Irina Grevtsova
Amb les portes tancades degut a la crisi del COVID-19, els museus i moltes institucions culturals han hagut d’aguditzar l’enginy per a seguir aportant iniciatives de qualitat als seus visitants. Ara, visitants virtuals.
Sense ànims de substituir mai l’experiència directa d’una visita -més aviat d’incentivar-la en un futur que esperem proper- la tecnologia permet escurçar distàncies i posar a l’abast de tothom noves aproximacions a continguts i experiències culturals.
Compartir, participar i crear en comunitat és encara més possible a través dels formats audiovisuals, la difusió online d’arxius i col·leccions, multitud de recursos digitals i la informació sempre actualitzada als webs i les xarxes socials.
El text del blog d’aquest setmana és el resum de l’edició d’enguany de Museum Connections, un encontre anual que té lloc a París on es presenta la tecnologia digital més puntera aplicada al camp del patrimoni.
Redacció museu
A mitjans del gener passat, en una ciutat de París immersa en vagues de transport i manifestacions, es va celebrar el 25è aniversari del congrés Museum Connections, una cita comercial efervescent de creativitat i producció. Els organitzadors van aconseguir situar 365 expositors en un gran pavelló, reunir 53 ponents internacionals i atraure 3.510 visitants.
Quin format té Museum Connections?
És un dels punts de trobada més importants d’Europa, un lloc d’inspiració i aprenentatge per als professionals dels museus a partir de l’anàlisi de casos reals i des de sectors molt diversos. També és un esdeveniment per al networking internacional i, per descomptat, una oportunitat per testejar personalment les últimes tecnologies.
S’hi van debatre quatre grans temes de futur, cadascun format per diverses taules rodones:
- Tema 1. El futur de les comunitats del museu
- Tema 2. El futur de la immersió en el museu
- Tema 3. El futur del retail
- Tema 4. El futur de la mediació
Les intervencions van tenir lloc en una sala anomenada Inspiration room i les diferents seccions es van desenvolupar a un ritme molt intens. En les taules rodones van intervenir entre quatre i sis experts, que van disposar de cinc minuts cadascun per presentar el seu projecte. La resta del temps va estar dedicat a discussions i cada secció va durar quaranta-cinc minuts.
Ens centrarem en l’anàlisi de les tecnologies, que avui sens dubte són el principal agent impulsor de canvis als museus.
Mona Lisa Virtual, vídeoprojeccions de 360°, aplicacions mòbils inclusives i dades obertes accessibles per a tothom van ser els protagonistes d’aquesta edició.
Tema 2. El futur de la immersió en el museu. Taula rodona «Com està afectant la experiència immersiva a la industria expositiva»
Aquesta secció es va inaugurar amb la temàtica de les experiències immersives en una sala plena de gom a gom. Els experts convidats representaven museus, organitzacions culturals i empreses privades especialitzades en la indústria del cinema i els festivals.
Els projectes presentats tenien formats molt diversos: vídeos de projeccions a 360° a les parets de l’edifici del Grand Palais, l’exposició multimèdia Leonardo: Experience a Masterpiece, o el projecte «Virtual Veronese», un recorregut virtual pel quadre La consagració de sant Nicolau. També s’hi presentaven projectes com un centre mediàtic de futbol, festivals de cinema o fins i tot alguns de desenvolupats en centres comercials.
Al llarg de la secció es van abordar diferents aspectes de les exposicions immersives, però no es va definir exactament aquest format d’exposició. Experiència digital o analògica? Videomapatgeamb projeccions de 360° amb visualitzadors o sense? Recorregut virtual mitjançant ulleres de realitat virtual? La manca d’una definició clara del que és una exposició immersiva es va reflectir en els diversos debats, en els quals els ponents va expressar diferents punts de vista sobre els costos i l’impacte ecològic de la producció. Estic d’acord amb les paraules de Roei Amit, director del Departament de Tecnologies del Grand Palais RMN de París, que va afirmar que ara els especialistes no tenim una perspectiva clara perquè ens trobem al centre del que s’està esdevenint («We don’t have distance , we are in the middle»).
Tema 2. Taula rodona «Quin és el lloc de la interacció humana en les visites de realitat virtual?»
A la taula rodona següent es van presentar projectes de grans empreses franceses com Emmisive, Diversion Cinema o el Centre des Monuments Nationaux.
L’empresa Emmisive va començar a dissenyar els seus primers projectes culturals el 2012, quan va posar en marxa el recorregut virtual per a vint persones The enemy, l’autor del qual és el periodista Karim Ben Khalifa. En el sector museístic, el seu projecte més rellevant és, sens dubte, l’experiència de realitat virtual «Mona Lisa: més enllà del vidre», creada per al Musée du Louvre. Darrerament, juntament amb l’HIP Institute i Dassault Systèmes, ha dissenyat Scan Pyramids VR, la visita guiada immersiva de la piràmide de Kheops que es du a terme en una gran sala de la Cité de l’Architecture et du Patrimoine de París. En aquesta experiència, els visitants fan servir auriculars i una motxilla de realitat virtual que permet que es moguin lliurement per l’espai i se sentin dins la piràmide. Guia el recorregut una persona real. És sorprenent que aquest recorregut de realitat virtual duri quaranta-cinc minuts, mentre que una visita de realitat virtual habitual no sobrepassa els quinze minuts.
Experiències de realitat virtual 1. Scan Pyramids VR. Fotografia via Cité de l’Architecture & du Patrimoine / 2. Timescope de l’Arc de Triomf. Fotografia: Irina Grevtsova
Tema 2. Taula rodona «Models per al finançament i la producció de la realitat virtual en la cultura»
En aquesta secció es van abordar qüestions de gran actualitat per als museus com ara quins models de finançament poden contribuir a la implementació de les tecnologies. Segons Stéphanie Targui, el Muséum National d’Histoire Naturelle de París va haver de buscar patrocinadors i va col·laborar amb la fundació Orange per instal·lar la sala de realitat virtual, de manera que els preus de les entrades van permetre amortitzar els costos del projecte en dos anys.
També va ser objecte d’interès com aconseguir finançament conjunt per a les exposicions temporals. Es va posar com a exemple el cas de l’exposició «Claude Monet, obsessió pels nenúfars», celebrada al Musée de l’Orangerie. Per a això, el Musée d’Orsay va col·laborar amb HTC.
Tema 3. Taula rodona «Què significa crear eines de mediació inclusives l’any 2020?»
Aquesta secció va estar dedicada a les guies mòbils, una indústria que actualment està en fase de maduresa. El que preocupa als experts no són tant els índexs quantitatius i l’espectacularitat dels seus projectes, sinó més aviat la qualitat i comoditat d’ús de les tecnologies per part del públic. Totes les intervencions van dedicar especial atenció a com aconseguir que les aplicacions siguin el més inclusives i fàcils d’usar possible.
Jean-Pierre Chabrol, del Museum of Contemporary Art Australia, va parlar sobre nous projectes en l’àmbit de la realitat augmentada. Va assegurar que si es renuncia a les aplicacions mòbils i s’aposta pel navegador web, en el qual és possible obrir directament la guia sense haver de descarregar la informació al mòbil, s’hi pot facilitar l’accés. Es va referir també a la forma intuïtiva d’accedir la informació que ofereixen les tecnologies de realitat augmentada, que només requereix enfocar els objectes amb la càmera del telèfon. Així mateix va resultar interessant l’exhibició de la tela a gran escala creada per l’artista Guan Wei.
En aquesta secció també es van abordar qüestions relacionades amb els recorreguts mòbils per a tota mena de públic. A França es pot certificar la inclusivitat d’un producte obtenint l’acreditació de Tourisme & Handicap. A la taula rodona es van discutir qüestions com l’autonomia, els nivells de narració de la història, l’avaluació i les estadístiques, la legalització de productes, la personalització d’experiències, l’orientació i la promoció, entre moltes altres.
Tema 3. Taula rodona «Més enllà de l’accés, estratègies de participació per a dades obertes»
Aquesta secció no era menys actual. Durant les últimes dècades, els museus d’Europa i de tot el món han digitalitzat les seves peces i han fet servir els programes de dades obertes. Un cop finalitzada aquesta fase amb èxit, sorgeixen noves preguntes a l’agenda diària: què fer amb els milers de milions de gigabytes del patrimoni cultural digitalitzat, i com ensenyar els usuaris a aprofitar aquesta informació.
El moderador de la secció va ser Douglas McCarthy, representant d’Europeana, la plataforma de patrimoni digital més gran d’Europa. Els experts van discutir les noves estratègies i possibilitats d’ús dels mètodes de cocreació, coproducció y cotreball.
El que em va cridar més l’atenció va ser la samarreta amb la imatge d’un quadre exposat al Museu Nacional Eslovac (Slovenské Národné Múzeum) i el remix per al transport públic. Michal Cudrnak, de la Galeria Nacional d’Eslovàquia (Slovenská Národná Galéria), va escollir aquests casos per demostrar al públic el potencial de la feina amb les col·leccions digitals dels museus.
L’ús creatiu de les col·leccions digitals amb dades obertes a Eslovàquia. Fotografia: Irina Grevtsova
Així, les qüestions tractades en aquesta taula rodona van mostrar que la branca de la digitalització del patrimoni cultural havia arribat a la seva fi lògica: les col·leccions han passat de les mans dels professionals a les mans de la gent.
Museum Tech
Pel que fa a Museum Tech, l’àrea dedicada a exhibir tecnologies, s’hi va mostrar una àmplia gamma de dispositius interactius de tota mena, des d’aplicacions mòbils, guies mòbils i pantalles de totes les mides, fins a hologrames, realitat virtual i realitat augmentada. La majoria dels productors eren empreses privades de diferents sectors de França i aquest any es va llançar per primera vegada el Start-up Village, que va aplegar trenta-tres empreses.
On més es poden testar tecnologies aplicades a la cultura?
Museum Connections és el punt de partida per conèixer les tendències actuals, però també cal explorar els carrers de la capital, els seus monuments emblemàtics, els seus museus i fins i tot el metro.
Per viure experiències immersives, que no necessiten tecnologies de visualització, hem de dirigir-nos a nous centres d’art digital. França ja en té diversos a París, a Les Baux-de-Provence i aquest any n’obrirà un més a Bordeus —el centre digital més gran de món— que serà, sens dubte, de visita obligada.
Subscripció correcta / Suscripción correcta / Subscription successful