Agnès Fort
Trobar nous formats d’activitats per atraure nous públics és un repte important per a un museu avui en dia, i entre aquests “nous” públics sovint hi ha els joves. Davant d’aquest repte, i conscients que els escape rooms atreuen molt públic d’un perfil que ens interessava conèixer i apropar al museu, al Museu Agbar de les Aigües vam decidir dissenyar-ne un per poder oferir-lo la Nit dels Museus.
Escape room o escape experience?
Tenint en compte l’especificitat del format, vam buscar un proveïdor especialitzat. El primer que vam fer amb Cocolisto Experience va ser aclarir conceptes per definir què volíem oferir als visitants: escape room, escape experience i joc de pistes. En el primer i el segon el tret diferencial és “escapar d’un lloc”. En el segon i el tercer ho són el factor temps, el relat i la resolució d’un “conflicte”.
L’opció d’un escape room era molt atractiva, ja que l’antic dipòsit de 2000 m3 d’aigua era un possible espai tancat per fer-lo i oferia una alta capacitat d’absorció de públic –torns de 300 persones–, però no valorava el nostre gran tresor: el patrimoni!
L’escape experience perdia el factor d’estar tancat en un lloc i haver-ne de sortir, però tenia altres punts forts que ens van fer decantar per aquesta opció:
- el temps: 60 minuts per resoldre els enigmes
- el llenguatge: desxifrar missatges
- el relat i la immersió total en l’espai: l’activitat es desenvolupava en tot el recinte del museu, també en espais on habitualment no es pot entrar. Fins i tot es podia fer amb els visitants habituals transitant alhora que els participants de l’escape: la vida del museu s’alterava el mínim possible.
Conscients que volíem mostrar el nostre patrimoni a un públic no habitual del museu, vam arremangar-nos per pensar una proposta d’experiència que els resultés atractiva i interessant, adaptada i pensada per a ells.
No podíem perdre el rigor en els continguts i el format de l’activitat no podia espatllar l’essència d’un museu. Érem conscients que les temàtiques més atraients d’una activitat d’aquest tipus no passen per parlar de sostenibilitat, medi ambient, patrimoni industrial, gestió de l’aigua… Per això, un dels reptes més importants va ser trobar una història que fos atractiva per al públic, respectuosa amb la història del lloc i rigorosa.
Després de descartar temàtiques catastròfiques o excessivament fantàstiques relacionades amb l’aigua, vam arribar a l’essència del lloc i vam topar amb personatges fantàstics inspirats en els de l’època de la construcció de la Central Cornellà, la central d’extracció i bombament d’aigua de l’aqüífer del Llobregat que Aigües de Barcelona va inaugurar el 1909, una part de la qual es va transformar en museu el 2004. Vam decidir incloure-hi personatges que dramatitzessin l’activitat i que, a més, ajudessin en temes de circulació i gestió del temps en les proves. Llavors ens vam posar a treballar en la intervenció en el patrimoni. Vam descartar l’opció de fer rèpliques/facsímils de peces de l’exposició que els participants poguessin tocar, vam anar trobant l’equilibri entre fantasia i realitat del relat, i vam haver de buscar solucions logístiques per col·locar les pistes que ajudaven a resoldre els enigmes sense posar en risc el patrimoni. Havíem de combinar la utilitat de la ubicació de les pistes amb la valoració de les peces de l’exposició i el mateix patrimoni, utilitzar aquest patrimoni com a recurs per resoldre els enigmes, i un llarg etcètera d’estira-i-arronses.
Funcionament de l’activitat
Com funcionava l’activitat? Els visitants arribaven a la recepció del museu i se’ls entregava una carta que els convocava a un lloc a una hora concreta.
Hola, sóc Edward Whaterhouse, encarregat de la seguretat del museu. Vostès són els especialistes? Moltes gràcies per venir, és una sort que puguin ser aquí en una nit tan especial com aquesta. Els fantasmes han tornat i necessitem la seva ajuda per resoldre la situació.
Com cada any per aquestes dates, la Françoise Fives Lille, filla de l’enginyer que va construir aquest pou tan bell que hi ha una mica més enllà, apareix de nou al museu. Per què? Doncs perquè al seu enamorat, en Francesc Amargós, fill del gran arquitecte Josep Amargós, que va dissenyar l’edifici i la gran xemeneia, entre d’altres, se li va acudir la brillant idea de regalar-li un munt de perles.
Va ser cap al 1909, durant la inauguració de la Central, quan l’enamorat de la Françoise li va fer el regal abans de marxar cap a les Amèriques. El problema és que ell no va tornar mai i la Françoise no va aconseguir obrir les caixes que amagaven el seu regal.
Aquesta serà la seva missió, trobar les joies i fer-les arribar al fantasma de la Françoise abans que li esclati la còlera i espatlli aquesta fantàstica nit. Perquè la Françoise és un pèl melodramàtica i si no rep les joies en el moment indicat, és capaç de muntar un drama de dimensions astronòmiques.
No volem alertar la resta de visitants del museu, així que els demanarem que siguin discrets. Per començar, s’han de dirigir al punt indicat en el mapa i esperar que aparegui en Francesc Amargós fill, l’enamorat de la Françoise. Normalment apareix cap a l’hora en punt o a l’hora i 30 minuts. És important que algú de vostès es faci passar per la Françoise, ell la confondrà i li donarà les indicacions per trobar les perles.
Però alerta, un cop aparegui en Francesc disposaran d’una hora abans que aparegui la Françoise i li esclati la còlera. Sincronitzin els rellotges. Trobin les joies, descobreixin on s’amaga la Françoise i donin-li les perles a temps, a veure si aconseguim tenir una nit tranquil·la.
Un cop en el lloc i l’hora concrets es trobaven amb el primer personatge, que els donava indicacions per fer l’activitat i els entregava les fitxes amb els enigmes per resoldre. En aquell punt, els equips es repartien per tot el museu amb la idea clara que es distribuïssin per tot l’espai i no s’acumulessin tots els equips en un mateix lloc.
Els enigmes estaven repartits en diferents espais: al jardí, dins l’exposició permanent (objectes dins les vitrines, a les claraboies que deixen veure el soterrani, a la sala de màquines on no es pot entrar, però sí que es pot veure), al refugi antiaeri i al dipòsit circular.
Repetició de la jugada
Fins ara hem programat aquesta activitat dues vegades. La primera, a la Nit dels Museus, en què ens vam trobar desbordats de gent, i que a través de les xarxes socials se’ns demanava de tornar a fer. I unes setmanes més tard, al juliol, la vam incorporar a la programació de les Nits d’Estiu de Cornellà. Per a aquesta segona vegada vam poder introduir algun canvi i millora en el temps i en la dificultat d’alguns enigmes, i en aquest cas el museu va estar obert exclusivament per als participants de l’escape.
En totes dues edicions l’activitat va ser un èxit de participació, vam omplir tots els grups i torns, i el retorn dels participants va ser molt positiu. Donar valor al patrimoni i a la història en una activitat tan potent pel seu format i per a un públic amb interessos tan diversos no ha estat una tasca fàcil, i creiem que encara es podria afinar més. Mentre els participants juguen –amb un temps limitat per aconseguir el seu objectiu–, nosaltres tenim el repte de deixar parlar el lloc. Un repte que continuarem intentant assolir.
Agnès Fort
Museu Agbar de les Aigües
Enllaços relacionats
Escape room al Museu dels Sants d’Olot
El Museu del Monestir organitza un escape room, Sant Cugat del Vallès
How to use Escape Room Games to Attract Millennials to your Museum, Augusta Museum of History, (ponència d’ Amy Schaffman a MuseumNext), vídeo 28 min.
Escape Room: The Secret of Mondriaan, Villa Mondriaan