A fi de connectar millor la col·lecció amb el públic, el museu i la plataforma participativa Unique Visitors vam llançar un concurs per a la creació de rutes fetes pels usuaris. Felicitem i agraïm a tots els participants la dedicació i creativitat que han suposat més de 40 nous itineraris virtuals personals. La guanyadora de la ruta més original, Isabella Liśkiewicz, ens n’explica l’experiència:
El públic dóna pistes per a la visita
Aquella sensació que moltes vegades l’art necessita un enfocament més lent i selectiu, el gust per descobrir les històries que hi ha darrere de les obres o les ganes de manipular i combinar les peces exposades en un museu –tot això són símptomes que distingeixen els visitants excepcionals o, en altres paraules, Unique Visitors–. Es tracta d’una app –hi ha també versió web–, en la qual el públic mateix dóna pistes per aprofitar la visita a un museu, tot creant i suggerint unes rutes personals per les exposicions. I s’ha d’admetre que és molt divertit.
Crear una ruta pròpia: una connexió personal
Crear les meves pròpies rutes amb l’app Unique Visitors em sembla que és una cosa ideal, sobretot per a les grans col·leccions, com és el cas de la del Museu Nacional. Tenen el gran avantatge de la bona representació de diversos períodes i estils dins l’art europeu, començant per l’art romànic i fins al segle XX. Però fins i tot per a una entusiasta dels museus com jo, la quantitat i diversitat dels exemples pot resultar una mica intimidatòria.
Proposar una ruta personal segons algun motiu, període o simplement una afició, és una gran ajuda en els moments de desorientació. L’app permet establir prioritats dins una visió més global de l’art. Tampoc no és necessari oferir interpretacions completes sobre cada peça-parada de la ruta, de vegades només cal formular una pregunta intrigant i despertar la curiositat. Dient “visió global” em refereixo sobretot a l’ampli discurs cronològic, al qual es recorre a la majoria dels museus a la recerca d’una mica d’ordre. Aquí les rutes personals realment llueixen: saltant entre obres d’art concretes, no t’aferres a la cronologia, però tampoc deixes de veure-la. Et situes dins seu amb el teu recorregut. Pots mirar a cua d’ull la desaparició del daurat dels retaules mentre que passeges per les sales d’art renaixentista per arribar al punt següent de la ruta. Tampoc se t’escapa la importància de l’aparició de la fotografia, encara que la ruta que segueixis no inclogui cap instantània.
Les llistes com a fil conductor de la visita
La satisfacció d’haver vist una exposició concentrada en un motiu poc convencional o un problema atraient, et fa sentir que el museu disposa de vida pròpia i veu en un debat. La possibilitat de crear una visita virtual a través d’aquesta app és encara més estimulant. Com a visitant, o també de vegades com a guia, sempre aprecio els moments en què puc seguir l’evolució d’un concepte determinat, rastrejar els canvis en la societat o simplement gaudir d’una història interessant. Vaig decidir que la meva seria sobre les llistes.
Perquè, hi ha alguna cosa més apropiada que una llista quan tractem d’apropar-nos a la col·lecció d’un museu? Les obres d’art que la componen estan organitzades per catàlegs i inventaris i la manera d’exhibir-les ja és un discurs en si mateix. Per descomptat que la idea que la llista, un mètode que acostuma a passar desapercebut, pugui ser un portadora de conceptes complexos està inspirada en l’obra del recentment desaparegut Umberto Eco, el meu mestre personal. La va elaborar extensament al llibre titulat El vértigo de las listas que no només tracta llistes en el sentit pròpiament dit –això és, amb nombres i paraules– sinó que també de llistes visuals i fins i tot sonores. Resulta que diferents tipus de llistes trobades a les arts poden funcionar, per exemple, com a demostracions de poder del contractant o afinitat tècnica de l’artista mateix. L’autor argumenta també que el fenomen d’acumulació i catalogació maníaca dins la producció artística pot aspirar fins i tot a un remei peculiar per al temor a l’esvaïment.
Les seves reflexions tenien possibilitats de ser visualitzades en forma d’exposició i de conjunt d’esdeveniments sobre la natura de les llistes –el cicle organitzat al Musée du Louvre, els fons del qual Umberto Eco investigava principalment–. Jo les vaig utilitzar per crear la meva pròpia visió del tema, prenent com a base el fons de la col·lecció del Museu Nacional. De la mateixa manera que en el cas dels exemples donats per Eco, algunes de les llistes trobades són força evidents (per exemple, els conjunts d’al·legories) i, per percebre d’altres, és necessària una certa imaginació (interiors i natures mortes). Es poden identificar llistes del tipus “pràctiques”, semblants a inventaris o materials de referència, i unes altres més “poètiques”, potser menys explícites. També les que ara estan guanyant diferents significats dels que tenien associats segles enrere.
Tant crear visites com seguir visions originals d’altres aficionats és una experiència emocionant i gratificadora. La col·lecció esdevé un bloc de marbre que es pot conformar segons preferències individuals. T’enganxes al joc i alhora accedeixes al fons d’art de manera activa, pràcticament com un comissari virtual. Resulta que una col·lecció d’art no és mai un discurs establert, complet i immòbil. Gràcies a la ruta temàtica el visitant guanya una connexió personal perquè les peces que acaba de veure ara realment signifiquen una cosa única. I aquesta és tota la gràcia que es pot demanar d’una trobada amb l’art.
El concurs ja ha acabat però Unique Visitors continua obert. Us convidem a navegar-hi i a seguir creant i compartint rutes personals del museu.
Enllaços recomanats
Que todos seamos curadores, Museos e Ideas
Izabela Liśkiewicz
Historiadora de l’art, col·laboradora al Museu d’Art Contemporani de Cracòvia (Polònia) – @izkazliska
Subscripció correcta / Suscripción correcta / Subscription successful
One comment
[…] app social parteix de la idea que tots podem ser content curators, curadors de contingut, que tots podem crear la nostra pròpia narrativa o itinerari i, el més important, compartir-lo. A més dels itineraris proposats pel museu, als visitants […]