Yolanda Ruiz
No hi ha res que dignifiqui més un llibre, autèntic transmissor del coneixement i la cultura, que un bon “exterior”. I la Biblioteca Joaquim Folch i Torres conserva un fons de llibres bellament enquadernats que van pertànyer a l’artista Alexandre de Riquer. En concret, vuitanta-sis exemplars. Us convidem a acompanyar-nos en una breu passejada per la col·lecció que, malgrat no ser especialment nombrosa, ni contenir exemples de tots els estils, períodes o països, té un valor especial pel fet d’haver estat reunida per un artista que va mantenir una estreta relació amb el món del llibre.
Seguint un fil cronològic que comença a l’època del gòtic, us anirem presentant algunes d’aquestes enquadernacions. Les més antigues són gòtiques, l’estil artístic predominant a l’Europa Occidental entre el segle XIII i el començament del XV, i mudèjars, presents en els regnes cristians peninsulars entre els segles XIII i XVI.
Pel que fa a l’època del Renaixement, la biblioteca conserva exemples d’enquadernacions plateresques, pròpies d’Espanya, així com de les anomenades de «tipus populars», típiques de les cartes executòries de noblesa realitzades a les cancelleries de Saragossa, Granada i Valladolid. També d’aquesta època destaca especialment l’enquadernació de plaquetes italiana, molt representativa de les enquadernacions humanistes, amb ornamentació circular, similar a una medalla.
Ja en ple barroc, trobem les enquadernacions de ramejats, una adaptació espanyola de l’estil francès anomenat «à la fanfare». I també les de ventall, en les quals la decoració de les tapes conté figures que recorden les varetes desplegades d’aquest complement.
No volem deixar d’esmentar l’enquadernació «de sembrats», en la qual tota la superfície de les cobertes apareix decorada amb diferents motius que es van repetint.
D’estil rococó, arribat de França a partir de les dècades centrals del segle XVIII, la biblioteca conserva alguns exemples ben vistosos. També n’hi ha alguns del tipus de mosaic, en els quals, gràcies a la utilització de pells de diferents colors, s’aconsegueix un efecte de policromia, i d’altres d’orla de puntes, que prenen el nom pel fet d’estar inspirats en els motius de les puntes de coixí.
Seguint el pas dels anys i la successió de modes i estils, arribem a les enquadernacions neoclàssiques, caracteritzades per la cerca de l’harmonia, l’equilibri estètic i la senzillesa, en contraposició als excessos del rococó, i a les d’estil imperi, en les quals, orles amples i interseccions de rodes a les cantonades conformen quadrats que poden contenir algun motiu decoratiu.
L’expansió del romanticisme a l’Europa del primer terç del segle XIX com una reacció al neoclassicisme i un retorn al medievalisme, en concret a l’art gòtic, es reflecteix també en les enquadernacions. En tenim exemples de les denominades «a la catedral» i també de les de planxes.
Una mica al marge del fil conductor que hem anat seguint per presentar-vos a grans trets aquest magnífic conjunt d’enquadernacions, no podem deixar d’esmentar les guies de forasters. No es tracta d’un estil concret, però aquests llibres posseeixen unes belles enquadernacions molt preuades pels col·leccionistes. Ni tampoc podem oblidar les enquadernacions heràldiques, que reprodueixen al centre d’una o d’ambdues tapes un escut d’armes, un emblema heràldic o una marca de propietat.
Les vuitanta-sis enquadernacions de la col·lecció d’Alexandre de Riquer s’incorporaran properament a la Memòria Digital de Catalunya (MDC) amb la finalitat d’augmentar-ne la visibilitat. El total d’enquadernacions de la col·lecció de la biblioteca depassa els dos-cents cinquanta exemplars i, si teniu curiositat, podeu consultar els llibres que en formen part.
Enllaços relacionats
Base de datos de encuadernación histórico-artística de la Real Biblioteca
Base des reliures numérisées de la Bibliothèque nationale de France
Database of bookbindings de la British Library
Biblioteca
5 Comments
Magnífic!
Molt bé, Yolanda! Felicitats. L’enquadernació s’ha de fer visible i la Memòria Digital de Catalunya es un lloc per a això. Bona feina. Felicitats.
Aitor Quiney
Bravo !. Ja és hora que es vagi difonent el patrimoni desconegut de la biblioteca, malgrat la dictadura de les modes.
La diferència entre un simple objecte d’entreteniment a una obra d’art.
El llibre com a reflexe d’una època, testimoni del seu temps.
[…] “Exteriors” de luxe: la col·lecció d’enquadernacions d’Alexandre de Riquer […]