Montse Frisach
Sense vitrines, sense vidres protectors, sense mapa ni guia, sense cap barrera entre el que es veu i l’espectador. Així es ven el Mori Building Digital Museum de Tòquio, inaugurat el juny del 2018, una iniciativa de l’equip interdisciplinar teamLab Borderless, format per artistes, programadors, arquitectes, enginyers i matemàtics, que fa anys que treballen en belles instal·lacions immersives amb l’ús de les noves tecnologies. L’art digital immersiu és ja un gènere propi.
Art i tecnologia digital
El nou Museu Mori és un dels exemples més extrems de les possibilitats que ofereixen les tecnologies digitals en l’àmbit artístic i expositiu. En aquest cas, l’obra ja està concebuda d’entrada per ser una experiència immersiva per a l’espectador amb tècniques molt pròximes a les arts de l’espectacle.
En altres casos s’utilitzen tècniques immersives per projectar obres d’art en exposicions virtuals d’artistes famosos, en una mena d’espectacle visual que s’allunya de l’experiència de veure una obra original penjada a la paret d’un museu. Ja existeixen espais específics per a aquest tipus d’exposicions-projecció, com l’Atelier des Lumières de París, que programa regularment mostres sobre Van Gogh, Klimt i l’art japonès. A Barcelona, d’altra banda, està previst que s’obri a la tardor l’Ideal, Centre d’Arts Digitals, que s’inaugurarà amb una exposició sobre Claude Monet. Fins i tot la National Gallery de Londres prepara una “experiència immersiva” al voltant de La Verge de les Roques, de Leonardo, que es presentarà al novembre.
Tecnologia que comporta canvis en els museus
La tecnologia permet, doncs, que ja existeixin museus que només exposin “llum” projectada, on l’objecte físic ja no hi és. Però, de quina manera el digital està canviant la recerca, l’exhibició, la difusió i el funcionament intern dels museus amb col·leccions amb objectes físics i amb un gran valor patrimonial, com és com és el cas del Museu Nacional d’Art de Catalunya? Alguns exemples d’aquesta revolució digital als museus i monuments catalans en l’àmbit de la difusió es van exposar en la jornada Patrimoni & Digital. Tecnologia i storytelling al servei de la comunicació cultural, que va tenir lloc al Museu Episcopal de Vic, organitzada per l’Agència Catalana del Patrimoni Cultural.
Albert Sierra, responsable de noves tecnologies de l’Agència Catalana del Patrimoni Cultural, assegurava aquell dia que cada cop més el públic està cada cop més àvid de tenir “experiències” en lloc de només “mirar”, en un món saturat amb multiplicitat de pantalles. D’aquí prové l’èxit de les experiències immersives i interactives, que també tenen l’avantatge d’afegir informació que abans era més difícil d’introduir.
Visites immersives i videomappings
Les visites immersives són cada cop més frequents en monuments. Un exemple és la que ara ofereix el Reial Monestir de Vallbona de les Monges, que se centra en la història de la seva comunitat religiosa femenina; o també la sala que recrea en 3D com era la ciutat ibèrica d’Ullastret o el fòrum de la ciutat romana d’Empúries en realitat virtual.
Els videomappings, d’altra banda, permeten reconstruir literalment patrimoni artístic i monumental. Un dels més espectaculars a Catalunya és el que es pot veure a l’església de Sant Climent de Taüll, que projecta les pintures murals originals que són al Museu Nacional d’Art de Catalunya, però que també recrea l’aspecte que tindria l’obra completa, amb els fragments de pintura que estan perduts.
Un altre exemple d’aquest tipus de reconstruccions és la recreació virtual de la catedral romànica de Vic, que es va presentar en el marc de l’exposició Oliba episcopus al Museu Episcopal d’aquesta ciutat.
Una experiència d’usuari canviant
L’experiència de la visita als museus també està canviant a passos agegantats. La realitat augmentada, per exemple, serveix per donar més informació a l’espectador però també per gamificar la visita.
El Museu d’Art de Girona ha engegat l’activitat Juguem a fet i amagar, dirigida als infants entre 8 i 12 anys, en la qual els nens poden fer la visita al museu amb una tauleta amb una aplicació de realitat augmentada. Un dels símbols de la ciutat, un dibuixet de la lleona de Girona, convida a descobrir els animals que s’amaguen en les obres del museu i aprendre sobre elles.
Noves audioguies
La tecnologia digital també està transformant una eina tan utilitzada per als museus com són les audioguies.
A la jornada de Vic, es va presentar el sistema d’audioguia que fa servir el Mas Miró de Montroig del Camp, una infraestructura recentment inaugurada que té la característica que no té una col·lecció d’obres d’art. És l’edifici i el paisatge el que ens proporciona la informació sobre l’origen de l’obra de l’artista i aquesta s’ofereix en el relat d’una audioguia interactiva. Amb l’entrada al Mas, el visitant rep una tarja vinculada al mòbil o a qualsevol altre dispositiu que permet que ell mateix es pugui configurar el seu recorregut lliure. Després el visitant s’emporta la tarja a casa i pot tornar a revisar o ampliar la informació. Aquesta eina també aporta dades sobre l’usuari.
La plataforma Second Canvas
D’altra banda, aplicacions com Second Canvas, per exemple, permeten fer recorreguts virtuals per les col·leccions dels museus amb una resolució tan alta que és possible veure detalls de les peces que gairebé no es poden captar a simple vista. El Museu Nacional té disponible aquesta aplicació des de finals del 2018 -gratuïta i vàlida per a mòbils i tauletes- amb un recorregut al voltant del gènere del retrat en la col·lecció permanent. Altres museus catalans com el Museu Episcopal de Vic, el Museu de l’Empordà de Figueres o el Museu d’Art de Girona també utilitzen aquesta plataforma digital de maneres diverses.
Digitalització d’obres del Museu Nacional per al projecte Second Canvas
Una plataforma com Second Canvas té múltiples usos. D’una banda, ofereix exposicions virtuals alternatives al recorregut físic del museu, però a la vegada també actua com a guia i com a reclam previ a la visita i com a recordatori posterior per a qui ja hi ha anat. Second Canvas també es pot incloure a les sales del museu, com a recurs interactiu per complementar la informació sobre les obres o simplement per mostrar obres que no hi són presents o que per problemes de conservació no es poden exhibir sempre. I sobretot, no es pot perdre de vista que una eina així és una arma pedagògica de primer nivell i aporta coneixement afegit sobre les col·leccions i les exposicions del museu.
Transformació digital als museus
El funcionament intern dels museus també s’està transformant veloçment gràcies a les eines digitals, no només pel que fa a la recerca i conservació de les obres, sinó també en la relació entre el museu i els seus públics, i els seus relats. Més interactivitat, més flexibilitat i coneixement més profund del perfil del visitants, dels seus gustos, demandes i necessitats. Tot això, sense perdre de vista mai ni l’excel·lència ni el rigor en la difusió del patrimoni i del coneixement. La tecnologia digital és molt útil, doncs, per trobar l’anhelat equilibri entre divulgació i alta qualitat.
Subscripció correcta / Suscripción correcta / Subscription successful