Ana Diéguez-Rodríguez
Fa uns anys vaig tenir l’oportunitat de visitar els dipòsits artístics que el Museu Nacional d’Art de Catalunya té a Montjuïc. Acompanyava el conservador de l’Àrea de Renaixement i Barroc del museu, Joan Yeguas, i el grup d’alumnes del Màster de catalogació d’obres d’art de la Universitat de Lleida.
Allà vam poder veure peces no exposades però de gran interès, tant per a la pintura espanyola dels segles XVI i XVII com per a la flamenca del mateix període. És aquesta última escola a la qual dedico la major part de les meves investigacions, per això em va ser molt gratificant admirar la taula central d’ un antic tríptic de grans dimensions, del qual només quedava aquesta escena de la Trinitat representada a través de les tres figures del pare sostenint el cos jacent del Fill, i el colom de l’Esperit Sant a la part alta.
La representació de Déu Pare funcionant com a tron per albergar el cos jacent de Crist és un tipus d’iconografia amb gran desenvolupament a partir de l’edat mitjana. Albrecht Dürer havia tractat el tema el 1511 de forma molt més complexa en la taula del Kunsthistorischesmuseum de Viena en incloure tots els sants en adoració a la part baixa, i simplificant l’escena als personatges principals en primer pla, en el gravat que en fa aquest mateix any.
A Flandes, Jan Vermeyen fa la seva pròpia versió cap a 1530-1540; i Pieter Coeck van Aelst l’adapta al format de tríptic com el que es conserva al Catherijneconvent d’Utrecht (núm inv. 78), distribuint els àngels portadors dels símbols de la passió a les ales laterals i apropant la Santa Trinitat a l’espectador en disposar els personatges principals en tres quarts ocupant tot el primer pla.
La pintura del Museu Nacional beu d’aquesta adaptació flamenca del model gravat de Dürer de la primera meitat de segle XVI. De fet, el treball es deu a un artista molt proper al taller de Pieter Coeck, conegut com el Mestre del fill pròdig, que treballa durant les dècades centrals de segle XVI. És un artista que, a més de la influència de l’anterior, presenta una dependència de models i estil d’un altre pintor d’Anvers amb un taller molt productiu a mitjan segle XVI: el de Pieter Aertsen.
La taula central del tríptic dels Set misteris de goig de la Mare de Déu de l’Església de sant Lleonard a Zoutleeuw de Pieter Aertsen de 1554, presenta el tema principal al centre amb un ampli paisatge a la part baixa, en una fórmula molt semblant a aquesta. Fins i tot, en el revers de l’ala esquerra, en una cantonada, apareix Déu pare amb Jesús en braços en un trencament de Glòria, mentre observa la lapidació de sant Esteve.
Malgrat aquestes concomitàncies compositives amb els tallers esmentats, el Mestre del fill pròdig del Museu Nacional presenta un estil molt personal que l’allunya de Coeck i Aertsen, al mateix temps que el defineix com un mestre molt actiu a Anvers en els anys centrals del segle XVI, entre 1530 i 1560.
El paisatge de la part baixa és molt significatiu d’aquest artista, i respon a la fórmula que empra en les seves escenes del Retorn de Tobies o de la Paràbola del Fill pròdig del museu de Gant.
També la tipologia d’àngels de la pintura de Barcelona és similar al que apareix al centre acompanyant Tobies, especialment al que porta el flagell a les mans. Els rostres dels àngels, de perfil delicat, amb cabells ondulats a banda i banda de la cara, nas d’ales amples, boques petites i ulls rodons, són similars als que empra per als rostres femenins, com són els àngels pujant l’escala de Jacob, o l’àngel Gabriel de l’Anunciació del Tríptic del Davallament de l’església de Rueda (Valladolid).
El model de rostre de Déu pare, recorda el que el mestre fa servir per al Sant Pau de la col·lecció privada de Munic.
L’escena presenta una clara estructura clàssica emmarcada dins d’un esquema piramidal on el Colom de l’Esperit Sant és l’eix. El cos en diagonal de Crist es contraposa a la posició del Pare, que acull entre els seus braços el cos inert del seu Fill. Envoltant tota l’escena hi ha els àngels amb els símbols de la Passió. És una escena d’una gran transcendència teològica, que, per la grandària de la peça, seria destinada a ocupar un lloc rellevant com el de tríptic d’altar.
No hi ha gaires notícies sobre la seva procedència primera. Arriba al Museu Nacional el 1906 a partir d’un dipòsit signat amb la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi el 1902.
Aquesta pintura del Museu Nacional ve a emfasitzar com el Mestre del fill pròdig té una feina molt assídua cap a la península Ibèrica, i on els seus treballs no només se cenyeixen a obres de petit o mitjà format sinó també a obres de gran format, com aquesta que es guarda en els fons del Museu Nacional.
Enllaços relacionats
Museo Nacional del Prado (inv. nº P003210). M. Díaz Padrón, “Una tabla de Jan Vermeyen identificada en el museo del Prado”, Boletín del Museo del Prado, (1984), p. 109-112.
A. Diéguez Rodríguez, “Un Tríptico del Maestro del Hijo Pródigo en la iglesia de la Asunción de Rueda (Valladolid)”, Goya, (2006), p. 237-244.
Subscripció correcta / Suscripción correcta / Subscription successful