Ramon Pichot. Algunes curiositats sobre l’artista

702
Isabel Fabregat

S’ha inaugurat al Museu Nacional l’exposició sobre Ramon Pichot, un pintor important per a l’art català de finals del segle XIX i principis del XX. Per primera vegada, a través d’una selecció de la seva obra, es presenta al públic la seva trajectòria artística. A més se n’ha publicat la primera monografia.

Quin Pichot?

Els Pichot són una família d’artistes. A part d’ell, hi ha dos altres pintors amb el mateix cognom. Un dels primers dubtes que sorgeix és saber quin d’ells és el protagonista de la mostra. Es tracta de Ramon Pichot Gironès, amic de Santiago Rusiñol i Pablo Picasso, membre de la Colla del Safrà i marit de Germaine, musa d’artistes. Els seus nebots, també pintors, eren Ramon Pichot Soler i Antoni Pitxot Soler.

Fotografia de Ramon Pichot. Foto: Arxiu Família Pichot

Vida bohèmia a Montmartre: Picasso, Pichot i Germaine

Com molts artistes catalans, va acomplir el somni de viatjar a París, però a diferència de molts, s’hi va quedar a viure. Durant els primers anys del segle XX va compartir la vida bohèmia parisenca amb el seu amic Pablo Picasso.

Hi ha diversos moments a remarcar: van exposar junts a la Galerie Berthe Weill i van decorar les parets del bar-cabaret Le Zut, Pichot va guardar les teles del seu amic quan el malagueny va marxar de París el 1903, va assistir a l’homenatge Henri Rousseau le Douannier que Picasso organitzà al Bateau Lavoir, Picasso va visitar Pichot a Cadaqués el 1910, etc. Tot i que amb els anys es van distanciar, Picasso afirmaria que l’obra Les tres ballarines que va pintar l’any 1925, quan va morir Pichot –i que representa, de dreta a esquerra. a Pichot, Casagemas al centre crucificat i Germaine– , s’hauria d’haver titulat La mort de Pichot.

Germaine, nom amb què era coneguda la jove francesa Laure Gargallo, va ser musa d’artistes: amant de Carles Casagemas, que va intentar matar-la i després se suïcidà; i també de Pablo Picasso, que la va retratar en diverses ocasions.

Ramon Pichot, Germaine, c.1900. Col·lecció Artur Ramon

El febrer de 1908 es va casar amb Ramon Pichot, tal com vaig poder descobrir consultant la seva Déclaration de Succession als Archives de Paris i comprovant-ho als arxius de l’ajuntament del XVIe arrondissement, el barri parisenc on aleshores vivia la família Pichot.

Durant la recerca sobre l’artista, també vaig localitzar la tomba de Ramon i Germaine al cementiri de Saint-Vincent a Montmartre gràcies a l’ajuda de Maria Thomas, montmartrenca d’origen curiosament barceloní. La vaig poder conèixer a través d’una institució cultural del barri on jo havia anat a investigar seguint la pista de Pichot. Ella em va explicar que havia conegut una de les germanes de Germaine i el seu testimoni em va aportar noves i valuoses dades a la recerca.

A la correspondència d’Eugène Carrière

A París, Pichot es va integrar entre els cercles artístics de la capital francesa. Seguint la pista de l’artista, vaig poder comprovar a la Bibliothèque centrale des musées nationaux de París com la influent mecenes Aline Ménard-Dorian va ajudar Pichot a tirar endavant la seva carrera artística. A la correspondència que es conserva entre Mme. Ménard-Dorian i l’eminent pintor Eugène Carrière es pot llegir com la mecenes va demanar ajuda per al jove artista el 1903, quan feia poc temps que aquest s’havia instal·lat a la ciutat.

Ramon Pichot, Pasqua de dolor, cap a 1897. © Ramón Pichot, VEGAP, Barcelona, 2016

Ramon Pichot, El darrer Cap d’Any, 1894. © Ramón Pichot, VEGAP, Barcelona, 2016

Ramon Pichot entre els fauves

Pichot era un dels artistes presents a la famosa sala dels fauves del Salon d’Automne de 1905, i les seves obres estaven penjades a la sala que va generar un gran escàndol, episodi que donaria nom al fauvisme, el primer moviment d’avantguarda. Segons les crítiques, les peces de Pichot tenien colors vius; segurament per aquest motiu van decidir situar-les en aquella sala.

Tot i tractar-se d’un fet puntual, ja que no va tornar a coincidir amb ells, és interessant destacar-lo per la importància del moment. Una de les peces presentades era Sardana (danse populaire) que de moment només es coneix a través de publicacions en blanc i negre i que va formar part de la important col·lecció de Julius Stern.

La Maison Rose

Pichot va viure els darrers anys de la seva vida a la Maison Rose, una casa situada a la cantonada de la Rue des Saules i la Rue Abrevoir al barri de Montmartre, molt a prop de les vinyes Clos Montmartre i el famós cabaret del Lapin Agile.

Ramon Pichot va morir a la Maison Rose el 1925 malalt de tuberculosi. Anys abans, la parella Pichot-Germaine havia obert un restaurant a la planta baixa de la casa, on Ramon tenia el taller de pintura al primer pis, tal com es veu en una fotografia de l’època. Actualment, l’edifici es conserva gairebé igual, amb els colors rosa i verd a la façana, i els actuals propietaris continuen l’activitat com a restaurant.

Fotografia de Ramon Pichot i Laure Gargallo, Germaine, davant la Maison Rose, c.1923. Arxiu particular

La Maison Rose el 2013. Fotografia: Moonik, Wikimedia Commons

Pichot-Dalí-Pitxot

La família Pichot i la família Dalí tenien amistat i es trobaven tant a Figueres com a Cadaqués. Segons va escriure el propi Dalí, les pintures de Ramon Pichot li van descobrir l’impressionisme quan les va veure penjades a la casa de Maria Gay, la germana de Ramon, on el jove Salvador es recuperava d’una malaltia.

A l’exposició es pot comprovar la relació entre les pintures de tots dos artistes. Anys més tard, el nebot de Ramon, Antoni Pitxot, seria gran amic de Dalí i director del Teatre-Museu Dalí de Figueres.

Ramon Pichot, Cala Nans, Cadaqués, c.1900. Col·lecció Família Pichot. Dalí va fer una pintura de la mateixa cala

Aquest projecte de comissariat d’exposició neix de la voluntat de fer descobrir la seva obra i és fruit de diversos anys de recerca que van culminar amb la defensa d’una tesi doctoral sobre l’artista a la Universitat de Barcelona. La investigació va ser possible gràcies a una beca pre-doctoral que em va permetre fer estades de recerca a França, sobretot a París, ciutat on l’artista va viure la major part de la seva vida adulta.

Coberta i contracoberta del Catàleg de l’exposició

_

 

Enllaços relacionats

Casagemas, reivindicat. Història d’una llarga recerca i d’una exposició

Ramon Casas i les ombres xineses d’Els Quatre Gats. Bohèmia i imaginari popular

Isabel Fabregat
Comissària de l’ exposició Ramon Pichot

 

Z_ Guest blogger

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

CAPTCHA * Time limit is exhausted. Please reload the CAPTCHA.