japon Artistique i de Japan’s Year.
Avui, com fa un segle, la fascinació pel Japó continua sent motiu d’estudi. Per aquesta raó, més recentment, i ja des d’una perspectiva historiogràfica, s’han ingressat estudis sobre la difusió del japonisme i catàlegs d’exposicions que podeu trobar sota l’epígraf de matèria «japonisme».
Biblioteca
Subscripció correcta / Suscripción correcta / Subscription successful
3 Comments
Un altre cop, m’he de queixar del servei de la Biblioteca d’Art i de la desídia d’alguns dels seus treballadors. Tenint en compte que el passat dilluns es tancava la biblioteca a les 15h i vaig fer la petició de llibres de magatzem a les 14h (quan la darrera admissió és 45 minuts abans del seu tancament), no entenc per què fins a menys cinc no se’m va informar de què “no havia donat temps”. Fos com fos, a més se’m diu això quan just al davant meu una noia amb el seu nòvio va demanar més tard que jo un document i sí li van portar. Tampoc entenc si faig de demanar-los ja per un altre dia, la bibliotecària em digui que si vindré dimecres, i jo òbviamente no ho sé al moment i no li puc confirmar i em digui “llavors els demanes el dia que vinguis”. No sé si sap que la mateixa pàgina de la biblioteca ofereix el servei de demanar anticipadament llibres justament per estalviar-se temps per la gent que per motius laborals o x, no en disposem i així avançar-ne més ràpidament.
En fi, les respostes insistents i en últim moment de què ja no havia estat possible demanar els llibres sol·licitats i que els demanés el dia que hi anés, només em fan pensar que, tot i que el sou d’alguns treballadors en institucions públiques i socials és possible gràcies a tots els ciutadans de Catalunya, sembla que se n’oblidin i només pensin en l’interès personal i propi.
Espero que es tingui en compte aquest missatge perquè no és el primer cop que m’ha passat, ja que mai és agradable arribar fins a aquest punt (a part de la pèrdua de temps que significa escriure aquestes ratlles). De tota manera, aquest comentari no és extensible a tot l’equip de la biblioteca del MNAC, perquè hi ha gent molt vàlida i treballadora. Gràcies
Lamentem la seva queixa i li demanem disculpes pel que exposa. Tot i que aquest no és el canal adequat per formular-la atès que es tracta d’un blog per explicar experiències. Li recomanem que adreci correu a [email protected] o que utilitzi el formulari de reclamacions/suggeriments que hi ha al taulell de la sala.
Cordialment
[…] El japonisme i la seva presència a la biblioteca del museu […]