Les biblioteques de museus: les grans desconegudes

4.351
Imatge de l’exposició virtual de cobertes modernistes (Biblioteca Joaquim Folch i Torres)
Imatge de l’exposició virtual de cobertes modernistes (Biblioteca Joaquim Folch i Torres).

Les biblioteques de museus atenen tant usuaris de la pròpia institució com externs, que arriben a la biblioteca amb motivacions investigadores, estudi de l’art o per ampliar informació sobre les col·leccions. Però no sempre va ser així, ja que en un primer moment aquest tipus de biblioteques van sorgir de l’activitat del museu, per donar suport a les tasques de documentació que portaven a terme els seus professionals. Amb el temps, i a mesura que creixien els seus fons i els museus s’anaven obrint a la societat, aquest caràcter més restringit de les biblioteques es va ampliar al públic en general i avui dia es poden considerar serveis públics.

Però és veritat que no sempre són prou visibles per al públic en general. No obstant això, les biblioteques de museus tenen una rellevància indiscutible per al personal de la institució i també per a la societat, atès que disposen d’autèntics tresors als quals cal donar visibilitat. Entre els seus fons trobem catàlegs d’exposicions, de subhastes, obres de referència d’art, incunables, publicacions periòdiques especialitzades… També poden disposar de col·leccions de valor per a la investigació de l’activitat artística d’un país, com ara petits catàlegs d’exposició, arxius de premsa, cartells, catàlegs de mà, invitacions d’exposicions, postals… que molt sovint romanen amagades. Tota aquesta documentació habitualment és accessible a Internet a través dels catàlegs o OPACs (Online Public Access Catalogue). Esmentem a continuació alguns dels OPACs de biblioteques de museus més destacats, nacionals i internacionals:

Biblioteca del Museu d’Art Contemporani de Barcelona

Biblioteca Joaquim Folch i Torres (Museu Nacional d’Art de Catalunya)

Biblioteca y Centro de Documentación Artium

Biblioteca del Museo del Prado

Biblioteca y Centro de Documentación del Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía

Thomas J. Watson Library (Metropolitan Museum of Art)

National Art Library del Victoria and Albert Museum

També hi ha catàlegs col·lectius que permeten fer cerques a diferents biblioteques de museus alhora:

Catálogo Colectivo BIMUS (Xarxa de Biblioteques de Museus)

Catàleg col·lectiu Artlibraries.net

Catàleg col·lectiu NYARC (The Brooklyn Museum, The Frick Collection i The Museum of Modern Art)

Serveis

Per tal de facilitar l’accés a un fons únic i tan específic, les biblioteques de museus proporcionen serveis com: informació bibliogràfica, préstec interbibliotecari, servei d’obtenció de documents, formació d’usuaris, butlletins de novetats bibliogràfiques, bases de dades, alertes, guies d’ús de recursos o guies de lectura, i porten a terme activitats com ara exposicions bibliogràfiques presencials i virtuals, clubs de lectura, bookcrossing, conferències, trobades amb altres professionals, etc.

Sessió de la BCNegra 2014 a la biblioteca
Sessió de la BCNegra 2014 a la biblioteca.

Internet i les xarxes socials han ajudat en gran mesura a fer-ne difusió, però encara queda molt a fer, com, per exemple, formar part més activa de les institucions a les quals pertanyen i atraure visitants del museu, als quals la biblioteca els pot servir per conèixer millor les col·leccions o, simplement, per fer-los gaudir amb l’art.

Sala de lectura de la Biblioteca Joaquim Folch i Torres, Museu Nacional d’Art de Catalunya.
Sala de lectura de la Biblioteca Joaquim Folch i Torres, Museu Nacional d’Art de Catalunya.

La Biblioteca del Museu Nacional

La Biblioteca té més de 100 anys d’història i ha esdevingut una de les més importants del país. Des dels seus inicis ha estat clau per a la documentació del patrimoni artístic de la ciutat de Barcelona. Al catàleg hi podeu consultar més de 150.000 registres bibliogràfics (entre llibres i revistes), una part és de lliure consulta a la sala de lectura. Tenim previst l’optimització i millora dels recursos per tal de ser més eficients.

Algunes accions que ens ajudaran a aconseguir aquest objectiu són: millorar els serveis als usuaris, fer accessible els fons mitjançant la digitalització d’alguns documents (futura participació a la Memòria Digital de Catalunya, elaboració d’exposicions virtuals per al web del museu…), atraure nou públic gràcies a la visibilitat que ens proporcionen les xarxes socials i Internet, fomentar la col·laboració biblioteca-museu, així com entre la biblioteca i les universitats i escoles. Amb aquestes accions (i moltes més) seguirem treballant per continuar com a referent clau en l’estudi i la documentació d’art i ampliar-ne l’ús social.

Creus que són prou conegudes les biblioteques de museus? N’ets usuari? Coneixes la Biblioteca del Museu Nacional i el seu fons?

+ posts

Biblioteca

Jana Soto
Biblioteca

3 Comments

  • Juan ha dit:

    Esperem que aquesta iniciativa tingui continuitat i que la biblioteca sigui realment un joc d’interacció pública entre l’art, els historiadors i els llibres. Així que enhorabona! Per contribuir en aquesta direcció, i per a què sigui una realitat, caldria comprendre la situació de molta gent que intenta compaginar un treball i una passió / carrera / treball complementari, és a dir, la recerca dins del món de la història de l’art. Tots som conscients que gran part de nosaltres no ens dediquem a la recerca -ja sabem el percentatge que s’inverteix en cultura tant des del govern espanyol com des de la Generalitat-, i per tant, hem de fer malabarismes per poder compaginar una feina “normal”, molt sovint en un altre sector, amb “cosetes” dedicades a la recerca, que és realment la nostra gran passió. És per això que, per començar, caldria revisar els horaris d’apertura de la biblioteca, a disposició dels seus potencials usuaris i no tan sols de cara als que hi treballen, només així s’aconseguirà una aproximació entre tothom. Com ja he demanat en alguna ocasió, quan la biblioteca era al carrer Comerç, almenys els dissabtes pel matí obrien (i es tancava els dies laborals a les 19h). Per tant, les possibilitats poden ser múltiples, des d’allargar algun dia a la setmana l’horari de la biblioteca (la National Art Library de Londres obre els divendres fins a les 22h, per exemple), o d’obrir com abans els dissabtes. D’altra banda, caldria repensar la seva ubicació i connexió no tan sols amb els seus usuaris sinó fins i tot amb la ciutat. Un cop més, la seva antiga ubicació al carrer Comerç resultava més còmode per tothom. Així doncs, només prenent mesures es podrà acabar amb totes les lamentacions fetes sobre la falta de públic a la biblioteca.

    • Jana Soto (Responsable de la Biblioteca) ha dit:

      Moltes gràcies per la teva aportació Juan!

      Estem treballant per a donar millors serveis en general, i això passa també per estudiar una possible modificació d’horaris. Som conscients que cal adaptar-los a les necessitats d’un públic ampli. Malauradament, els recursos cada vegada són més escassos i els esforços han de ser majors, però amb tot això intentarem buscar les millors solucions per a tothom.

  • […] com explicàvem a l’article Les biblioteques de museus: les grans desconegudes, aquesta tipologia de biblioteca, històricament, no ha gaudit d’una gran visibilitat fora de les […]

  • Deixa un comentari

    L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

    CAPTCHA * Time limit is exhausted. Please reload the CAPTCHA.