Treballant pel canvi: el laboratori de l’educació

826
Esther Fuertes

Quo Vadis- On vas, Creadors En residència als instituts de Barcelona, 2017. Fotografia: Víctor Jaenada

Parlem d’aprenentatge

«El museu del segle XXI no és un temple, no és una escola, no és un mitjà de comunicació. És una esfera pública per a l’aprenentatge al llarg de la vida.»

Michele Antoine, directora d’exposicions de la Universcience France, iniciava així una  conferència i presentava el museu com un lloc privilegiat per nodrir ments curioses. Una afirmació senzilla, que suposa, però, un canvi de mentalitat respecte de la manera tradicional de pensar l’educació en el museu. Sou dels que creieu que l’acció educativa del museu està bàsicament destinada al públic escolar o familiar? Penseu que l’educació és només una tasca del departament que porta aquest nom o, al contrari, sou capaços d’identificar la vostra parcel·la educativa en la feina que desenvolupeu cada dia?

Continuem fent-nos preguntes: us heu interpel·lat mai sobre com aprenem? o com s’ho va fer aquell mestre o aquell educador de museu perquè encara avui recordeu el que us va ensenyar?

Vull compartir amb vosaltres algunes idees que, no per conegudes, em semblen menys valuoses.

«Digues-m’ho i ho oblido, ensenya-m’ho i ho recordo, involucra-m’hi i ho aprenc», va dir Benjamin Franklin.

Quasi dos segles més tard  el psiquiatra nord americà William Glasser va fer una sèrie d’estudis que li van permetre explicar la relació entre el procediment utilitzat per ensenyar i la quantitat d’informació retinguda pels individus. Les seves conclusions es mostren molt clarament en la infografia següent.

Simplificant molt, podríem extreure la idea que les persones aprenem més quan fem i interactuem amb els altres, i encara més quan fem de mestres. Com a aprenents, us hi sentiu identificats? i si sou educadors, on classificaríeu les vostres pràctiques educatives? Tot i que afortunadament això està canviant, fins fa poc, una part important dels aprenentatges dels estudiants es vehiculaven a través dels canals menys efectius, els que ocupen la part superior de la piràmide. I la veritat és que això no ens ho podem permetre.

 La renovació educativa està servida i volem participar-hi

Necessitem una educació de qualitat i per a tothom que ens ensenyi a viure i a sobreviure en aquest món en canvi continu, volàtil i complex. Una educació que ens entreni per a l’autonomia del coneixement, ens capaciti per aprofitar la revolució tecnològica i per crear oportunitats en un context d’incerteses. A Europa aquesta renovació es va desencadenar amb l’Informe Delors, als anys 90.

Des del món acadèmic i també al museu, ja fa temps que estem treballant per adaptar-nos al canvi de paradigma educatiu. La clau: abandonar l’enfocament transmissor de l’educació tradicional i anar cap a una construcció compartida del coneixement. Una idea d’educació holística que pensa en l’individu de forma integral i que es desenvolupa en els programes educatius formals al voltant de quatre eixos:

  • aprendre a conèixer
  • aprendre a fer
  • aprendre a ser
  • aprendre a conviure

Aquests quatre aspectes es concreten al voltant d’una sèrie de competències bàsiques, un conjunt de coneixements, habilitats i actituds que la persona ha de saber mobilitzar i aplicar per donar resposta a situacions i/o problemes de la vida quotidiana, acadèmica i professional.

Una educadora utilitzant el còmic per a ajudar a entendre el romànic. Foto: Marta Mérida

En el moment actual, aquest enfocament està començant a ser una realitat a les aules. Per avançar més ràpidament s’han multiplicat les plataformes d’entitats educatives que impulsen la innovació i la col·laboració entre centres, com ara Escola Nova21, Xarxes per al canvila Fundació Jaume Bofill. El museu vol ser-hi present i participar en aquest canvi. Un exemple d’aquesta voluntat  ha estat el Projecte Tàndem,  un projecte de cocreació amb un centre educatiu del barri, amb el qual hem après molt i estem intentant capitalitzar per tal de poder ser útils a més centres. A més, el museu participa activament en alguns del fòrums on es discuteix sobre educació i museus, com són la Comunitat de Pràctica Museus i Escola, integrada per professionals dels museus i docents, el grup de treball Museus i accessibilitat  i el Nou Consell d’Innovació Pedagògica, que impulsa l’Institut Municipal d’Educació.

Tràiler de Tàndem Art a l’escola (1,54 min). Vídeo sencer  als enllaços relacionats del final

El laboratori de l’educació: posant al visitant al centre

Aquest nou escenari educatiu planteja que el rol de l’educador és el de dissenyador de les condicions i les experiències d’aprenentatge. És més un guia i un orientador del procés d’aprenentatge, que un transmissor d’informació. El subjecte que aprèn ho ha de fer de forma activa, dialèctica i integrada. La selecció del contingut ha de ser el més significativa possible i ha de facilitar a l’aprenent l’obtenció d’experiències útils per a la vida. Les nostres aspiracions com a educadors haurien d’estar més a prop d’encendre la guspira de la curiositat i les preguntes que d’omplir les ments com si fossin recipients.

Si en el context de l’educació formal la revolució du de la mà situar l’alumne en el centre  del procés d’aprenentatge, en el museu del segle XXI el focus s’hauria de centrar en el visitant.

Per als professionals del museu, orientar la nostra acció educativa en aquesta direcció significa formar-se i estar present en els fòrums de debat, avaluar i reflexionar sobre les nostres pràctiques, trencar inèrcies i debatre en profunditat sobre quin pot ser el nostre rol en aquest context educatiu.

També significa acceptar que fer aquest procés d’adaptació requereix temps i esforços. Donar cabuda dins dels equips professionals als espais de laboratori, d’experimentació i de co-creació és fonamental per avançar.

Posem fil a l’agulla, Programa Educatiu 2017-2018

Tal com haureu imaginat pel to de l’article, estem en procés de canvi. Aquest any, en el marc del programa educatiu per als escolars, intentem capgirar la manera tradicional d’apropar-nos a l’art romànic. Estem experimentant altres maneres de fer a les sales que fomentin la indagació, l’elaboració d’hipòtesis, el diàleg, la simulació i l’aprenentatge cooperatiu. Aquesta primera acció es concreta en la proposta educativa  Explorem el romànic. Una aproximació al món medieval des dels valors contemporanis, que hem posat en rodatge aquest any.

Des de fa un any i arran de l’experiència amb el projecte Tàndem, estem formant al nostre equip d’educadors en la metodologia de les Estratègies de Pensament Visual (VTS), per tal de comptar amb una eina que ens ajudi a escoltar totes les veus, crear debat, fomentar l’esperit crític i despertar la curiositat a partir dels referents i els interessos de cada visitant. Aquesta altra manera de mirar l’hem incorporat aquest curs a les activitats Emocionar-te (de 6 a 8 anys, de 8 a 10 anys i de 10 a 12 anys) i al nou programa familiar.

Per apropar aquesta metodologia als docents hem fet cursos de formació que es van iniciar aquest estiu en col·laboració amb el Museu Picasso i l’ICE (Institut de Ciències de l’Educació) de la UAB (Universitat Autònoma de Barcelona). Pròximament obrirem un seminari de pràctica per als docents que ja han fet el primer nivell.

Així mateix continuarem col·laborant amb  Programa Universitari per a la Gent Gran de la Fundació Pere Tarrés.

En la mateixa línia començarem enguany a explorar amb el Departament d’Ensenyament i en el marc del Pla d’Educació d’Adults, la possibilitat de crear un programa d’aprenentatge de la llengua a través de l’art adaptat a les necessitats d’aquest col·lectiu.

Els artistes contemporanis i la seva manera d’interpel·lar la col·lecció des de l’Espai Educart  amb artistes com ara enguany Pep Vidal i des dels instituts el Programa Creadors en Residència, continuaran  sent agents educatius de primer ordre sobre els quals treballarem un any més.

Quo vadis – On vas. Conversa amb Víctor Jaenada, EN RESiDÈNCIA a l’Institut Les Corts from Museu Nacional on Vimeo.

Com deia Miquel Martí i Pol «tot és camí des d’ara…»

Bona feina i bon començament de curs!

Enllaços relacionats

Tàndem Art a l’escola, vídeo 24’45 min

Estratègies de Pensament Visual VTS

Què hi fa un artista com tu, a un institut com aquest?

Educar a través de les arts. El repte del Tàndem de l’Escola Miquel Bleach i el Museu Nacional d’Art de Catalunya

Esther Fuertes

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

CAPTCHA * Time limit is exhausted. Please reload the CAPTCHA.