Raúl Gimeno i Yolanda Ruiz
Fins al 12 de gener de 2020 es pot visitar l’exposició Oriol Maspons, la fotografia útil / 1949-1995, un ampli recorregut per l’obra del fotògraf. Ens fixarem en una imatge on els poetes Jaime Gil de Biedma, José Agustín Goytisolo i Carlos Barral posen amb el crític literari Josep Maria Castellet a l’entrada d’Industrias Gráficas Seix Barral («la casa oscura de la calle Provenza», segons paraules de Barral mateix).
Aquesta fotografia de Maspons en context
El col·lectiu retratat és el nucli central del Grup de Barcelona (conegut després com Escola de Barcelona) de la Generació dels 50.
El Grup de Barcelona, conscient de l’aïllament de la Ciutat Comtal respecte de Madrid, centre del poder literari, va decidir dur a terme una estratègia generacional per assegurar-se un lloc en el mapa de les lletres. Jaime Gil de Biedma, per exemple, en una conversa amb E. Sylvester (1979), explica que «Los grupos poéticos no son generalmente un hecho histórico real, sino una creación voluntaria, más que nada una empresa de “política” literaria.» Més endavant, amb Jesús Fernández Palacios (1983), reconeix que «en un momento dado decidimos autolanzarnos como grupo, en una operación absolutamente publicitaria, no literaria.»
Creiem que hi ha cinc moments decisius d’aquesta promoció per ajudar l’Escola de Barcelona a col·locar-se a l’avantguarda de la poesia espanyola.
Les cinc etapes de l’estratègia promocional de l’Escola de Barcelona
1. L’homenatge a Antonio Machado
El febrer de l’any 1959 el Grup de Barcelona va participar a l’homenatge a Antonio Machado que va tenir lloc a Cotlliure, on hi ha la tomba del poeta.
A imitació de l’homenatge a Góngora i la posterior antologia de Gerardo Diego, que van ajudar al baptisme de la Generació del 27, l’homenatge a Machado va servir de baptisme generacional a aquesta nova promoció d’escriptors que es coneixerà com a Generació dels 50.
Capçalera del núm. 148 de la revista Ínsula i reproducció de la ressenya «A los veinte años de la muerte de Antonio Machado», a la pàgina 2
Entre els assistents, hi havia Blas de Otero, Caballero Bonald, Ángel González, José Ángel Valente, Gil de Biedma, José Agustín Goytisolo, Carlos Barral, Alfons Costafreda, Manolo Millares, Josep Guinovart i Joan Ferraté. Els seus noms no van aparèixer a la ressenya de la revista per evitar possibles represàlies.
Tant Jaime Gil de Biedma com Carlos Barral destaquen, en els seus respectius diaris, la utilitat de l’homenatge per als interessos publicitaris. El primer dels dos explica que «Regresado ayer de Colliure. El homenaje discreto —y hasta emocionante—. El conjunto estuvo muy bien, interesante y divertido. Para nosotros, además, una afirmación de grupo.» (24/2/1959.) El segon confirma que «lo del frente generacional es, sin embargo, divertidísimo y no del todo inútil, según parece,» però afegeix que la política literària és massa absorbent: «Desde lo de Colliure todo se va en política de generación. Entrevistas, frente común, política de publicaciones, antología…, etc. Así es que no hago nada. “Luna de agosto” sigue inacabado.» (9/3/1959.)
José Agustín Goytisolo en parla en el poema Homenaje en Collioure:
«Aquí, junto a la línea
divisoria, este día
veintidós de febrero,
yo no he venido para
llorar sobre tu muerte,
sinó que alzo mi vaso
y brindo por tu claro
camino, y por que siga
tu palabra encendida,
como una estrella, sobre
nosotros ¿nos recuerdas?,
aquellos niños flacos,
tiznados, que jugaban
también a guerras, cuando,
grave y lúcido, ibas,
don Antonio, al encuentro
de esta tierra en que yaces.»
«Homenaje en Collioure», de José Agustín Goytisolo
2. Les converses poètiques de Formentor
Del 18 al 25 de maig de 1959 es van celebrar a l’Hotel Formentor de Mallorca «las celianas “Conversaciones poéticas”» (tal com les anomenava Carlos Barral). Al número de març d’aquell any de Papeles de Son Armadans apareix el text, gairebé una declaració d’intencions, que anuncia, presenta i descriu aquestes converses poètiques: «Los poetas vendrán a las Conversaciones a conversar y a tomar copitas en amor y compañía. El vino —como la luna y los amores imposibles— es buen amigo de los versos. Aquí no se engaña a nadie. Las Conversaciones no quieren ser más cosa —ni un punto menos, tampoco— que lo que su bautismo nombra: una reunión de carácter privado en la que se hablará familiarmente de aquello —y nada más que de aquello— que la sabiduría popular designa como “nuestras cosas”.»
El Grup de Barcelona va assistir a aquestes converses gràcies a l’amistat de Goytisolo amb Caballero Bonald i Camilo José Cela, subdirector i director, respectivament, de Papeles de Son Armadans.
El número 151 de la revista Ínsula es fa ressò de l’esdeveniment:
Igual que Goytisolo a l’Homenaje en Collioure, Jaime Gil de Biedma recupera una experiència col·lectiva per a la seva poesia. Escriu en el seu diari: «He pensado, durante todos estos días, en la viabilidad de “Conversaciones poéticas”, el poema sobre Formentor a que me he comprometido con Cela.» (23/7/1959.) El poema s’iniciarà amb l’arribada del grup a les jornades organitzades per Cela:
«Predominaba un sentimiento
de general jubilación.
Abrazos,
inesperadas preguntas de amistad
y salutación
de algún maestro
‒borrosamente afín a su retrato
en la Antología de Gerardo Diego‒
nos recibieron al entrar.»
«Conversaciones poéticas», de Jaime Gil de Biedma
3. La lectura a l’Ateneo de Madrid
Arran de les converses de Formentor, els membres de l’Escola de Barcelona van establir lligams amb altres poetes nacionals i internacionals. Fruit d’aquestes trobades, Goytisolo, Barral i Gil de Biedma van ser convidats a llegir els seus poemes a l’Ateneo de Madrid, amb motiu dels «jueves literarios» que dirigia José Hierro. Jaime Gil de Biedma ho registra en el seu diari el 29 d’octubre de 1959.
Una petita ressenya, al número 156 de la revista Ínsula, va deixar constància de l’èxit.
Per al llançament del grup barceloní va ser molt important la lectura a Madrid, perquè és on estava situat el focus literari. Però aquesta lectura no va ser l’únic acte promocional de la setmana. El diumenge, diada de Tots Sants, tal com recull Gil de Biedma també al seu diari, van participar en una «expedición en grupo al cementerio civil de Madrid, a visitar las tumbas de Baroja y Pablo Iglesias.» El poema de Jaime Gil de Biedma Un día de difuntos en parla.
«Éramos unos cuantos
intelectuales, compañeros jóvenes,
los que aquella mañana lentamente avanzábamos
entre la multitud, camino de los cementerios.»
«Un día de difuntos» de Jaime Gil de Biedma
4. L’antologia de Josep Maria Castellet
La consolidació del Grup de Barcelona va arribar l’any 1960 amb l’aparició de l’antologia de Castellet Veinte años de poesía española i la creació de la col·lecció Colliure de l’editorial Literaturasa.
La idea de fer una antologia per promocionar el grup venia de lluny, de quan els escriptors col·laboraven a la revista Laye. En una carta del 28 de setembre de 1955, Gil de Biedma ja interroga Barral sobre el projecte de fer una antologia per part de Laye: «¿Qué sabes de la Antología Laye? Dame noticias y, si está ya decidido, plazo de entrega de originales y condiciones.» Després, també Barral fa referència a les seves memòries a la nonada antologia de Laye, precedent de Veinte años de poesía española: «La maniobra de taller para la redacción de la antología debió comenzar enseguida, es curioso, después de años de titubeos ante el proyecto de la que debió ser Antología de Laye, una directa codificación del grupo barcelonés.»
Quan, finalment el 1960, apareix Veinte años de poesía española, tant la revista Ínsula (núm. 166, setembre 1960), com Destino (núm. 1212, 29/10/1960) se’n van fer ressò.
La dedicatòria inicial «A la memoria de Antonio Machado, en el XX aniversario de su muerte» revela l’interès de Josep Maria Castellet per vincular l’antologia a la figura de Machado i als actes commemoratius que van tenir lloc a Cotlliure l’any 1959. En opinió del crític: «surgen, aisladamente nuevos poetas que, en el espacio de unos pocos años, siguiendo una evolución en muchos casos paralela, llegan a adquirir una cierta conciencia poética común, que se manifiesta abiertamente en público, con motivo de la conmemoración del XX aniversario de la muerte de Antonio Machado.»
Veinte años de poesía española no va ser ben rebuda en alguns sectors, però va acomplir amb el seu objectiu: tenir força repercussió. Jaime Gil de Biedma així ho expressa en una carta a Caballero Bonald (15/11/1960): «Si mantienes contacto un poco continuo con España, especialmente a través de revistas literarias, habrás visto ya que en torno a la antología de José María Castellet se ha levantado bastante polvareda. Creo que es lo mejor que podía ocurrirnos.»
5. La creació de la col·lecció Colliure
La col·lecció es va fundar el 1960, tot i que els primers números es van publicar el 1961, i va concloure el 1966. Inicialment s’havien previst dotze obres, en la seva majoria d’autors joves al costat d’alguns poetes consagrats, però finalment només se’n van publicar onze. Destaquen Años decisivos (1961) de José Agustín Goytisolo; Diecinueve figuras de mi historia civil (1961) de Carlos Barral, y En favor de Venus (1965) de Jaime Gil de Biedma.
Cobertes dels títols de José Agustín Goytisolo, Carlos Barral y Jaime Gil de Biedma pertanyents a la col·lecció Colliure.
Per a alguns crítics, Colliure va promocionar sobretot els membres de l’Escola de Barcelona. Carme Riera, a l’obra La Escuela de Barcelona, informa sobre la fundació de la col·lecció: «Colliure fue fundada en Barcelona en 1960 por José M.ª Castellet, como director, Carlos Barral, que facilitaría, gracias a Seix-Barral, la impresión y distribución, Jaime Gil de Biedma y José Agustín Goytisolo que actuarían de consejeros, y Jaime Salinas, en funciones de editor. Todos aportaron alrededor de cinco mil pesetas.»
Així doncs, la fotografia útil d’Oriol Maspons que encapçala l’article va immortalitzar el nucli de l’Escola de Barcelona en plena estratègia promocional. El llegat dels protagonistes i la seva rellevància en la literatura de la segona meitat del segle XX són testimoni de l’èxit d’aquesta operació promocional.
Una fotografia en context o el context d’una fotografia?
Enllaços relacionats
Colección Colliure (1961-1966). Semblanza.
Barral, Carlos, Memorias, Barcelona: Lumen, 2015.
Goytisolo, José Agustín. Los poemas son mi orgullo. Antología poética. Barcelona: Lumen, 2003.
Gil de Biedma, Jaime. Diarios. Barcelona: Lumen, 2015.
Gil de Biedma, Jaime. El argumento de la obra: correspondencia (1951-1989). Correspondencia, Barcelona: Lumen, 2010.
Gil de Biedma, Jaime. Las personas del verbo. Barcelona: Seix Barral, 1999.
Guia temàtica de l’exposició Oriol Maspons.
Pérez Escohotado, Javier (ed.). Jaime Gil de Biedma. Conversaciones. Barcelona: El Aleph, 2002.
Riera, Carme. La Escuela de Barcelona: Barral, Gil de Biedma, Goytisolo: el núcleo poético de la generación de los 50, Barcelona: Anagrama, 1988.
Subscripció correcta / Suscripción correcta / Subscription successful