Blog del Museu Nacional d'Art de Catalunya

Personalment, l’exposició Josep Tapiró. Pintor de Tànger, ha suposat un repte professional considerable. La gran dispersió de les obres més importants ha dificultat la tasca de localitzar-les, tot i que al capdavall hem pogut aconseguir portar la majoria amb què comptàvem en principi. D’altra banda, la recerca historicoartística sobre el pintor, que ja havíem iniciat feia temps, ha permès, a la fi, reconstruir la seva biografia i la trajectòria professional, així com documentar les obres més significatives.

Al començament de tot plegat, l’any 2001, la memòria d’aquest aquarel·lista gairebé havia desaparegut a causa de circumstàncies alienes a la qualitat del seu art. A Tànger, on havia viscut quasi quaranta anys, s’havia esvaït el seu record per culpa de l’amnèsia que la ciutat ha sofert del seu passat internacional recent, fins al punt que trobar el que havia estat el seu estudi es va convertir en una veritable odissea. Així mateix, la recerca de la documentació que ha permès reconstruir la seva trajectòria professional ha estat un puzle de laboriosa resolució. S’ha portat a terme a Tànger, Tetuan, Ceuta, Reus, Barcelona, Madrid i Londres.

No obstant les dificultats, a mesura que avançava la investigació, creixia la nostra percepció de la veritable dimensió de l’obra de l’artista, cosa que animava a la continuació del treball. A tot això cal afegir que, entre els anys 2009 i 2013, es va realitzar el projecte de cooperació AECID intitulat Tánger, el mundo en una ciudad, que va consistir a fer un inventari artístic i arquitectònic de l’etapa diplomàtica internacional. El seu desenvolupament va comportar estades continuades a la ciutat nord-africana i una recerca exhaustiva, la qual va permetre trobar la informació necessària per concloure el treball de recerca sobre l’artista reusenc. El sempre receptiu Museu Nacional d’Art de Catalunya, conscient de la gran qualitat de l’obra del pintor i d’acord amb la seva funció de posar al dia l’art del país, va decidir aleshores que l’acompliment del primer centenari de la seva mort era el moment idoni per organitzar una exposició monogràfica de l’obra orientalista.

A partir d’aquell moment es va iniciar el treball organitzatiu, el qual ha estat més que satisfactori i, humanament, una experiència molt enriquidora. Durant la preparació han succeït anècdotes interessants, com per exemple conèixer els propietaris tangerins d’una de les obres, els avis dels quals havien comprat la pintura al mateix Tapiró. Així mateix, m’ha sorprès veure el bon estat de conservació de l’obra del Museo del Prado intitulada Parache el ballarí. L’havia contemplat feia quinze anys presidint el saló de la residència consular de Tànger en un estat preocupant.

Josep Tapiró. Parache el ballarí,
c. 1895-1900. Museo Nacional del Prado, Madrid.

Aquests retrats dels sufís i morabits ens fan pensar en un món atàvic que Tapiró va tenir el privilegi de presenciar i que actualment ha desaparegut en bona mesura.

De vegades, el pintor fou més documentalista que creador, el seu hereu, Mesod Benitah, explicava que l’any 1892 es va afaitar i disfressar de dona per veure d’amagat el ritual de noces de Lala Sòdia i després poder pintar-lo amb rigor.

Val a dir que el fet que més m’ha entusiasmat, però, ha estat veure penjades juntes 25 de les millors obres tangerines, un fet que des del temps del pintor no s’havia produït. El resultat m’ha semblat fantàstic, colpidor i la demostració de la gran categoria d’aquest gran artista català.

Enllaços relacionats

Catàleg de l’exposició

Àlbum de fotos del muntatge de l’exposició

Restauració de l’obra adquirida de Tapiró

http://caligramabcn.wordpress.com/2014/05/28/josep-tapiro-rescatat/

Jordi Àngel Carbonell

+ posts

Comissari exposició Tapiró

This author does not have any more posts.