Sant Jordi, dia de llibres, roses i dracs

3.823

SantJordi-ppal_v3Anònim, Sant Jordi matant el drac, cap a 1420-1450; Santiago Rusiñol, Novel·la romàntica, 1894; Josep Sala, Roses, no datat

Potser alguna vegada us heu preguntat qui era sant Jordi i des de quan és patró de Catalunya, o d’on neix la tradició de regalar llibres i roses. I per què la seva diada se celebra el 23 d’abril? Què en sabem, de tot això?

Sant Jordi era un militar romà, nascut a Palestina a finals del segle III, que es va convertir al cristianisme i que va ser un dels màrtirs de les persecucions de l’emperador Dioclecià als cristians. Diu la llegenda que, com a oficial d’una legió romana, va haver d’alliberar una ciutat d’un drac al qual cada dia els habitants havien d’alimentar. Al començament li donaven dues ovelles diàries, però quan les ovelles es van acabar, li donaven dues joves de la ciutat, triades per sorteig. La sort, o la desgràcia, va caure en la princesa, que va ser salvada del drac per una llançada del militar romà. La Llegenda Àuria, una col·lecció de vides de sants de cap a 1260, ens explica que el sant no va matar el drac i que a partir d’aquell moment la princesa duia el drac lligat amb una corretja, com si fos un gos. Aquesta llegenda, com tantes altres, té el seu origen en el mite grec de Perseu i Andròmeda, i l’heroi grec, al seu torn, és una variant del deu egipci Horus, que travessa un cocodril amb una llança. Sant Jordi vindria a ser la versió cristiana del déu que triomfa sobre el mal i, fins i tot, algunes interpretacions identifiquen la princesa amb l’Església cristiana arrencada del paganisme.

Lucas Cranach (el Vell), Sant Jordi, cap a 1514

Lucas Cranach (el Vell), Sant Jordi, cap a 1514

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

El culte a sant Jordi sorgeix a Orient, passa a Constantinoble i ja al segle XI es venera a Occident. A poc a poc, i lligat amb les Creuades, sant Jordi pren les virtuts pròpies de l’ideal cavalleresc. Per això se’l representa com un jove imberbe, a peu o damunt d’un cavall blanc, vestit amb l’armadura de cavaller i armat amb llança, espasa i escut, i una bandera amb una creu de gules sobre camp de plata. Als peus, el drac. Altres vegades, i seguint també la Llegenda Àuria, s’hi afegeixen figuracions dels diferents episodis del seu martiri, no tan conegut popularment com la llegenda.

Una de les obres més boniques del gòtic català dedicada a sant Jordi que s’ha pogut veure gairebé completa al Museu Nacional amb motiu de l’exposició Catalunya 1400. El Gòtic Internacional, és el retaule de Bernat Martorell, repartit entre l’Art Institute of Chicago i el Musée du Louvre. Sembla que Bernat Martorell va fer aquest retaule per a la Diputació del General, actual Palau de la Generalitat. És un dels més cèlebres de l’artista; a la taula central representa la llegenda del sant i a les altres taules, el seu martiri. Tot i que oficialment sant Jordi és patró de Catalunya des de 1456, any en què aquesta festa va esdevenir de precepte, aquest retaule, unes dècades anterior, ens indica que els diputats del General (Generalitat de Catalunya) ja l’havien escollit com a patró una mica abans.

378px-Bernat_Martorell_-_Saint_George_Killing_the_Dragon_-_Google_Art_Project (1)

Bernat Martorell, Sant Jordi matant el drac, 1434-1435, Art Institute of Chicago. Font: Wikimedia Commons

Martorell-Jordi-jud

Bernat Martorell, Judici de sant Jordi, 1434-1435, Musée du Louvre. Font: Wikimedia Commons

288px-Martorell_-_Sant_JordiLouvre

Bernat Martorell, Flagel•lació de sant Jordi, 1434-1435, Musée du Louvre. Font: Wikimedia Commons

283px-StGeorgeDragged

Bernat Martorell, Sant Jordi portat al suplici, 1434-1435, Musée du Louvre. Font: Wikimedia Commons

Martorell-Jordi-dec

Bernat Martorell, Sant Jordi decapitat, 1434-1435, Musée du Louvre. Font: Wikimedia Commons

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Al nostre nou àlbum de Pinterest podeu veure altres representacions de sant Jordi de la col·lecció del museu, i si us ve de gust esbrinar què simbolitza el drac, consulteu-ne l’entrada a la Guia del bestiari ocult del romànic.

Al llarg dels anys, el Dia de sant Jordi ha esdevingut una festa tradicional en la qual les roses i els llibres omplen els carrers de Catalunya.

I per què es regala una rosa amb una espiga a la persona estimada i no una altra flor? Aquest costum, que data del segle XV, simbolitza el fet que, segons la llegenda popular, de la sang vessada pel drac, en va néixer un roser que cada mes d’abril floria. Al mateix temps, la rosa és el símbol de l’amor, una sola rosa indica que l’amor és únic, personal, i l’espiga simbolitza la fecunditat. Al segle XV se celebrava una fira de roses al Palau de la Generalitat amb motiu de Sant Jordi, fira que podria ser l’origen d’aquesta tradició que encara perdura.

Pati de l’Audiència

Francesc Xavier Parcerisa, Pati de l’Audiència. Festa de sant Jordi, 1839, Museu Nacional d’Art de Catalunya

 

202499-000_011065

Emili Godes, Rosa, cap a 1930

 

 

 

 

 

 

 

 

Des dels anys trenta, a aquest costum s’afegeix el de regalar un llibre, proposta d’un editor i escriptor valencià que vivia a Barcelona, Vicent Clavel Andrés, per commemorar la mort de Miguel de Cervantes el 23 d’abril de 1547. Des de l’any 1995 la UNESCO va declarar el 23 d’abril, data de la mort de William Shakespeare, Dia Mundial del llibre.

Entre les moltes iniciatives al voltant del món del llibre,  la Biblioteca del museu participa en el Bookcrossing: amaguem alguns llibres a diferents racons del museu perquè els visitants se’ls enduguin i un cop llegits els tornin a “alliberar” per a d’altres lectors.

Si voleu veure com ha evolucionat el llibre en l’art des del contenidor de les paraules més sagrades, a l’època del romànic; el llibre com a símbol d’estatus social, al Renaixement i el barroc fins a la lectura com a font de plaer, a l’època moderna, us pot agradar aquest itinerari, basat en un treball de Narcís Comadira, o veure alguns dels llibres que apareixen en obres de la col·lecció.

 

003918-000 (1)

Sant Joan del Davallament d’Erill la Vall, segona meitat del segle XII

065009-000

Maurice Quentin de la Tour, Pierre-Louis Laideguive, cap a 1761

011503-000_083386_v2

Josep Duran, Repassant l’àlbum, cap a 1872

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

I per arrodonir el dia, què hi ha de més delicat que els ex-libris que identifiquen una biblioteca personal? Feu un repàs de la selecció que en tenim a Pinterest i, si us hi animeu, completeu-la amb altres ex-libris de la col·lecció on-line. Si ho preferiu també podeu etiquetar obres amb alguns dels temes que hem tractat: sant Jordi, dracs, llibres, lectura, roses, flors…

 

Enllaços recomanats:

 

Redacció museu

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

CAPTCHA * Time limit is exhausted. Please reload the CAPTCHA.