Maria Clua
Vam veure en l’article anterior que una de les feines que fa un numismàtic és documentar, classificar i estudiar, però que més es fa al Gabinet Numismàtic de Catalunya (GNC) un cop ja tenim les dades bàsiques i les identificatives de la peça i les hem introduït al gestor de col·leccions? Això és el que veurem ara en aquesta segona part.
Ordenar i guardar
Tots els objectes que configuren el fons del GNC, com ja hem vist, tenen un número de registre correlatiu, però això no vol dir que es guardin a la reserva seguint aquesta ordenació. Les peces es conserven segons la seva tipologia: monedes, paper valor, medalles, metrologia, sigil·lografia… i dins de cada grup o col·lectiu, per ordre cronològic o històric i geogràfic. Si prenem com exemple les monedes, les trobem ordenades a la reserva començant per les peces més antigues encunyades fins a l’actualitat.
Així l’ordenació s’inicia amb les emissions gregues i les peces de tradició púniques. A partir d’aquí ja s’individualitza el que es va encunyar en territori peninsular: monedes d’Emporion i Rhode, seguides de les encunyacions indígenes (ibèriques, celtes, púniques-cartagineses), de les produccions romanes (república, provincials i imperials), dels pobles bàrbars i dels visigots.
A partir del segle VIII la divisió es fa segons les característiques historicoterritorials de la Península, per una banda. Així trobarem les produccions de l’al-Andalús i iniciarem dues branques a partir de les sèries catalana i castellanolleonesa, que aniran avançant cronològicament i s’aniran ampliant segons l’evolució dels regnes i els regnats. Per exemple, després de les monedes emeses en territori català trobarem les peces encunyades a la Corona d’Aragó i després de les produccions castellanolleoneses, vindran les emissions castellanes fins als Reis Catòlics, després les dels Àustries i dels Borbons, fet que implica les peces fabricades tant en territori hispà com a Amèrica i a les possessions europees.
Pel que fa a les monedes encunyades a la resta del món, les trobem ubicades a la reserva per continents –Europa, Amèrica, Àfrica, Àsia i Oceania–, dins de cada bloc per països –ordenats alfabèticament– i segons els esdeveniments historicocronològics. Per a la resta d’objectes que es conserven al GNC, l’ordenació segueix el mateix criteri, cronologia i lloc d’emissió o producció.
Conservar
Totes les peces del fons del GNC es conserven a la reserva del GNC, un espai amb unes condicions de temperatura i humitat estables, on els objectes, ja siguin de metall o de paper, estan en les millors condicions per a la seva salvaguarda. El fons metàl·lic, per dir-ho d’una manera resumida, es protegeix en una mena de petites capses amb safates, el que anomenem monetaris. La resta d’objectes en armaris i arxivadors.
Per norma general, els museus tenen totes les seves peces siglades o etiquetades. En el cas dels materials numismàtics, les seves dimensions reduïdes fan que això no sigui possible, tot i que en algunes col·leccions antigues es pot trobar alguna peça siglada amb tinta xinesa. En la majoria de gabinets numismàtics, per tal de relacionar la peça amb les dades identificatives: número de registre i les dades físiques bàsiques (ja comentades en la primera part del post), s’utilitza una mena de teixell, un paper neutre on s’escriu la informació, d’aquesta manera la peça no pateix cap mena d’alteració.
Estudiar i difondre el fons
Una de les tasques principals d’un conservador d’un gabinet numismàtic és estudiar el fons, esbrinar el perquè de la peça i el seu significat dins la història. És aquest el sentit de conservar un objecte en una institució cultural, donar testimoni d’un temps passat.
Els materials numismàtics, tot i ser objectes generalment petits tenen una gran història al seu darrera, que queda reflectida en les imatges i inscripcions de l’anvers i del revers. Lloc d’emissió, autoritat que la va manar encunyar, imatge de poder, art del moment, retrats, símbols i epigrafies que són testimonis directes d’una època. A més, si un objecte numismàtic ha estat trobat en context arqueològic, aporta una informació que pot donar context al jaciment. Per a tots aquests motius és important per un conservador poder explicar el perquè dels objectes numismàtics. En el cas del GNC ho fem mitjançant exposicions, cursos i conferències.
Exposicions
El GNC té una exposició permanent oberta al públic des de l’any 2004. 27 vitrines que exposen el que s’ha encunyat i ha circulat per terres catalanes des del segle VI aC fins a la actualitat. Un recorregut historiconumismàtic que intenta explicar al visitant com ha estat la història monetària catalana al llarg dels temps.
Com que l’exposició permanent abraça una àmplia cronologia i cada vitrina és només una petita mostra, també disposem d’una sala d’exposicions temporals que ens permet aprofundir en series i temes diversos, com per exemple: la moneda a la Mediterrània medieval, la moneda dels ibers, els déus i mites en la moneda a l’antiguitat, la moneda de la Guerra del francès o les medalles històriques.
Els objectes numismàtics també són presents a les sales d’art del museu, tot interactuant amb la resta de col·leccions. Monedes, medalles i bitllets que amb la seva expressió més artística forment part de l’art de de cada període.
Una altra tasca important dels conservadors del GNC és ajudar a seleccionar materials per a exposicions temporals que organitzen altres institucions, així com orientar a l’hora de presentar el material, per tal que sigui entenedor i visible per al públic.
Conferències, cursos, assessorament
La difusió del fons també la fem a partir de cursos i conferències. Classes magistrals i pràctiques que aprofundeixen en temes i aspectes concrets de la història monetària del territori. Al llarg de l’any, el GNC organitza cursos i seminaris oberts a tothom que estigui interessat per la numismàtica i la història monetària, i per als estudiants universitaris que vulguin aprofundir una mica més en un testimoni directe del nostre passat. La participació a congressos, de caire nacional i internacional, ens permet mostrar els fons del GNC en un àmbit especialitzat, fet que propicia posar en comú materials i línies de recerca.
També atenem investigadors que realitzen estudis específics i han de consultar la col·lecció numismàtica i la biblioteca especialitzada, integrada en la biblioteca del museu. Però no tot són visites especialitzades, ja que també reben preguntes de particulars que han trobat una peça i la volen identificar, d’arqueòlegs que tenen monedes fruit d’intervencions arqueològiques i les han de documentar, a més d’assessorar altres institucions.
Web Museu Nacional d’Art de Catalunya
A través del web del Museu Nacional es pot veure el GNC dins l’engranatge del museu. Les publicacions, les exposicions presents i passades, i les activitats del departament. A més, també es pot consultar, mitjançant el catàleg en línia, una mostra de les col·leccions que custodiem. A través de la pàgina del GNC es pot arribar a contactar amb nosaltres per poder formular preguntes o suggeriments.
En conclusió, la tasca d’un numismàtic de museu, d’un conservador, és des de pesar una moneda o introduir les dades en una programa informàtic, a exposar-la o explicar-la, però sobretot tenir cura d’un patrimoni tan petit que hi cap en una capsa, però amb més de “mil” històries al darrere.
Enllaços relacionats
Numismàtic?… què és un numismàtic? /1
La moneda antiga. XXVIII Curs de documentació.
Numismática y medallística. Catálogo. Museo Arqueológico Nacional.
Numismática. Museo Casa de la Moneda
Colecciones museísticas en línea. El ejemplo de la Numismática. Jornada de estudio internacional, Museo Arqueológico Nacional, abril 2016.
Médailles et Antiques de la Bibliothèque nationale de France
Gabinet Numismàtic de Catalunya
Subscripció correcta / Suscripción correcta / Subscription successful