Sílvia Redondo i Miguel Navas
El passat 5 de novembre es va celebrar de forma virtual la II Jornada de Ciència Oberta i Comunicació Científica, organitzada pel Museu Nacional d’Art de Catalunya, el Museu de Ciències Naturals de Barcelona (MCNB) i el Centre de Recerca en Informació, Comunicació i Cultura (CRICC). Aquest esdeveniment és la continuació de la Jornada de Ciència Oberta que va tenir lloc l’any 2018 al Museu de Ciències Naturals, reunint 140 persones assistents. Aleshores es va parlar d’aspectes teòrics de la ciència oberta (accés obert, dades obertes, revistes científiques, drets d’autor, etc.), mentre que la jornada que ens ocupa ha tingut una orientació més pràctica.
Aquesta jornada va sorgir de l’interès comú del Centre de Documentació de l’MCNB i del CREC del Museu Nacional d’Art de Catalunya, per millorar la seva visibilitat com a centres de recerca i per donar a conèixer els serveis de suport a la recerca que s’hi ofereixen, així com brindar una activitat formativa de qualitat al seu personal investigador i a qualsevol altra persona interessada.
El tema central ha estat la comunicació científica, i ha comptat amb la participació d’experts en ciència oberta, comunicació i impacte científic. La participació ha estat molt variada ja que es van inscriure 290 persones principalment de Catalunya, però també de la resta de l’Estat i Amèrica del Sud. Entre els perfils professionals de les persones inscrites trobem personal de recerca, conservadors i conservadores de museus, personal de biblioteques i centres de documentació, i altres professions relacionades amb la comunicació de la ciència.
La jornada es va dividir en tres blocs:
- Benvinguda i presentació
- Bloc 1: Comunicació científica i dades obertes, moderat per Miguel Navas, bibliotecari del Centre de Documentació del Museu de Ciències Naturals
- Bloc 2: Difusió i posicionament, moderat per Sílvia Redondo, Cap de la Biblioteca Joaquim Folch i Torres del Museu Nacional d’Art de Catalunya.
Benvinguda i presentació de la Jornada
L’esdeveniment va començar a les 8.30 amb la benvinguda i presentació per part de Pilar Cuerva, Cap del Centre de Recerca i Coneixement (CREC) del Museu Nacional d’Art de Catalunya, Ernest Abadal, Director del Centre de Recerca en Informació, Comunicació i Cultura (CRICC) de la Universitat de Barcelona i Montserrat Navarro, Cap del Centre de Documentació del Museu de Ciències Naturals de Barcelona (MCNB).
Pilar Cuerva va parlar del CREC del Museu Nacional d’Art de Catalunya, que ha estat creat recentment, i es planteja uns objectius que tenen a veure amb l’adaptació dels models tradicionals de recerca als nous paradigmes de la ciència oberta en el camp de les humanitats. L’alta especialització dels professionals que hi treballen i els diferents recursos d’informació que es gestionen fan que sigui un agent extraordinàriament preparat per abordar les noves formes de fer i compartir la recerca. Al mateix temps, va destacar el fet que aquesta jornada va ser impulsada des dels Centres de documentació i Recerca de dos museus, a través de les seves Biblioteques, i que hi va haver un acompanyament tècnic i acadèmic d’un Centre de Recerca universitari, el CRICC.
Ernest Abadal va explicar breument quin és el context actual de la ciència i la recerca a Catalunya i com està articulada a través de 3 grups d’entitats: les universitats, els Centres de Recerca, que actualment es troben dins la institució CERCA, i un tercer grup que està fora dels circuits tradicionals de la recerca, com els museus o els hospitals. Va insistir en la necessitat de crear una xarxa de recerca amb molta capil·laritat que connecti aquests tres grups que tenen interessos comuns. Al mateix temps, va destacar la necessitat que el personal investigador s’adapti al nou context de la ciència oberta, on la comunicació científica a través dels diferents mitjans hi juga un paper clau.
Montserrat Navarro va comentar que el Centre de Documentació de l’MCNB va introduir els serveis relacionats amb el suport a la recerca i difusió científica el 2017. Des d’aleshores s’ha desenvolupat aquesta línia de treball, orientada principalment al personal investigador, però també al departament responsable de la publicació de revistes i al departament de col·leccions. El Centre de Documentació, buscant la continuïtat de la Jornada sobre Ciència Oberta celebrada el 2018, va decidir sumar forces amb el CREC del MNAC i fruit d’aquesta aliança ha estat possible aquesta segona edició.
Bloc 1. Comunicació científica i dades obertes
El primer bloc, moderat per Miguel Navas, bibliotecari de l’MCNB, va versar sobre comunicació científica i dades obertes d’investigació.
La primera ponència, a càrrec de Nicolás Robinson, va fer un repàs dels aspectes més rellevants del procés de la comunicació científica i els reptes als que s’enfronta al S. XXI: la crisi de la revisió per experts, les revistes depredadores, les “fake news”, la importància de l’accés obert, i les “altmètriques” o mètriques alternatives. Aquests temes generen controvèrsia amb facilitat, la qual cosa va propiciar que el públic s’animés a realitzar nombroses preguntes pel xat.
Javier Sánchez Perona, investigador del CSIC, va presentar la segona ponència: “Científicos atrapados en la màquina de hacer dinero”. Amb dinamisme i esperit crític, va assenyalar les deficiències i vicis d’un sistema d’avaluació injust. De manera similar a l’anterior presentació, també va rebre moltes preguntes per part de les persones assistents, i el moderador va haver de destriar les més rellevants.
Per finalitzar el bloc, Fernanda Peset, professora de la Universitat Politècnica de València i coordinadora del projecte estatal DATASEA, ens va parlar sobre les dades obertes de recerca. Va explicar què són i quin és el seu cicle vital (des de la concepció de l’idea fins a la preservació i els agents que intervenen, entre els que destaca el personal investigador, la biblioteca i la ciutadania), quines característiques han de tenir per ser considerades obertes, i els beneficis que aporta la seva correcta compartició tant per a l’investigador com per a la comunitat. Va rebre consultes de caire tècnic sobre la publicació de “datasets” (conjunts de dades) i el suport a la gestió de les dades com a una funció pròpia de les biblioteques de recerca.
Bloc 2. Difusió i posicionament: moderadora Sílvia Redondo
Les aportacions del segon bloc es van centrar en la difusió de la recerca i el posicionament professional de les persones que es dediquen a la recerca.
Lydia Gil, autora del blog Social Media en Investigación, va ser la primera i va presentar la ponència “Xarxes socials científiques: molt més que egosurfing?”. L’especialista en difusió científica, d’una manera clara i senzilla, va parlar-nos del que son les xarxes socials acadèmiques, de quines són les més utilitzades i de l´ús en general de les xarxes socials dins de la comunitat científica. Va ressaltar que, encara avui, els investigadors i investigadores només utilitzen les xarxes socials a nivell personal i no a nivell professional, i va aprofitar per donar-nos uns consells de com iniciar-se en el món de la difusió científica a través de les xarxes socials generalistes i acadèmiques.
La següent ponència “Identificación e interoperabilidad: el uso de ORCID en el ciclo de la investigación” va ser a càrrec de Paloma Marín-Arraiza, membre de l’equip ORCID. Per començar, la ponent va fer una descripció del que és l’identificador persistent ORCID i va explicar-nos perquè és necessari que qualsevol persona dedicada a la investigació en tingui un. Alhora, va destacar com a tret característic la interoperabilitat de l’identificador ORCID, que permet la connexió i l’intercanvi de dades amb altres plataformes d’una manera ràpida i que suposa un estalvi de temps i esforços a autors, autores, institucions i editorials.
Cristóbal Urbano, professor titular del Departament de Biblioteconomia, Documentació i Comunicació Audiovisual de la Universitat de Barcelona (UB), ens va parlar de Google Scholar Citations (GSC) amb la seva ponència “Crear i “curar” un perfil d’autor en Google Scholar Citations: reflexions i pistes”. D’una manera molt pràctica i a través d’exemples, ens va explicar què és GSC, perquè cal tenir un perfil d’aquest tipus i què hem de tenir en compte a l’hora de crear-lo i mantenir-lo.
La darrera ponència va ser a càrrec de Lluís Codina, Professor del Departament de Comunicació de la Universitat Pompeu Fabra i coordinador del Grup de Recerca DigiDoc. Amb la seva ponència “SEO Academico: contexto, objectivos y procedimentos” ens va explicar què és el SEO Acadèmic, quins son els seus objectius i què cal tenir en compte abans i després de redactar el document que volem difondre. Va destacar que és important assumir que, un cop publicat un treball d’investigació, la feina continua perquè comença una nova activitat centrada en la difusió i promoció del document. Al mateix temps va destacar que amb el SEO acadèmic s’obren noves vies de treball a biblioteques i centres de documentació relacionades amb el suport a la recerca.
Conclusions
A les 14h, aproximadament, va acabar la Jornada amb una mitjana d’assistència de 150 persones connectades durant tot l’esdeveniment. El resultat va ser positiu i es van assolir amb èxit els objectius plantejats ja que amb les set ponències es va aconseguir tractar diferents aspectes de la comunicació científica que estan relacionats i que serveixen per millorar la visibilitat, tant dels treballs de recerca, com del perfil de l’investigador i investigadora.
Per tal de d’avaluar l’acte, recollir idees i suggeriments per millorar i preparar la 3a Jornada, es va enviar una enquesta a les persones inscrites. Tot i que encara està oberta, la valoració general de la jornada ha estat satisfactòria: 63% de les persones opinen que va ser molt interessant, el 38% Interessant i un 2% poc interessant. A l’apartat de suggeriments, les persones inscrites ens han fet arribar els temes que voldrien que es tractessin a la propera jornada, i entre aquests hi ha la preservació digital, l’ús de les dades obertes, les humanitats digitals o les altmètriques, entre d’altres.
Per tal de conèixer amb més detalls el que es va tractar a la Jornada, podeu consultar a Twitter, amb l’etiqueta #2aJornadaCiènciaMuseus, totes les aportacions i comentaris que es van fer. En aquest “post” trobareu també l’accés a les presentacions i el vídeo de cada ponència.
Agraïm la participació tant de les persones inscrites com dels ponents de la Jornada i ens veiem a la 3a jornada de Ciència Oberta.
Enllaços relacionats
Biblioteca Joaquim Folch i Torres
Subscripció correcta / Suscripción correcta / Subscription successful