Philip Stanton
26 joves il·lustradors d’EINA, Centre Universitari de Disseny i Art, l’octubre i novembre de l’any passat, van tenir la sort d’explorar a fons el Museu Nacional d’Art de Catalunya. Com a coordinador, professor i col·laborador creatiu estic molt orgullós de presentar-vos-en els resultats.
La gestació del projecte
A finals de 1999, els directors d’EINA em van fer l’encàrrec de dissenyar, coordinar i ser un dels professors del Postgrau d’Il·lustració Creativa. El 2014 n’iniciàvem la quinzena edició.
Algunes de les característiques del programa són:
- només s’accepten 26 alumnes per curs (d’entre més de 100 candidats l’any)
- presentació prèvia i acceptació d’un portafoli
- una orientació centrada en la recerca d’una veu visual personal, pròpia de cada alumne, i alhora, un enfocament molt professional.
Des de la direcció buscàvem acords i col·laboracions professionals amb empreses, publicacions i institucions perquè els alumnes poguessin dur a terme projectes reals i/o participar en concursos i premis de prestigi.
A finals de 2004, gràcies a l’interès de Pepe Serra, director del Museu Nacional, responsables del museu van contactar amb EINA per explorar les possibilitats de col·laboració entre les dues institucions. Oriol Pibernat i Blanca Fullana, director i directora, respectivament, de comunicació de l’escola, van pensar que una d’aquestes col·laboracions podria ser a través del Postgrau d’Il·lustració Creativa.
Cada any, dins la secció d’Il·lustració per a Premsa que imparteixo com a professor, fem un projecte de reportatge, on els alumnes han de buscar una història periodística d’interès general i explicar-la a través d’imatges i textos en seqüència. Aquest curs 2014-15 hem pogut unificar els projectes al voltant d’un leitmotiv comú: el Museu Nacional.
Il·lustració: Laura Fernández
Com el vam organitzar i ho vam viure al Museu Nacional
L’octubre de 2014, vam tenir una reunió amb els estudiants, el director Pepe Serra i el Departament de Programes Públics del museu. En aquesta trobada, els alumnes van poder escoltar de viva veu els canvis iniciats els darrers anys, l’enfocament actual del museu i preguntar pels problemes a què s’enfronta, les fites aconseguides i els objectius a assolir.
Durant els darrers 3 mesos de 2014, els 26 alumnes van tenir passis d’accés gratuït al museu, van poder dibuixar in situ i entrevistar públic i personal del centre, amb gran llibertat de moviment. Fins i tot molts d’ells van fer una visita guiada a les reserves del museu, zona restringida al públic general.
Il·lustració: Didac Rocho
De vegades, els alumnes que es matriculen per estudiar il·lustració comencen el curs amb idees preconcebudes i “tics” que els duen a imitar models d’il·lustració que estan de moda, tot copiant tendències en lloc de buscar la seva pròpia veu visual. Un dels objectius importants per als professors és intentar ajudar els estudiants a trobar i desenvolupar la seva pròpia personalitat creativa. No es tracta únicament de trobar un estil únic, sinó també maneres pròpies de pensar sobre com resoldre els problemes que es presenten als encàrrecs.
Per això, a les nostres sessions de classe també vam fer exercicis enfocats al dibuix d’observació directa, i a la recerca de conceptes visuals i narratius amb la finalitat d’ajudar-los a trobar recursos pràctics per resoldre l’encàrrec. Alhora, contemplem exemples clàssics, així com altres més contemporanis, i analitzem reportatges de grans autors/artistes (Goya, Saul Steinberg, Robert Weaver, Titouan Lamazou i Cesc, entre d’altres), o fins i tot projectes d’altres cursos.
L’objectiu principal del projecte era que l’alumne fos capaç de trobar una història com a periodista visual a partir d’imatges acompanyades de text. Era important parar atenció a l’estructuració de la seqüència de les imatges i, en la mesura del possible, crear la maqueta del projecte alhora que es prenien decisions sobre la tipografia, la composició i la seqüència de les pàgines.
Van presentar les primeres propostes/versions el desembre de 2014, que van ser analitzades i comentades amb mi i les versions definitives van ser lliurades el febrer de 2015.
Hi va haver una gran varietat d’enfocaments quant a temes triats: des de l’humor, la protesta, la informació didàctica o fins i tot la poesia. Temàtiques tan variades com:
- els treballadors del museu
- la varietat i el comportament del públic
- els programes didàctics
- els espais arquitectònics
- la col·lecció
- l’entorn del museu
- ballar swing a la Sala Oval
Aquests conceptes van ser expressats a través de tècniques diferents que inclouen des del grafit, tinta o pintura, fins a les tècniques més actuals d’il·lustració digital.
L’exposició i la publicació
Amb les peces ja lliurades i el curs ja finalitzat, vaig començar a treballar amb l’equip del museu per organitzar i muntar l’exposició a l’espai educArt, així com la seva corresponent publicació. Com volíem que l’exposició fos alguna cosa més que una simple mostra dels treballs duts a terme, va sortir la idea de pintar 2 murals col·lectius amb la col·laboració de 8 alumnes del curs, tot convertint el desenvolupament dels murals en un happening de creació en directe.
Així va ser com el dijous 29 d’octubre els alumnes artistes Anna Aparicio, Luis Bautista, Bárbara de la Garza, Laura Fernández, Daniella Ferretti, Federica Pavan, Didac Rocho i Xènia Sorigué (amb l’ajuda addicional d’Angyla Alcala i Liana Perez), que van treballar des de les 10 del matí fins a les 9 del vespre, van pintar els magnífics murals dins i fora de l’espai de l’exposició. Cal destacar molt especialment la contribució de Daniella Ferretti, becària del curs passat, que va coordinar l’equip d’artistes amb gran talent.
Pel que fa a la publicació i el material per exposar, des d’EINA i el meu propi estudi, ens vam posar mans a l’obra per coordinar, compilar i dissenyar els materials necessaris. Amb els textos de contingut especialment, van tenir la gran sort de poder treballar amb l’equip de comunicació del Museu Nacional. Sense la seva col·laboració, intensa i generosa, tant l’exposició com la publicació relacionada haurien estat d’una qualitat notablement inferior. La seva creativitat, rigorositat i bon humor sota pressió van fer que un treball estressant fos un motiu de gaudi.
Finalment, haig de destacar l’equip de muntatge de l’exposició que va ser un mix entre l’equip del museu i un gran grup d’alumnes voluntaris del curs passat (molts dels mateixos alumnes que van participar als murals, però també d’altres com ara Gisela Navarro o Flavia Nicoletti). Potser més destacable encara va ser l’ajuda desinteressada dels alumnes del curs actual: Anna Baquero, Hugo Cardenas, Rita Fittipaldi, Simona Galizia, Florencia Merlo, Jansel Rubiano, Ester Perabá i Liana Pérez. A tots ells el meu agraïment més sincer.
Els alumnes d’aquest curs venien d’Argentina, Bolívia, Brasil, Xile, Itàlia, Mèxic, Suècia i diversos llocs d’Espanya: Andalusia, Valladolid, Catalunya i el País Basc. Els seus reportatges representen una mirada il·lustrada, darrere els bastidors, creada amb enfocaments personals però buscant una comunicació transversal. A través d’aquests microdocumentals dibuixats, la riquesa i singularitat del Museu Nacional es dóna a conèixer a un públic més ampli.
Enllaços relacionats
La mirada il·lustrada. Museu Nacional i EINA: 26 reportatges gràfics del museu
Publicació dels treballs (pdf 4,75 Mb)
Philip Stanton, artista visual. Coordinador y profesor del Postgrado de Ilustración Creativa de EINA
Subscripció correcta / Suscripción correcta / Subscription successful
One comment
[…] La Mirada Il·lustrada: 26 reportatges gràfics del museu […]