Reconstruint portes del passat. Endinsant-nos en el fons lapidari del Museu Nacional

549

Al museu acollim continuadament estudiants de postgraus i de màsters, en pràctiques. Avui hem convidat David Fernández a explicar la seva experiència investigadora, gairebé detectivesca, que ha permès reconstruir el puzle dels fragments corresponents a quatre portes procedents de diferents indrets de la ciutat.

David Fernández

Quan Jordi Casanovas em va proposar aquest projecte com a treball de les meves pràctiques, de seguida em va semblar un gran repte.

Es tractava de localitzar, a partir d’unes fotografies, quatre portalades de pedra que van arribar a la institució quan el Palau Nacional va esdevenir museu. Aquestes s’havien utilitzat dins la museografia com a portes que donaven accés a les diferents sales del museu. Però, amb la remodelació posterior, es van desmuntar i es van dipositar de forma dispersa a la reserva, sense deixar constància exacta de la posició concreta dels diferents fragments.

Portalada de l’antiga Caixa d’Estalvis de la Diputació de Barcelona situada a les sales del museu. Instal·lació de 1934 al Palau Nacional

Els anys 1991 i 1992 Géraldine Mallet va realitzar un inventari del fons lapidari del Museu Nacional quan es va produir el trasllat de les més de 1.500 peces de l’antiga reserva de pedra al seu emplaçament actual (les reserves RS2 i RS3 de pedra i guix). La meva primera tasca va consistir a digitalitzar aquest inventari per poder facilitar així la posterior recerca de les parts de les portalades dins la reserva.

Va ser en finalitzar aquest procés quan em vaig adonar que algunes fitxes de les peces del fons lapidari tenien, en comptes del número d’inventari, un altre número anomenat “número vermell de desmuntatge”. Això va fer que em plantegés si hi podria haver algun tipus de relació entre les peces que tenien aquesta numeració.

Vaig crear un document que intentava agrupar les diferents peces d’aquest inventari segons les possibles relacions que podia haver-hi a partir dels números que se’ls van assignar quan es van desmuntar. Va ser, doncs, un procés de constant deducció: totes aquelles peces que acabaven amb un número i una lletra, un número i un número o un número i un símbol, podrien tenir-hi relació.

A partir de les fotografies inicials, es van començar a crear les fitxes de les diferents portes en les quals, posteriorment, es van introduir i senyalar tant les seves diferents parts  com tota la informació que s’anava obtenint i descobrint.

La porta del segle XV

La primera amb què es va començar va ser una porta del segle xv, d’autor anònim i procedència desconeguda.

Porta del segle XV d’autor anònim

Va ser en el procés de localització d’aquesta primera porta que vaig confirmar la relació entre els números de desmuntatge. Vaig deduir, a partir d’algunes de les fitxes de l’inventari, que totes les parts de la porta havien d’acabar amb X-1.

Per tant, vaig consultar el document que havia realitzat amb anterioritat on es classificaven les peces que tenien número de desmuntatge i vaig seleccionar totes aquelles peces que tenien un nombre acabat en “1” (X-1). Això va permetre deduir que aquest número de desmuntatge s’havia assignat a la unió entre cada peça, d’esquerra a dreta i de baix a dalt.

Només faltava baixar a la reserva i acabar de localitzar aquelles peces que no constaven a l’inventari. Per sort, en el cas d’aquesta porta, es trobaven totes en un mateix compacte.

Compacte de la reserva RS3 amb els fragments de la porta del segle XV

Porta de l’església de Sant Cristòfol

La segona porta que es va localitzar va ser una portalada renaixentista de la destruïda capella dedicada a sant Cristòfol, que estava situada al carrer Alt de Sant Pere de Barcelona.

Emplaçament original de la porta de l’església de Sant Cristòfol, realitzada pel mestre occità Lleonard Bosch. Font: Arxiu Fotogràfic del Centre Excursionista de Catalunya

Amb aquesta porta es va dur a terme el mateix procés que amb l’anterior. Però, en aquest cas, els caràcters que es van assignar en el desmuntatge de la porta eren els d’un nombre acompanyat de la lletra “A” (X-A). I el sentit de l’atribució del número de desmuntatge era de dreta a esquerra i de baix a dalt.

Com es pot veure en l’esquema adjunt, els materials d’aquesta porta es troben més dispersos en la reserva que els del conjunt anterior, la qual cosa ens ha obligat a realitzar una revisió completa de tots els espais. De moment, només hem trobat a faltar les tres esferes del coronament.

Compacte de la reserva RS3 amb els fragments de la porta de l’església de Sant Cristòfol

Porta de l’antiga Caixa d’Estalvis de la Diputació de Barcelona

La tercera portalada localitzada va ser l’emmarcament d’una porta que imitava l’estil renaixentista. Procedeix de l’antiga Caixa d’Estalvis de la Diputació de Barcelona situada al mateix Palau de la Generalitat i va ser projecte de l’arquitecte Joan Rubió i Bellver.

Emplaçament original de la porta de l’antiga Caixa d’Estalvis de la Diputació de Barcelona. Foto: Arxiu de la Generalitat de Catalunya

En aquest cas va aparèixer un gran obstacle: durant el desmuntatge de la porta no es va assignar cap número, això va implicar que des d’un primer moment s’hagués de baixar a la reserva per comprovar quines eren les peces que componien la porta i veure on es trobaven localitzades.

Fitxa de la porta de l’antiga Caixa d’Estalvis de la Diputació de Barcelona. Núm. d’inventari: 17390

Però un cop a la reserva, va sorgir un altre imprevist: la porta estava molt fragmentada i dispersada per tota la reserva sense cap tipus d’ordre. Això va dificultar la localització, identificació i posterior deducció de la seva col·locació a la portalada. Es van anar buscant als diferents compactes les peces que poguessin formar-ne part i es van fer grups en funció de les similituds amb les diferents parts.

Compacte de la RS3 amb fragments de la porta de antiga Caixa Estalvis de la Diputació de Barcelona

A més, es va realitzar un esquema/dibuix que exposa ales parts no visibles en la fotografia que teníem.

Esquema del muntant de la porta de l’antiga Caixa d’Estalvis de la Diputació de Barcelona

Finestral de l’antiga Casa Serrallonga

L’última portalada, que és en realitat un finestral, prové de l’antiga Casa Serrallonga, ubicada al desaparegut carrer Baseya, núm. 31 de Barcelona, derruïda el 1909 amb les obres de la Via Laietana.

Dibuix de l’emplaçament original del finestral de l’antiga Casa Serrallonga. Foto: Geografia general de Catalunya

En relació amb el procés de localització, cal dir que la primera peça de la porta de la qual es tenia constància era de la llinda, ja que aquesta era l’única part que constava a l’inventari lapidari del museu. La llinda tenia número de desmuntatge, cosa que va facilitar la recerca de la resta de peces, ja que això significava que les altres també en tindrien. El número de desmuntatge permetia, alhora, descobrir la seva posició dins de la portalada. Tot i així, les dues bases de la porta no s’han pogut localitzar.

Fitxa del finestral de l’antiga Casa Serrallonga. Núm. d’inventari: 16507

Etiquetatge

Finalment, un cop que les parts de les diferents portes es van tenir identificades, localitzades i introduïdes a les fitxes a la base de dades del museu, les parts de les diferents portes, es van crear etiquetes per a cadascuna d’elles. Es va fer constar el número d’inventari de la porta assignat pel museu, el número establert per Géraldine quan va crear l’inventari inicial del fons lapidari i el número de desmuntatge.

David Fernández
Z_Estudiants en pràctiques de Postgraus i Màsters

3 Comentaris

  • Yrene
    13 de novembre de 2017 - 3:58 pm | Enllaç permanent

    Certament, un treball de detectius. M’agradaria saber quant de temps li va suposar a l’autor trobar tota aquesta informació. Gràcies.

    • Redacció Museu
      14 de novembre de 2017 - 7:47 am | Enllaç permanent

      Doncs en David Fernández va estar fent de ‘detectiu’ 4 mesos. Gràcies pel teu interès

  • Deixa un comentari

    L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

    CAPTCHA * Time limit is exhausted. Please reload the CAPTCHA.