Alguns dels arxius d’art del Museu Nacional d’Art de Catalunya, al “Pneumotòrax”

348

Reme Barbero

Pneumotòrax. Una perforació a l’arxiu-pulmó del Museu Nacional és una proposta de reflexió de l’artista i educador Jordi Ferreiro. Neix de la seva incursió en dos dels arxius d’art del museu: el del Museu d’Art de Catalunya (MAC) i el del Museu d’Art Modern (MAM). Aquests arxius de dues de les institucions antecessores de l’actual museu ens ajuden a entendre els orígens i la història de les col·leccions del Museu Nacional. La intervenció artística es pot visitar a l’Espai educArt, un espai de diàleg entre la creació contemporània i el museu. L’artista utilitza la metàfora del pneumotòrax per explicar la seva recerca/perforació al dipòsit pulmó de l’arxiu, on es guarda la documentació pendent de tractament. A partir de la instal·lació es plantegen tot un seguit de “fugues”, com ara visites, accions, recorreguts i una mostra de documents a les vitrines de la Biblioteca.

Els arxius del MAC i del MAM: una mica d’història

Quan va acabar l’Exposició Internacional de 1929, l’Ajuntament de Barcelona va cedir a la Junta de Museus alguns edificis que s’havien construït expressament per a l’Exposició. Les col·leccions d’art català del Museu d’Art i Arqueologia i el fons d’art dels segles XIX i XX del Museu de Belles Arts es van traslladar al Palau Nacional, on també es va dipositar part del fons del Museu Provincial d’Antiguitats.

Façana del Palau Nacional, 1929

La proximitat del Palau Nacional a objectius militars estratègics durant la Guerra Civil va obligar a traslladar les obres d’art a Olot. Finalitzada la Guerra, les obres van retornar a Barcelona. Les col·leccions des del Romànic fins el segle XVIII van tornar al Palau Nacional, i les col·leccions de pintura i escultura dels segles XIX i XX es van instal·lar al Palau de la Ciutadella, on al 1945 es va inaugurar el nou Museu d’Art Modern.

El 1990, el Parlament de Catalunya va aprovar la Llei de Museus, per la qual es va crear el Museu Nacional d’Art de Catalunya. Reunia en una mateixa seu, el Palau Nacional, les col·leccions del Museu d’Art de Catalunya, el Museu d’Art Modern, el Gabinet Numismàtic de Catalunya, el Gabinet de Dibuixos i Gravats (creat l’any 1989) i la Biblioteca General d’Història de l’Art. El 16 de desembre de 2004 es va inaugurar el Museu Nacional d’Art de Catalunya amb totes les seves seccions obertes.

L’Arxiu del Museu, creat el 1995, va iniciar un projecte de gestió documental que tenia com a objectiu recuperar i fer accessible tota la informació disponible de les col·leccions i les activitats del museu.

La documentació del MAM i del MAC va arribar a l’Arxiu de manera parcial i dispersa, sense referències normalitzades. Els expedients no eren el resultat de la tramitació de cap activitat; eren dossiers informatius que recollien tot tipus d’informació: documents originals, retalls de premsa, fotografies, còpies… Fins i tot, seguien diversos criteris de classificació.

Quan l’Arxiu del Museu es va fer càrrec d’aquesta documentació, hi va aplicar criteris tècnics i va crear les eines oportunes per assegurar la conservació d’aquests fons documentals i facilitar-ne la consulta als investigadors, tant interns com externs.

L’organització dels documents

D’entrada, en aquests dos arxius s’aplica l’actual quadre de classificació del museu, que agrupa i codifica totes les activitats de manera jeràrquica. El quadre de classificació consta d’onze entrades, que corresponen a les funcions del museu.

Rellevància dels fons en la història cultural i artística del país

Endinsar-se en els fons d’aquests arxius és conèixer els projectes i les vivències de les institucions antecessores del Museu Nacional d’Art de Catalunya i de les seves col·leccions. Fem ara un petit repàs del que s’hi pot trobar.

L’arxiu d’art del MAC

El fons del MAC agrupa documentació des de l’any 1955 fins el 1991, majoritàriament documents textuals en suport paper.

  • Els expedients d’exposicions: El arte románico, de 1961, a l’arxiu

Hi ha expedients d’exposició. Destaca el de l’organització de l’exposició El arte románico, que es va realitzar simultàniament a Barcelona i Santiago de Compostel·la l’any 1961. Va donar a conèixer internacionalment la riquesa i la diversitat de l’art romànic català. Organitzada per l’Estat Espanyol i sota els auspicis del Consell d’Europa, reunia obres de tot Europa i dels museus americans. Ocupava 31 sales del Museu d’Art de Catalunya, distribuïdes en dues plantes i permetia conèixer la col·lecció del museu. Capítol a part mereixien les pintures murals del romànic català, italià i francès, i manuscrits i obres d’art de la resta d’Europa.

Segons la premsa de l’època va ser l’esdeveniment cultural més important de l’any i va rebre més de 100.000 visitants durant els dos mesos que va estar oberta al públic.

L’expedient conté la gestió econòmica, administrativa i de personal de l’exposició. També podem trobar-hi documentació de les reunions preparatòries, muntatge de les sales, correspondència o transport de les obres. La part més nombrosa correspon a les fitxes de les obres que van participar a la mostra.

El Arte Románico (Àlbum 54 Crònica Gràfica)
  • Documents d’acció cultural i educativa: “Picasso a l’escola”, una experiència educativa pionera

Una part important del fons l’ocupa la documentació relativa a l’acció cultural i educativa. Hi ha des de programes educatius, fins a material didàctic, informes, estadístiques o enquestes a visitants. Es recullen també experiències educatives, com la de “Picasso a l’escola”. L’Ajuntament de Barcelona, entre les activitats commemoratives de la celebració del naixement de Pablo Picasso l’any 1981, va organitzar una exposició que es va presentar a diferents centres escolars, acompanyada de material complementari.

I tota aquesta documentació ha estat la base del treball artístic de J. Ferreiro a Pneumotòrax: projectes educatius que es van portar a terme als diferents museus de la ciutat, com són el Museu de Geologia, el Museu Picasso, el Museu de la Ceràmica, el Museu de Zoologia i el Museu d’Arts Decoratives.

  • Documents de gestió del patrimoni museístic: l’expedient de la Col·lecció Bertrand o el de Barcelona restaura, dos exemples paradigmàtics

Una altra funció del MAC que es veu reflectida a la documentació és la gestió del patrimoni museístic: préstecs per a exposicions, ingressos d’obra d’art, adquisicions, dipòsits, donacions, llegats, oferiments….. L’expedient de la instal·lació de la Col·lecció Bertrand, per exemple, ens mostra els plànols, els pressupostos i la distribució de les peces a les sales del museu.

L’arxiu d’art també compta amb un nombre important d’expedients d’intervenció al patrimoni, obres de fora del museu que intervé l’aleshores Servei de Restauració. Aquest és el cas de les obres que ingressen al taller de restauració amb motiu de l’exposició Barcelona Restaura, organitzada per l’Ajuntament de Barcelona i celebrada al Saló del Tinell l’any 1980. Mostrava obres d’art dels segles II al XX dels Museus Municipals d’Art, restaurades pel Servei de Restauració.

Exposició Barcelona restaura, àlbum 71

L’arxiu d’art del MAM

La documentació del Museu d’Art Modern, que abasta del 1945 al 1990, també es composa principalment de documentació textual, i inclou retalls de premsa, opuscles i fotografies, que documenten els expedients.

A través d’aquesta documentació, podem aprofundir en l’estudi i la trajectòria d’institucions avui en dia desaparegudes i d’esdeveniments culturals rellevants. N’és un exemple la documentació que es conserva del desaparegut Museu Clarà, la del període de temps que va dependre del Museu d’Art Modern, del 1981 al 1990: la gestió dels recursos econòmics i del personal, i els problemes de seguretat, falta de vigilància i incidències en obres d’art.

També és interessant l’expedient de l’exposició El Modernismo en España. Aquesta exposició del 1969 va afavorir la revaloració de les arts decoratives modernistes i va propiciar-ne les donacions i les adquisicions. La mostra, que va inaugurar-se al Casón del Buen Retiro de Madrid, va celebrar-se l’any 1970 al Museu d’Art Modern, sota la supervisió de Joan Ainaud, aleshores director general dels museus d’art de Barcelona (1948-1985), i Joan Barbeta, director tècnic del MAM des de 1967.

Amb motiu del centenari de la mort de Marià Fortuny, el 1974, el Museu d’Art Modern va acollir una exposició commemorativa. Va fer itinerància a Madrid i Reus. A l’expedient corresponent, hi ha els llistats d’obres seleccionades, documentació del transport i del muntatge, reculls de premsa, llistats de prestadors i documentació del moviment d’obres.

També hi ha documentades les gestions que van culminar amb la donació a l’Ajuntament de Barcelona d’un conjunt d’escultures, pintura, dibuixos i objectes diversos de Juli González, Juan González, Concordio González i Roberta González.

Activitats educatives

Els arxius d’art, els projectes educatius i Pneumotòrax

És amb aquests fons que Jordi Ferreiro ha pogut recuperar documentació dels projectes educatius que van impulsar els museus de Barcelona i treure’ls a la llum pública, gràcies al projecte Pneumotòrax. Aquests documents ens mostren el paper pioner de Catalunya com a motor capdavanter en la renovació pedagògica i el rol dels museus en aquesta transformació.

Aprofundir en aquests arxius és conèixer els projectes i les vivències del museu i les seves col·leccions, i, per què no, també és conèixer el paper que els museus de Barcelona van tenir ja aleshores en l’àmbit de l’educació.

Reme Barbero
Tècnica de l'Arxiu del Museu Nacional d'Art de Catalunya

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

CAPTCHA * Time limit is exhausted. Please reload the CAPTCHA.