Lluís Alabern
Peccata Mundi és una cerimònia-performance-instal·lació artística, ideada per Antoni Miralda (Premi Velázquez de les Arts Plàstiques, 2018) a partir del cobrellit gegant que reprodueix l’Agnus Dei de la pintura mural romànica de Sant Climent de Taüll.
Aquest enorme tapís es va crear el 1989 com a regal de casament per al matrimoni simbòlic que va unir a l’Estàtua de la Llibertat de Nova York amb el Monument a Colom de Barcelona (Honeymoon Project, 1986-1992). La peça, de 18×15 metres, es va tornar a exhibir al públic a la Sala Oval amb motiu de l’exposició Agnus dei. L’art romànic i a els artistes del segle XX (1995). Fa, doncs, gairebé 25 anys des que es va veure per última vegada el magne cobrellit, en aquella mostra organitzada per celebrar l’obertura de la Col·lecció d’Art Romànic del museu.
Peccata Mundi és una oportunitat per veure de nou aquesta colossal peça. Antoni Miralda, fascinat per l’Anyell de l’Apocalipsi, pels seus tons blaus, pels set ulls que des de l’absis de Sant Climent de Taüll absolen els pecats del món, s’ha erigit en mestre de cerimònies d’una performance-instal·lació que ha il·luminat durant quatre dies la Sala Oval del Museu Nacional.
Instal·lació musical durant els dies previs a la performance culinària del dissabte dia 6 d’abril, Peccata Mundi va comptar amb la resurrecció simbòlica de l’òrgan de la Sala Oval (de la mà de la música de JSBach interpretada per Juan de la Rubia a l’òrgan Walcker del Palau de la Música Catalana) i la il·luminació dels tubs en tons blau turquesa. L’òrgan “ressuscitat” de la Sala Oval, dialoga amb l’aclaparadora presència del tapís de l’Agnus Dei, i set taules de gran format que reproduia els ulls de la figura mística. .
Per al dissabte 6, Antoni Miralda va orquestrar una gran cerimònia pensada per a més de 400 persones, on l’Anyell Místic va ser de nou sacrificat per expurgar els pecats de la humanitat, en un cerimonial irrepetible, un regal a la ciutat que un dia va albergar el matrimoni entre Liberty i Colon.
La Cerimònia
Dissabte. Des de primeres hores del matí, es va cuinar a les brases un xai davant la façana principal del museu. Dos escolans bessons van beneir amb encensers la cocció. El públic va arribar. Al migdia, davant de les pintures murals de Sant Climent de Taüll, Antoni Miralda va repartir el còctel Aerinita, quaranta pocions d’una beguda color blau turquesa servides en tubs d’assaig, la sang de l’Anyell de l’Apocalipsi, i va dur terme una ofrena simbòlica sota l’atenta mirada dels set ulls. Aerinita és un subtil beuratge dissenyat per Joan Serinyana, amb set ingredients, a partir del quall de l’ovella Xisqueta, l’última raça autòctona del Pirineu Català.
Bessons encarregats de la benedicció 
Xai cuinant-se
A les 12:30h la cerimònia-performance es va trasladar a la Sala Oval. Dues formacions de la Fundació Conservatori Liceu, un septet de vent i un altre de metalls, van interpretar l’Agnus Dei de Palestrina i l’Agnus Dei de la Missa en si menor de Johann Sebastian Bach, mentre s’alçava l’imponent tapís.
Després, es va convidar tot el públic participant, acòlits de la cerimònia-performance, a un menú degustació d’inspiració medieval dissenyat per l’equip FoodCultura, dirigit per Montse Guillen: còctel Aerinita, sopa freda d’ametlles, morter de cabrit acompanyat de set salses del receptari medieval i, de postre, Piment (pa amb vi i sucre).
A la tarda, a les 17h, el contratenor Jordi Domènech acompanyat a l’orgue per Dani Espasa, ens va emocionar a tots amb peces de G. Ligeti, i un nou Agnus Dei, el de la Missa Lux et Origo. Jordi Domènech, magníficament vestit amb una túnica cerimonial, ses va acostar al teló místic i, aguantant la mirada als set ulls de l’Anyell Místic, va entonar el De die Novíssimo, emocionant-nos a tots.
El contratenor Jordi Domènech 
Jordi Domènech davant el teló místic
“Agnus Dei qui tollis peccata mundi, miserere nobis”
L’Anyell de l’Apocalipsi «Agnus Dei» de Miralda, ciclopi tapís, és una peça central de les col·leccions del Museu Nacional d’Art de Catalunya. Una obra en la qual tot és desmesura, i en la qual es creuen infinitat de relats. Inspirada en la «peça fundacional» del museu, l’absis de Sant Climent de Taüll, però també connectada amb la història recent de Barcelona i Catalunya. Una obra que agermana aquest racó d’Europa amb les comunitats iberoamericanes, i la magnitud plena per fi d’art majúscul un espai que sempre se’ns ha resistit, la també fenomenal Sala Oval . No són poques les veus que, en aquests dies, ens demanen que l’Agnus Dei de Miralda es quedi per sempre instal·lat a la Sala Oval o, almenys, busquem una excusa ritual per tornar a regalar-la als visitants amb certa regularitat.
Mediació i Programació Cultural
Subscripció correcta / Suscripción correcta / Subscription successful