Una duració certa: aires nous a les biblioteques

3.429
Carme Fenoll

Museus i biblioteques compartim moltes coses: estem en procés de canvi (bé, les biblioteques van segurament més avançades), volem posar l’usuari al centre, qüestionem certeses històriques, sacsegem les estructures, ens obrim a la societat. Hem convidat la Carme Fenoll a compartir les seves idees sacsejadores.

“Vull dir tres pintors que tenen assegurada una duració certa: Ramon Casas, Isidre Nonell i Joaquim Sunyer”, Josep Pla, Fer-se totes les il·lusions possibles i altres notes disperses.

Fa poques setmanes vaig ser la convidada de la 3a trobada de ‘Peccata minuta’, una iniciativa dirigida per Cristina Abelló, consistent en unes trobades mensuals on diferents gestors culturals comparteixen experiències fallides de la seva trajectòria professional. Una idea fresca i atrevida, molt més útil, al meu entendre, que determinats enfocaments basats únicament en bones pràctiques.

En la meva sessió, vaig intentar destacar algunes idees que havia extret de les errades en la meva trajectòria com a bibliotecària, que ja suma més de dues dècades. El títol de la xerrada era clar: 20 errors de bibliotecària i una cançó desesperada. Vaig utilitzar 20 senzilles diapositives per donar peu a parlar d’algunes temàtiques que considero interessants de debatre

Normatives de duració incerta

De la vintena d’idees exposades, vull destacar-ne algunes amb una connotació històrica important. El sector bibliotecari és un dels sectors culturals que ha apostat per una adaptació contínua als nous temps, fet que s’ha traslladat en una bona valoració per part dels ciutadans. La transformació en els darrers anys ha estat notable.

Sala de treball del personal de la biblioteca d’art a la seu del Museu d’Art Modern, al Parc de la Ciutadella. 1970

Què ha canviat tant (o no)?: les biblioteques escolars, el silenci sepulcral, els deures a la biblioteca, omplir una desiderata: per no avorrir al lector no vinculat al sector bibliotecari, podríem dir que els professionals hem anat repensant molt aquests temes: l’evolució de les prioritats, la laxitud en normatives que semblaven inamovibles (en molts centres, encara hi ha un símbol de prohibit els mòbils) i fins fa pocs anys, algunes biblioteques encara feien ensenyar les mans als nens a l’entrada de les biblioteques.

La prohibició de fer els deures a la biblioteca o la poca participació activa dels usuaris són altres exemples que donarien peu a bons debats professionals. Tot, molt possiblement, fruit del seu temps i tot, d’una duració incerta. Amb això vull dir, que potser hem de començar a qüestionar moltes coses per sistema, i incorporar noves mirades que ens permetin fer girs de 180º o de 360º si és necessari.

20 biblio-flaixos

  • som companys, no amics_ i és millor tenir-ho clar d’entrada quan entrem a treballar
  • poder no és voler: biblios escolars _ quan les causes perdudes s’enquisten, millor dedicar les energies a altres temes
  • i si callem nosaltres? sssshhhh _ mirar els hàbits dels nostres professionals abans de restringir els dels usuaris

Bibliotecària als fitxers. Foto: David Reese. Wikimedia commons

Bibliotecària fent callar. Foto: Paul Howard. Flickr Commons

  • no fem els deures _revisió contínua dels usos i costums de les biblioteques.
  • ompliu una desiderata_ o com deixar de parlar amb la ‘jerga’ professional
  • reunionitis aguditis_ menys és més
  • el bon jefe_ bons hàbits professionals que es van aprenent amb el temps: la coherència i el líder que escolta
  • vull passar-me 8 hores amb…un equip que sumi
  • no vull passar-me 8 hores amb… convindríem que amb certes persones de l’equip no ens agradaria fer un viatge gaire llarg

 

  • els canvis, al principi_ no deixar enquistar els problemes
  • els diners, la gran excusa_ per manca de bones idees o per no saber desenvolupar-les, sovint donem totes les culpes a la manca de recursos econòmics
  • i de cop…la meritocràcia_ les bondats de treballar amb entorns meritocràtics i observar els canvis
  • la conya de les xarxes socials_ partir de les eines que t’agraden o amb les quals t’hi trobes a gust
  • jo entrevisto, tu m’entrevistes_ què s’aprèn després d’haver escoltat a molts candidats d’entrevistes
  • no sortim als mitjans_ mira que en som d’interessants i no aconseguim aparèixer mai: no estarem fent nosaltres alguna cosa malament?
  • dijous, pa’ella_ cuidar les relacions, sortir del nostre entorn i mirar-nos la nostra tasca amb altres ulls
  • gremialisme_ per què veig les coses diferents de fa 10 anys en matèria de defensa del sector
  • 180º, Johnny be good_ la importància de passar jornades en el lloc de treball/posició de les persones a les que donem servei
  • meravelladors i desmeravelladors_ més enllà de la divisió entre francesos i no-francesos, hi ha una escletxa més gran: la dels meravelladors i la dels desmeravelladors (Benedetti dixit)
  • i la cançó desesperada_ què he après treballant a prop de professionals de la política

_

En aquesta sessió, vaig poder compartir algunes iniciatives que tornaria a engegar però de forma més ben dirigida: el treball un dia al mes del personal de backoffice a un servei de primera línia -que ara faria obligatori-, l’adopció d’iniciatives més meritocràtiques que trenquessin amb models jeràrquics desfasats i molt vigents encara en les administracions públiques, són algunes de les qüestions clau. Som companys, no amics

Un dels temes que posteriorment ha generat debat a les xarxes és el del qüestionament del gremialisme. Sense estendre’m massa, la polèmica s’ha suscitat entre la possibilitat de millorar i completar la formació contínua dels professionals de les biblioteques versus la d’incloure d’entrada diferents perfils als equips de les biblioteques públiques. Personalment, tinc força clara la resposta, que va directament relacionada en el procés clau dels llocs de treball: el sistema i formes de contractació laboral.

I ja veieu, amics del Museu Nacional, no vam tenir temps de parlar gaire de treballar per amor a l’art.

Carme Fenoll
Bibliotecària

Enllaços relacionats

Peccata minuta, amb Carme Fenoll a la Biblioteca de Catalunya, butlletí Col·legi de Bibliotecaris

Carme Fenoll entrevistada al programa Terrícoles de betevé, buitlletí Col·legi de Biblitecaris, inclou video de 26 min.

Josep Pla, Fer-se totes les il·lusions possibles i altres notes disperses. Ed. Destino, 2017 (edició de material inèdit a partir d’anotacions de Pla escrites majoritàriament entre els anys 50-60)

 

+ posts
Z_ Guest blogger

One comment

  • […] resumeix les 20 temàtiques i la cancó desesperada en uns Biblio-flaixos, que es poden veure a: https://blog.museunacional.cat/una-duracio-certa-aires-nous-a-les-biblioteques/?platform=hootsuite, una mena de frases curtes que expliquen alguna cosa relacionada amb les […]

  • Deixa un comentari

    L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

    CAPTCHA * Time limit is exhausted. Please reload the CAPTCHA.