Juan Carlos Asensio
Com es relacionen les imatges i la música del Romànic? Els manuscrits de cant gregorià i de cant visigòtic permeten avançar una resposta: el contingut pintat en absis i frontals d’altar, les figures tallades en arquetes i capitells, fins i tot les fórmules rituals esculpides en inscripcions commemoratives, tenen el seu equivalent sonor en els neumes que delimiten l’esperit sensual de les paraules. Perquè les societats dels anys del Romànic estaven habituades a escoltar amb els ulls, a mirar narrativament els missatges de l’art. La memòria melòdica delimitava la contemplació plàstica en un temps definit i sagrat. Actualment, el diàleg entre la pedra, la fusta, el color i la veu permet als estudiants de l’assignatura Cant pla assimilar en context una situació performativa que els apropa a l’estètica medieval. Aquest itinerari convida als espectadors virtuals a compartir aquesta experiència:
Santa Maria d’Àneu
Absis de Santa Maria d’Àneu, Mestre de Pedret, finals del segle XI – inicis del segle XII
Envoltada de querubins i serafins, s’intueix aquesta Maiestas Mariae, sedent, ferma, i als seus peus les criatures alades entonant una triple lloança al Pare, al Fill i a l’Esperit Sant: Sanctus, Sanctus, Sanctus… Això mateix és proclamat pel Te Deum, un dels escassos himnes en prosa que ens han arribat, pertanyent al repertori de la Gàl·lia, encara amb text del grec Nicetas Remesianus, del segle IV.
La interpretació regular d’aquest himne al final de les matines dels dies festius en va fer una de les peces més populars i difoses, que més tard passaria a formar part del repertori gregorià. Imatge i música es donen la mà en aquesta triple lloança.
Escolteu l’Hymnus III:
Sant Climent de Taüll
Absis de Sant Climent de Taüll, Mestre de Taüll, cap a 1123
Com un reflex de la majestat terrenal, ben aviat va aparèixer, en determinades cerimònies en què eren presents emperadors i reis, un cant d’aclamació que mostrava el seu poder sortit de la divinitat. És el que coneixem com a Laudes regiae o Laudes carolinae, pel fet que es van difondre precisament en l’època de Carlemany i, pel que sembla a ell es van poder dedicar per primera vegada amb motiu de la seva coronació imperial al Nadal de l’any 800.
Es tracta d’unes senzilles aclamacions que mostren la grandesa de Crist, la seva majestat, el seu regne i el seu imperi, seguit d’unes peticions a manera de súplica perquè la divinitat ajudi i afavoreixi el sobirà, però sempre sota l’empara de la majestat divina. De senzilla factura totes elles tenien una fàcil resposta perquè el poble reunit pogués participar en el cant col·lectiu.
Escolteu el Christus Vincit:
Majestat Batlló
Majestat Batlló, anònim, mitjan segle XII
La iconografia cristiana ha tingut entre les seves imatges privilegiades la representació de Crist a la Creu. I la lloança i la veneració no es queden en la figura del crucificat, sinó que van més enllà i se centren en l’adoració de la mateixa creu, vehicle del martiri i la posterior resurrecció. Necessària per col·locar-la presidint els altars per a la celebració, a més van sorgir festes en les quals se la venerava preferentment com el 3 de maig o el 14 de setembre.
Però si hi ha un dia que es dedica a la Creu és el Divendres Sant. De la seva litúrgia hem extret aquesta breu peça que comença el ritual de l‘adoratio crucis. D’origen gal·licà/hispànic, amb gran semblança a la sonoritat del Te Deum, és una senzilla peça en estil sil·làbic que acaba amb una al·lusió al lleny i a la salvació que per ell es produirà de tots els homes. És alhora Crist crucificat, però en majestat.
Escolteu el Cantus in adoratione:
Frontal d’altar d’Avià
Frontal d’altar d’Avià, anònim, cap a 1200
Situats de manera visible als fidels, els frontals d’altar compleixen una funció pedagògica notable en tota la història de la litúrgia i, a la manera d’un còmic modern, poden reproduir diferents escenes que transcorren en diferents moments, mostrant als fidels una realitat que se’ls narrava també als diferents episodis bíblics.
De la mateixa manera les antífones cantades de l’Ofici Diví funcionen com a petites històries que, fragment a fragment, van desgranant un episodi. En aquest cas destaca l’escena dels Mags guiats per l’estrella que es dirigeixen al lloc del naixement per oferir els seus dons. En aquesta antífona -pertanyent a les vespres de l‘Epiphanía– primer se situa l’escena i després apareix el diàleg dels personatges descrivint fins i tot els seus regals, amb la sonoritat plena del mode vuitè.
Escolteu l’Ad Magnificat:
Frontal d’altar de Cardet
Frontal d’altar de Cardet, Iohannes. Taller de la Ribagorça, segona meitat del segle XIII
Moltes vegades són petits detalls dins de l’escena d’un frontal d’altar els que són magnificats pel repertori de cant gregorià i col·locats en un moment clau per a la meditació: la processó per rebre la comunió. Després de la matança dels innocents una mare, Raquel, es lamenta. És un crit angoixat que es descriu perfectament amb un figuralisme senzill emprant intervals de semitò per a les paraules ploratus et ululatus (plorant i gemegant) i a altres moments de la peça.
L’escena és visible a la part inferior dreta del frontal al mateix temps que es mostra la fugida a Egipte. L’elecció del mode setè, el més agut del repertori, està en connexió amb els crits i laments d’una mare angoixada.
Escolteu el Vox in Ramà:
Subscripció correcta / Suscripción correcta / Subscription successful
4 Comments
PRECIÓS, GRÀCIES
Gràcies Angeles per llegir-nos! Salutacions
Experiència molt interessant la de convidar imatges i música.
Per què no es podria traslladar aquesta experiència del blog a les mateixes sales del Museu de forma permanent?
La contemplació de aquest absis i frontals. Seria una experiència més complerta.
Aquests cants curts `podrien anar sonant alternativament a diferents punts de les sales.
Clarament seria viure més intensament el que signifiquen les pintures.
Em vaig animant, i per què no a tot al museu amb musiques de cada època?
Oblidem els prejudicis dels museus com un lloc silenciós i canviem el concepte per un lloc viu.
Us animo a que ho proveu.
Gabriel, moltes gràcies pel teu comentari. Hi ha museus que ja utilitzen llistes de música per visitar la col·lecció. S’ha d’estudiar tècnicament com fer-ho ja que encara no disposem de WiFi a les sales de la col·lecció permanent i, utilitzar per exemple Spotify seria costós per al visitant. En prenem nota.
Salutacions.