Elisabet Pueyo
Rebem una invitació. Com si de la mateixa Gala es tractés, l’equip de la Fundació Gala-Salvador Dalí ens convidava a conèixer el castell de Púbol, refugi de Gala a l’Empordà.
Amb motiu de l’exposició Gala-Dalí que el Museu Nacional coorganitza amb la Fundació aquest proper mes de juliol, els equips de Comunicació i de Projectes digitals del Museu ens proposàvem endinsar-nos, físicament i conceptualment, en aquesta Habitació pròpia a Púbol, títol amb què la comissària Estrella de Diego ha batejat aquesta exposició inspirada en l’assaig de Virgina Woolf.
Així doncs, sota la influència d’una dona russa i una altra britànica, un grup de dones vam pujar en un tren destí Flaçà. Allà ens esperava un altre grup de dones. Aquestes són unes breus notes, no un recorregut exhaustiu, de l’experiència en primera persona del joc de rols entre Gala i Salvador Dalí que aquest espai reflecteix i transpira.
Et regalo un castell gòtic, Gala
Accepto amb una condició, que només vinguis a visitar-me al Castell amb invitació. Aquesta resposta de Gala a Salvador Dalí, que és el principi de l’amor cortès, és també el segell personal i únic de la relació d’aquesta parella creadora.
En la reconstrucció del castell, vam començar descobrint una constant juxtaposició entre els dos personatges. Un clar mandat de Gala com a clienta i propietària, en aquesta ocasió, i una resposta de Dalí sempre genial… i tossuda. Un exemple és la sorpresa inicial del jardí contigu a la casa. Un lloc en el qual Gala volia veure reflectits els jardins de la seva infància a Crimea, però que Dalí va executar decantant-se cap al model renaixentista d’un Bomarzo, amb simetries impossibles i racons màgics.
En recórrer les estades veiem com Dalí crea, a partir de les ruïnes del passat, nous significats centrats en la figura de la seva dama: un tron que presideix l’entrada, una figura retallada de Gala en els cels de l’estança, una cúpula celestial…recuperació i relectura surrealista de tradicions medievals presidides per la lletra G, de Gala, simbolitzant i deixant clar qui és senyora i qui vassall.
És quan ens endinsem en les seves estances privades –el seu saló, la seva habitació, la seva biblioteca, el seu bany– quan veiem millor reflectida la personalitat de Gala: una dona pràctica, culta, assertiva, moderna, inspiradora… Imaginem com passava les jornades al castell-refugi. Impedint a les visites inoportunes l’entrada més enllà del saló de la planta baixa, gaudint dels seus amics i amants, relacionant-se de forma senzilla i propera amb el servei de la casa, escrivint… i desallotjant a tothom de la casa davant l’arribada del seu cavaller Salvador Dalí.
Definitivament, ella com a màxim exponent de la llibertat que Virginia Woolf reclama per arribar a la “prosaica conclusió …que cal tenir cinc-centes lliures l’any i una habitació amb un baldó a la porta per poder escriure novel·les o poemes” (Virginia Woolf, Una habitació pròpia). En aquest cas, Gala ho va aconseguir en forma de Castell.
Gala: vitrina i pedestal
Durant la visita, Jordi Artigas, coordinador de les cases museu de la Fundació, ens va regalar una idea que reflecteix molt bé el rol i la importància de Gala en la vida i obra de Salvador Dalí. I és que Gala era la vitrina que protegia a Dalí de les seves pors i resolia tots els assumptes pràctics del dia a dia, alhora que era un pedestal que ho encastellava i promocionava tal com el millor agent sabria fer-ho.
I també ens descobreix al final del recorregut, en el silenci del mausoleu del castell, com s’autodefineix GALA –sense dir-ho obertament– en un poema del seu diari inèdit:
dona assenyada com una dona amant i estimada […]
fort com els braços oberts d’un roure mil·lenari […]
protectora com una gruta humida […]
hàbil com la trompa d’una abella vampira de les flors […]
(Gala Dalí. La vida secreta. Diari Inèdit)
Coincidim que aquesta visita, contràriament a les expectatives que podíem tenir, no és el final, sinó un punt de partida. Tenim més ganes de conèixer, llegir sobre ella i contemplar l’obra de Dalí amb uns altres ulls.
Estrella de Diego, en la seva proposta expositiva, ens brinda l’oportunitat de seguir descobrint el somni personal i artístic de Gala. Un somni que es fa real en compartir-lo amb Salvador Dalí. Us convidem a conèixer-ho el proper 6 de juliol al Museu Nacional d’ Art de Catalunya.
Agraïments
Volem donar les gràcies per aquesta visita a les components de l’equip de la Fundació Gala-Salvador Dalí: Imma Parada, Nuri Aldeguer, Mercedes Aznar, Cinzia Azzini i Silvia Nello, així com a Jordi Artigas per la seva guia detallada i entusiasta pel castell de Púbol. Gràcies per organitzar una jornada tan profitosa i estimulant. I per permetre’ns accedir, prèvia prova iniciàtica, al cercle íntim de Gala.
Benvolguts lectors, conèixer la prova d’accés queda restringit als iniciats…
Enllaços relacionats
Gala Salvador Dalí. Una habitació pròpia a Púbol
Màrqueting
Subscripció correcta / Suscripción correcta / Subscription successful