Eugenia Ortiz i Món Casas
Arran de l’exposició al Museu Nacional d’Art de Catalunya “Oriol Maspons: La fotografia útil 1949/1945“, des de CliCme hem dissenyat un projecte educatiu fotogràfic de la mà del Museu Nacional d’Art de Catalunya, en col·laboració amb el Consorci d’Educació de Barcelona. Es tracta d’un projecte transversal de fotografia amb alumnes de 3r i 4t d’ESO i de Batxillerat, a partir de la visita a l’exposició i la reflexió, entorn el fet fotogràfic, convidem a participar-hi a mestres i alumnes, amb la voluntat de documentar amb la fotografia els seus entorns, construint una mirada personal i global dels barris que habiten.
Una mirada fotogràfica a l’entorn
El projecte té com a objectiu incentivar els adolescents en la seva recerca vital amb ulls de fotògrafs. Per mitjà de la reflexió i de les seves imatges, els proposem fer de ”documentadors” dels seus entorns immediats, amb la voluntat de descriure les seves realitats, interessos, vivències, records, fent de la càmera una eina de recerca i observació, per acabar confeccionant amb les fotografies seleccionades una publicació impresa, reprenent el treball de Maspons freqüentment lligat a la premsa gràfica o a les publicacions editorials.
Al llarg d’aquest projecte aprofundim en el fet fotogràfic: Com mirem? Com expressem? Com fotografiem? També en el fet narratiu: Què volem expressar? Com construïm un discurs amb imatges? Com organitzem les imatges triades en un espai concret, per fer, del discurs, quelcom entenedor? El treball fotogràfic i narratiu els ajuda a reflexionar el sentit i la capacitat d’explicar amb una càmera fotogràfica i la manera de fer-ho.
Oriol Maspons com a punt de partida
És un luxe tenir com a punt de partida l’exposició d’Oriol Maspons. La versatilitat d’aquest fotògraf i el desig de reflectir el moment en el qual vivia, ens ofereix un munt d’històries que ens inspiren per iniciar-nos en el projecte amb els nois i les noies.
L’exposició els atrapa, empatitzen amb les fotografies i es mostren encuriosits. La fotografia connecta amb les seves emocions. I aquest és el punt de partida: observar amb atenció el que sorgeix dels i les alumnes en els diferents processos creatius, posant l’èmfasi en com les fotografies són eines d’expressió, i com aquests processos creatius resulten tant o més interessants que el treball final.
L’evolució durant quatre mesos de projecte
El projecte es desenvolupa durant quatre mesos amb nou instituts de Barcelona: IES Martí i Pous, IES Consell de Cent, IES Doctor Puigvert, IES Poeta Maragall, IES Vall d’Hebron, IES Josep Comas i Solà, IES Domènech i Montaner, IES Narcís Monturiol i IES Infanta d’Aragó.
És interessant veure l’evolució dels nois i les noies en el decurs del projecte pel que fa a la seva manera de mirar i observar a l’hora de reinterpretar el seu entorn. A mesura que avança el projecte ens adonem com la diversitat dels diferents centres que hi participen proposa adaptar el projecte a les característiques de cada un, convivint alhora diferents formes del projecte original.
Per a nosaltres és cabdal trobar la intenció rere cada un dels projectes proposats. Per aconseguir-ho, en les sessions sempre hem dedicat una estona al seguiment de cada projecte de forma oberta per anar veient entre totes i tots, les idees i els recursos de la resta de companys i companyes. És important en les sessions fer palès el reconeixement del món a través de la càmera i la relació que aquests nois i noies estableixen amb l’entorn que els envolta per tal de crear unes narratives en coherència amb les seves experiències vitals. Ens interessa fer-los veure com finalment quan estàs endinsat en els processos fotogràfics, les imatges “t’atrapen”, i és en aquests moments quan se sent la forta atracció que produeix el contacte amb la realitat i convida fortament a ser-ne partícips.
Mitjançant les fotografies és més fàcil accedir a certes informacions de les persones que amb el llenguatge verbal. Això ens ha semblat molt interessant transmetre-ho als i les alumnes: com aquestes imatges actuen com a precursor comunicatiu i acaben configurant diàlegs de les seves experiències més properes.
En el cas d’alumnes d’aula d’acollida, com també en el d’altres alumnes a qui els costa transmetre verbalment el “lloc” on es troben, ha estat de gran ajuda treballar amb la fotografia per arribar a expressar sentiments o maneres de veure i viure les seves experiències. Això ha posicionat als i les alumnes a altres espais pel que fa a les relacions a cops estancades i establertes a l’aula, la cohesió del grup i la seva relació amb els i les mestres.
Una experiència d’empoderament per als joves
Constatem, doncs, com les imatges milloren la comunicació interna i externa dels alumnes i les seves experiències educatives, així com referma el sentiment de pertinença dels joves amb el territori. En definitiva, la fotografia és un mitjà polivalent que té la capacitat d’accionar simultàniament l’emoció, la imaginació i el judici estètic, d’aquesta manera ens situem davant d’un mitjà amb un gran potencial per a la integració d’experiències, pensaments i emocions.
La capacitat de les imatges d’explicar històries també els permet empatitzar, alhora que fa possible als estudiants ser creatius i actors dels seus projectes. L’acte fotogràfic els força a observar més, a tenir cura de conceptes tècnics i visuals, en resum a aturar-se i integrar més i millor la seva capacitat de mirar, fotografiar i explicar. Per tant, revalorar la fotografia i l’ús que en fan, així com potenciar la possibilitat de trobar diferents maneres de mirar.
El fet que una institució com el Museu Nacional estigui darrere un projecte d’aquestes característiques pensem què és important pel que fa a l’apropament dels joves als museus de la seva ciutat. Sistematitzar les interseccions entre els espais educatius i culturals, fent dels museus un lloc proper, on els joves poden sentir que d’alguna manera contribueixen amb els seus projectes a fer del museu un espai d’intercanvi i creixement.
Així pensem que ho han viscut els i les alumnes que han participat del projecte, ha estat una experiència molt enriquidora que ha posat el focus en l’empoderament dels i les joves mitjançant la fotografia com a llenguatge i personalització dels seus interessos, vinculant-los amb el territori, i fomentant que s’apropiïn del seu procés educatiu.
Enllaços relacionats
Diari de barris. Projecte de pensament fotogràfic als instituts
El nostre Raval i Mapes audiovisuals de la ciutat: dues experiències participatives de fotografia
Subscripció correcta / Suscripción correcta / Subscription successful
3 Comments
Es una idea molt maca i engrescadora, i els nois i noies han respost amb imatges molt “xules”, com ells mateixos diuen ( tot ique “es cansan”, je je ) .
He quedat un xic confós amb aquesta entrada del Blog: exactament que es? un resum de tot plegat? he anat cliquejant enllaços pero no he sabut trobar un index lógic, a banda dels diversos paragrafs.
Potser haria ajudat una mena de guió…
( també es que potser…no tinc visio estereóscopica…?)
Novament felicitats per l´iniciativa
Bon dia, gràcies pels seus comentaris que ens han fet adonar que els enllaços portaven al mateix lloc, és un error que intentarem solucionar, en tot cas ens alegra saber que el projecte li ha interessat, per qualsevol altre qüestió no dubti a posar-se en contacte amb nosaltres.
Mercès, content de saber q la meva visio es prou estereoscópica 🙂